Junqueras, Godàs, Bosch o Martínez Gil, ERC ja té totes les fitxes al tauler en la dura pugna pel lideratge del partit
L' expresident d'Esquerra presenta aquest dissabte la seva proposta de Militància Decidim i competirà contra la Nova Esquerra Nacional de Xavier Godàs i Alba Camps, i dues possibles candidatures més, Foc Nou i Recuperem ERC, que poden marcar la cita electoral interna del 30 de novembre
Barcelona-
La pugna per la direcció d'Esquerra Republicana està sent dura i enverinada. La ruptura entre el tàndem que ha dirigit el partit des del 2011, Oriol Junqueras i Marta Rovira, és total. I el cas dels cartells de falsa bandera contra l'Alzheimer dels Maragall ha suposat l'enfangada total. I res fa pensar que, a més de dos mesos de la votació del 30 de novembre per triar la nova Executiva nacional dels republicans, l'ambient millori. Una crisi interna en tota regla, atiada per la desfeta electoral, que ha derivat en el sorgiment de múltiples candidatures. Un fet que no es produïa a ERC des del traumàtic congrés del 2008, en què no només es van presentar diverses candidatures sinó que es van produir diverses escissions de partits efímers o amb poc recorregut com Reagrupament o Solidaritat Catalana per la Independència. En canvi, des de l'arribada a la direcció d'ERC d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, el 2011, cap altra candidatura havia gosat disputar el control del partit. Això, fins ara.
La militància d'Esquerra podrà triar el 30 de novembre entre almenys quatre candidatures, si aquestes compleixen els requisits
La militància d'Esquerra podrà triar el 30 de novembre entre almenys quatre candidatures, si aquestes compleixen els requisits i si no se'n presenta cap més fins la data de termini que és el 15 d'octubre. I des d'avui sabem la principal incògnita que quedava, qui liderarà la proposta de Nova Esquerra Nacional -els anomenats 'roviristes'-, l'exalcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, com a candidat a president, i l'exdelegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps, com a secretària general. L'altra candidatura favorita, a priori, serà la de Militància Decidim, liderada per l'expresident del partit, Oriol Junqueras. I les altres dues candidatures que incidiran en el resultat final serà la de Foc Nou de l'exconseller i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch. I la de Recuperem ERC: la independència des de les bases, que té com a cara visible a Xavier Martínez Gil.
Tret de sortida de les candidatures
Tot i que els moviments per formar candidatures van començar l'endemà mateix de la desfeta electoral del 12 de maig quan es va decidir convocar el congrés extraordinari del partit, i segons té constància Públic en alguns casos fins i tot ja es preparaven abans de les eleccions, serà el 7 d'octubre quan la militància d'ERC sigui convocada de manera oficial al conclau del 30 de novembre. I el termini per presentar candidatures arriba fins al dia 15 del mateix mes. De moment, tot indica que les opcions es quedaran en les quatre candidatures que s'han fet públiques, sempre i quan compleixin els requisits exigits.
Per formalitzar les candidatures es requereix avals d'un 5% del cens de militants, que vindria a suposar poc més de 400 signatures
Les condicions per presentar-se inclouen ser membres de ple dret d'ERC i estar al corrent del pagament de quotes amb una antiguitat mínima de 3 mesos. Les propostes hauran de tenir com a màxim 29 membres i s'ha d'especificar qui opta a la presidència, a la secretària general, a la secretària d'organització, de finances, de política municipal, de feminismes i de transició ecològica. L'equip ha de ser paritari i la proposta ha d'anar acompanyada d'un programa.
Però el més important per concórrer en la jornada electoral d'ERC el 30 de novembre és que les candidatures hauran de presentar els avals -signatures de militants- abans del 15 de novembre. Es requereix un 5% del cens de militants, que vindria a suposar poc més de 400 signatures. El darrer cens, utilitzat per a la votació de l'acord entre ERC i el PSC per a la investidura d'Illa, va ser de poc més de 8.200 militants. A l'espera de veure quines candidatures passen el tall, o de una improbable, tot i que mai descartable, fusió d'algunes d'elles, aquestes són les quatre opcions que es disputaran la direcció del partit republicà en el 30è congrés d'ERC del 30 de novembre:
Militància Decidim
La candidatura que lidera l'expresident del partit, Oriol Junqueras, es presenta aquest dissabte en un acte a Olesa de Montserrat que espera omplir el Teatre de la Passió d'unes 1.500 butaques de capacitat. Va ser la primera en posar-se en marxa, amb Junqueras recorrent Catalunya des de fa mesos, i ha mantingut una forta tensió amb el sector del partit afí a Marta Rovira agrupat entorn la Nova Esquerra Nacional. Dissabte es donarà a conèixer l'arquitectura de la candidatura però sonen com a peces clau l'eurodiputada Diana Riba, la jove diputada al Parlament, de Santa Coloma de Gramenet, Ana Balsera, l'exportaveu a Rubí Arés Tubau, la senadora del Camp de Tarragona Laura Castel i l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió. El president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, o la sindicalista de la UGT, Laura Pelai, també han tingut un paper rellevant en l'organització de la candidatura.
