“Junqueras eurodiputat!”: el sobiranisme clama contra l’abús de la justícia espanyola
Centenars de persones, seguint la convocatòria de l’ANC i Òmnium Cultural, han reclamat avui dilluns davant del TSJC que l’Estat espanyol posi fi a la persecució judicial contra Oriol Junqueras i la resta de líders sobiranistes.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
“Rosa Luxemburg deia que aquell qui no es mou, no nota les cadenes. Nosaltres no pararem de moure’ns perquè sabem que, en perseverança, les trencarem totes”. Amb aquestes paraules l’actriu Carme Sansa ha donat per acabada la concentració celebrada aquest migdia davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Barcelona en protesta per la decisió dels tribunals espanyols d’impedir que Oriol Junqueras acudís avui a Estrasburg a estrenar-se com a eurodiputat.
Publicidad
Segrest a la democràcia
La seu del TSJC ha esdevingut en un dels escenaris habituals de les concentracions que tenen lloc en el marc del Procés. D’ençà de les causes empreses contra l’expresident Artur Mas i membres del seu Executiu per la consulta de 2014, nombrosos càrrecs electes i dirigents de les entitats sobiranistes han desfilat per les escalinates de l’històric edifici. El darrer a fer-ho va ser Quim Torra, a qui el passat 19 de desembre el TSJC va condemnar a un any i mig d’inhabilitació per no haver retirat una pancarta durant les passades eleccions al Congrés dels diputats, desoint així els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC).
Clima d’escepticisme
Davant l’escenari que s’obra amb les converses entre el nou govern de coalició format pel PSOE i Unidas Podemos i l’Executiu català, els assistents mostraven en el seu escepticisme. “Veurem que donen de si, però vistos els fets, no me’n refio gens”, afirmava el Joan. També la Carme se sumava a aquesta opinió, tot recordant que “Pedro Sánchez va ser el primer a donar suport a l’aplicació de l’article 155. Per tant, no podem confiar-hi”. Tant un com l’altre insistien que, passi el que passi, el sobiranisme haurà de continuar mobilitzant-se perquè “a Catalunya qui vol exercir el poder és el poble amb la seva força i pressió perquè els polítics es moguin”, deia en Joan.