La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat tenen dues visions molt diferents sobre el Procés, tot i que la clau està en què la primera sí que considera que va haver-hi una violència que la segona nega. I aquesta qüestió explica que el Ministeri Públic demani 25 anys de presó per un suposat delicte de rebel·lió per Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat [per al que sol·liciten les penes més altes], i l'Advocacia en reclami 12 anys, en aquest cas per sedició .

L'advocada de l'Estat Rosa Seoane ha presentat aquest dimarts davant la Sala Penal de l'Alt Tribunal seves conclusions definitives sobre el judici a la cúpula del Procés, rebatent que els fets acreditats en el judici siguin suficients per condemnar 9 dels 12 processats per rebel·lió . Seoane ha demanat no equiparar els conceptes "violència" i "ús de la força", i ha defensat que en cap cas es pot "considerar provat" que "la violència fos" un dels elements estructurals "en el full de ruta dels processats.

"La violència del delicte de rebel·lió té dos requisits: que la violència o l'amenaça d'usar-la tingui un caràcter nuclear a l'acte, i que aparegui com a idònia per tenir el resultat. No podem considerar provat que la violència, com a mitjà comissiu de major intensitat que l'ús de la força hagi estat un dels elements estructurals del pla dels acusats, com a mitjà per aconseguir els seus fins", defensava.

Per contra, Seoane sí que considera acreditada la comissió d'un delicte de sedició, recollit a l'article 544 del Codi Penal i següents. Segons l'advocada de l'Estat, els acusats van participar "de manera absolutament defecte i organitzada" en un "alçament públic i tumultuari que va tenir lloc l'1-O", la jornada del referèndum sobiranista, amb la "finalitat clara d'impedir i neutralitzar" l' mandat judicial d'evitar-lo. Hi va haver, en síntesi, "un moviment reactiu amb caràcter generalitzat, massiu i públic", que perseguia "impedir l'aplicació de la llei".

"La finalitat del delicte de sedició és impedir l'aplicació de la llei i d'una resolució administrativa o judicial", i l'alçament és "una oposició o actitud contrària a l'actuació que han de fer els poders públics", afegia.

L'Advocacia, que també acusa de malversació els mateixos processats que la Fiscalia, va plasmar el seu criteri sobre el Procés en el seu escrit d'acusació provisional, donat a conèixer al novembre de 2018.

Vox insisteix en acusar de "colpistes" els dirigents independentistes

Vox pot sentir-se satisfeta aquest dimarts, ja que ara per fi no és la primera acusació en el judici la cúpula del Procés català en referir-se als fets com un cop d'Estat -abans ho ha fet la Fiscalia-, si bé el partit ultradretà ho ha fet amb el seu estil propi. El lletrat Pedro Fernández, també diputat al Congrés, ha aprofitat la seva última intervenció com a acusació popular davant la Sala Penal del Suprem per titllar de "colpistes" els processats en repetides ocasions, sense oblidar les seves lloances a l'"heroica" Guàrdia Civil i a l'"heroica" Policia Nacional per la investigació que ha permès asseure els 12 processats a la banqueta. En definitiva, pel seu treball per "preservar la unitat d'Espanya".

Al seu costat, el seu company de partit, diputat i cap de llista de la formació d'extrema dreta a l'Ajuntament de Madrid, Javier Ortega Smith, esperava que Fernández li donés la paraula lluint la seva habitual polsera d'Espanya al canell. Teòricament, s'han repartit els torns per parlar dels diferents delictes (Fernández de la rebel·lió, Ortega Smith de l'organització criminal), si bé el primer tot just ha llegit -amb alguns canvis- parts del seu escrit d'acusació, i el segon ha pronunciat un discurs d'autobombo que el tribunal no ha interromput en cap moment.

Així, la frase lapidària de Fernández, "van pretendre culminar el més sofisticat i innovador procés colpista contra un Estat de dret que mai abans s'havia produït en una societat moderna", era, en realitat, una reedició del que ja deia aquest escrit. Si avui assegurava que la voluntat dels processats era "emmascarar com a procés democràtic el que en realitat era un cop d'Estat", el document de novembre de 2018 al·ludia a un "mecanisme sofisticat i nou -en comparació amb altres cops d'Estat ocorreguts en la història moderna occidental- per desenvolupar i executar un procés colpista, fent-lo passar com si d'un procés democràtic es tractés".

Ortega Smith treu pit per l'actuació de Vox

En un altre ordre de coses, Ortega Smith ha basat la seva intervenció a reivindicar el paper del seu partit -"aquest procés no arriba aquí per casualitat. Va ser iniciat al febrer de 2017 per aquesta acusació popular amb querelles"-; la feina dels jutges Juan Antonio Ramírez Sunyer, extitular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, ​​ja mort, o l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza, també mort -"perquè van complir amb el seu deure"-, i el de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, per idèntics motius.

Poc després, el secretari general de Vox treia pit per haver aconseguit desarticular "l'organització criminal", expressava la confiança del seu partit i de "la immensa majoria dels espanyols" en què "hi haurà justícia", i condicionava això al fet que la sala dicti una sentència "d'acord amb els majors delictes que poden cometre en un ordenament constitucional". Al seu entendre, les penes haurien de complir "la finalitat del càstig" i la "dissuasòria", perquè ningú més "s'atreveixi a atemptar contra l'ordenament constitucional". "Amb aquesta sentència, el que ha triomfat serà la justícia, l'Estat de Dret, l'ordenament constitucional, la democràcia, la sobirania nacional i la nació espanyola", tancava.