I en l'entorn de la mateixa se situen dirigents d'ERC com el secretari d'Organització Pau Morales o Juli Fernàndez (secretari general adjunt). I també l'exconseller, exprés polític i president de la Fundació Irla, Raül Romeva. Junqueras també compta amb el suport del portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, o els exdiputats Joan Capdevila i Joan Tardà; el vicesecretari general de Coordinació Interna, Oriol López; l'exconseller d'Interior Joan Ignasi Elena; o importants càrrecs locals com la presidenta de la Federació de Barcelona Eva Baró o el de la Federació de Lleida Carles Comes Marco.
Junqueras: "És impossible fer la independència de Catalunya si no som capaços d'implicar molta més gent"
En quant a les línies estratègiques, Oriol Junqueras aspira a què ERC sigui un partit que tingui una "aliança estratègica" entre el món de la política i el del treball: "el veritable partit del treball". Junqueras insisteix en la necessitat de "construir grans aliances i compromisos amb gent diferent, dins l'organització i fora, amb altres partits polítics". I ha assenyalat que les aliances no només han de ser amb els independentistes, sinó també amb els que "volen millorar la vida de la gent del nostre país". "És impossible fer la independència de Catalunya si no som capaços d'implicar molta més gent", assegura.
Sobre aspectes concrets, Militància Decidim considera que cal una renovació estratègica, que malgrat estar liderats per Oriol Junqueras asseguren "som els únics que ho podem garantir". Davant les crítiques de Nova Esquerra Nacional que exigeix la retirada de Junqueras per afrontar una "renovació general de la direcció", des de Militància Decidim es recorda que per la repressió primer i per les decisions preses al marge de la presidència del partit, Junqueras no ha pogut exercir efectivament la direcció d'ERC els últims anys. I atribueixen a una "aristocràcia de partit" la voluntat de mantenir-se al front del partit "per a que res canviï en realitat", en una mena d'"operació lampedusiana", afirmen. Quant a la polèmica dels cartells de l'Alzheimer, són molt crítics, responsabilitzen al sector de Marta Rovira i consideren que l'afer no s'ha investigat ni tancat com caldria.
Respecte a les relacions amb el PSC i el PSOE, Militància Decidim no es diferencia excessivament de la posició de l'altra gran candidatura, Nova Esquerra Nacional. Totes dues són partidàries de ser "extremadament vigilants amb el compliments dels acords", però també de mantenir la relació. Ara bé, des de la candidatura d'Oriol Junqueras parlen d'un "canvi d'actitud" front als socialistes, "augmentant exponencialment l'exigència en les negociacions i marcant una major distància", tot i que sempre posant per davant a ERC com a dic de contenció de la dreta i l'extrema dreta.
Nova Esquerra Nacional
La principal candidatura que disputa a Junqueras el control d'Esquerra és la que congrega una part important de l'actual Executiva nacional i nombrosos quadres d'alt nivell del partit. També compten amb suports destacats en l'àmbit municipal. De fet, una de les seves cares més visibles és Marc Aloy, alcalde de Manresa, la principal ciutat que lideren actualment els republicans. Nova Esquerra nacional ha mantingut en secret fins avui quin seria el seu lideratge, però finalment serà el tàndem format per Xavier Godàs i Alba Camps, acompanyats de l'exportaveu del partit i vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, i de la diputada al Congrés, Teresa Jordà.
Tot i que no formaran part de la candidatura, Nova Esquerra Nacional compta amb el suport de la secretària general, Marta Rovira i l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Altres dirigents destacats que estaran a la candidatura o al seu entorn són: l'exvicepresidenta Laura Vilagrà, les exconselleres Ester Capella, Roger Torrent, Natàlia Garriga o Natàlia Mas. O alguna peça clau en el sottogoverno d'Aragonès com ha estat Núria Cuenca. A banda, Nova Esquerra Nacional també compta amb figures clau a l'estructura del partit com Josep Maria Jové, president del grup parlamentari o la responsable del partit en l'àmbit antirepressiu, Marta Vilaret. Entre les figures icòniques hi ha dues expreses: l'exconsellera Dolors Bassa, o l'expresidenta del Parlament i exlíder de l'ANC, Carme Forcadell.
NEN: Cal articular un "republicanisme popular" que defensi els interessos de la majoria social: "El progrés ha de poder conjugar-se arreu del país. De Pedralbes a Sant Roc"
L'objectiu de Nova Esquerra Nacional és "enfortir" i "muscular" el partit perquè torni a ser una eina "necessària i útil" per a la ciutadania, assegura una de les seves principals membres, la diputada al Congrés, Teresa Jordà. En una mena de "refundació" en què asseguren que volen formar "una direcció horitzontal, coral i transversal, allunyada de personalismes i messianismes". I aposten pel que anomenen una "renovació general de la direcció" instant a Junqueras a fer un pas al costat per poder encetar un nou cicle d'èxit al partit.
Nova Esquerra Nacional fa autocrítica respecte a la desfeta electoral, apuntant que hi ha una "pèrdua creixent" de la confiança per part de la ciutadania que cal revertir. I planteja la urgència d'encetar un nou "cicle guanyador". El municipalisme, el feminisme, la cohesió social o la cultura són alguns dels valors que destaquen els impulsors de la candidatura. Juntament a la necessitat d'articular un "republicanisme popular" que defensi els interessos de la majoria social: "El progrés ha de poder conjugar-se arreu del país. De Pedralbes a Sant Roc". I afegeixen que Esquerra no pot defugir el "mentrestant" a la independència i aposten per mantenir una "política pràctica" que permeti garantir serveis públics universals. "Preservarem la nació mentre no disposem d'estat", afirmen.
Respecte al tema punyent dels cartells de l'Alzheimer, Nova Esquerra Nacional mostra el seu total rebuig: "Exigim que s'aclareixin tots els fets i demanem a la comissió de garanties que actuï amb celeritat. Hem de conèixer què ha passat i tots els responsables, sense excepcions". Però el cert és que aquest afer ha esquitxat dirigents afins a la candidatura, tot i que no en formin part, com la pròpia Marta Rovira. En aquest sentit critiquen la candidatura de Junqueras, a qui apunten com autora de les filtracions.
Foc Nou
La tercera candidatura en disputa és la que lidera l'exconseller Alfred Bosch. Foc Nou es presenta com "la veritable candidatura renovadora", ja que considera que tant Militància Decidim com Nova Esquerra Nacional són hereves de la direcció exercida per Oriol Junqueras i Marta Rovira, assegurant que "han desnaturalitzat el partit i ara ERC no sembla ERC". I proposen una "refundació" d'Esquerra. "Són els mateixos, però s'han barallat entre ells de la forma més lamentable i es divideixen entre dues candidatures per continuar fent el mateix guanyi qui guanyi", assegura de les altres dues candidatures un membre de Foc Nou.
Entre els noms més coneguts que acompanyen a Alfred Bosch a la candidatura hi ha l'exdiputat Jordi Orobitg, el regidor de Sabadell Gabriel Fernández o el membre del Consell Nacional i exdiputat al Congrés, Joan Puig, una de les veus més crítiques amb la direcció en els últims anys. Orobitg titlla d'"espectacle lamentable" la dura pugna entre les altres dues candidatures que qualifica d'"oficialistes". I des de Foc Nou es responsabilitza per igual del polèmic afer dels cartells de l'Alzheimer a totes dues candidatures, operació que rebutgen de ple i exigeixen un aclariment a fons i les màximes responsabilitats.
Bosch: "Han desnaturalitzat el partit i ara ERC no sembla ERC, cal recuperar-lo"
Foc Nou proposa exigir al PSC que "accepti el concepte d'autodeterminació" per després discutir com desenvolupar-lo. Bosch es mostra molt crític amb l'acord per investir Salvador Illa, ja que dona per fet que "no hi haurà concert econòmic ni res que se li assembli". Amb tot, a Foc Nou donen per fet que l'acord és vigent i que el que cal és "vigilar l'acció de Govern del PSC i no deixar-ne passar ni una".
Alfred Bosch, a banda de polític, és acadèmic i escriptor amb un reconegut currículum com a africanista. Segurament, el seu punt feble en la cursa electoral d'ERC és el fet que va haver de dimitir com a conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat després de fer-se públic un cas de presumpte assetjament d'un alt càrrec del seu departament a una treballadora pública, i ERC va concloure que Bosch no va ser diligent en activar els protocols necessaris per perseguir els fets.
Recuperem ERC: la independència des de les bases
La candidatura liderada per Xavier Martínez Gil ha estat l'última en presentar-se. Recuperem ERC, la independències de les bases, sorgeix de les files de la corrent crítica d'ERC Col·lectiu Primer d'Octubre, que durant els últims anys ha liderat l'oposició a la Executiva nacional de Junqueras i Rovira, tot i que de forma molt minoritària. Com a possible secretari general aniria Àngel Ruiz. Tots els membres de la candidatura són militants de base, sense càrrecs orgànics en els últims anys.
Recuperem ERC: El principal problema és "l'estratègia errònia" que s'ha seguit els darrers anys amb "la desaparició de la reivindicació de la independència de Catalunya del primer pla del nostre discurs polític"
Recuperem ERC és la candidatura més crítica amb la direcció dels últims anys i amb l'acord d'investidura amb el PSC o amb el PSOE. De fet, fan una crida al 44% de la militància que va votar 'no' a l'acord a unir-se a la seva candidatura. Propugnen la unitat sense fissures amb Junts, la CUP i la resta de l'independentisme i reclamen una renovació total del partit.
Consideren que el principal problema és "l'estratègia errònia" que s'ha seguit els darrers anys amb "la desaparició de la reivindicació de la independència de Catalunya del primer pla del nostre discurs polític", i el fet que "la contribució a la governabilitat d'Espanya no s'ha traduït en cap avenç en el reconeixement del nostre legítim dret a l'autodeterminació". Aposten per una renovació total i critiquen que "l'aflorament de l'existència d'una estructura B en la direcció del partit és un fet gravíssim que no es pot tancar en fals". I proposen retornar el control del partit als "militants de base".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..