Joan Coma i Montse Venturós: “La gent conservadora té por de la desobediència perquè dóna sobirania a les persones”

VIC.- Són càrrecs electes des de les eleccions municipals del maig de l'any passat, formen part de l'esquerra independentista, s'han vist involucrats en processos judicials que els han donat un no desitjat protagonisme polític i, sobretot, mediàtic, i s'han negat a comparèixer a declarar als tribunals estatals. Tenen, doncs, molts elements d'unió. Ens trobem a la capital d'Osona amb Montse Venturós (1985), alcaldessa de Berga, i amb Joan Coma (1981), regidor de Capgirem Vic. Ella està acusada d'un possible delicte electoral per negar-se a despenjar l'estelada del balcó de l'ajuntament durant les eleccions espanyoles. Ell va convertir-se en el primer electe en ser investigat per una surrealista acusació d'"incitació a la sedició". La raó? Les paraules que va pronunciar en un ple municipal, quan va fer un al·legat pacífic en favor de la desobediència com a eina necessària per assolir la ruptura amb l'Estat espanyol. Entre cafè i cafè, parlem de tot. I se'ns fa fosc.

Teniu la sensació que en certa manera us heu convertit en símbols, ni que sigui involuntàriament, del conflicte amb l'Estat?
Montse Venturós: Més que símbols, és el que nosaltres entenem com a praxi política diària. Volíem ser garantia de desobediència davant d'irrupcions de l'Estat espanyol com les que hi està havent en matèria judicial sobre càrrecs electes, però també sobre persones que no ho són. És una cosa que hem vingut fent i treballant i és un discurs que com a esquerra independentista l'hem integrat com a propi. En el nostre cas és el trasllat que n'hem pogut donar a les institucions, però jo no em sento un símbol.

Coma i Venturós durant l'entrevista. M. F.

La situació us ha generat un desgast personal que us afecti en el dia a dia?
M. V.: Jo no hi penso gaire i menys ara, un cop ja ha passat la detenció. Era el que havíem de fer, era impensable despenjar l'estelada de l'Ajuntament o anar a declarar. Em preocupa molt més l'ajuntament i com hi tirem endavant tot un seguit de polítiques.

Montse Venturós: "Els judicis són polítics i la resposta ha de ser política"

La desobediència envers lleis o decisions que es consideren injustes no és una estratègia nova. D'exemples se'n poden dir molts, com la insubmissió al servei militar o, més recent, la lluita de la PAH contra els desnonaments. Teniu algun moviment o experiència que us inspiri? Joan, tu has estat diverses vegades a Palestina, no sé si t'ha marcat.
J. C.: En el meu cas, Palestina ha estat una escola en el sentit d'aprendre a resistir en unes condicions totalment adverses i contra un dels exèrcits més poderosos del món. És un poble que té una capacitat de resistència inigualable, però em costa molt comparar casos per la realitat material i política que viuen, que no té res a veure amb la nostra situació. He begut més de moviments socials d'aquí, de l'antimilitarisme i la insubmissió. Que no s'entengui malament, però ara és una lluita més de moviment pro-autodeterminació que pro-independència. Igual que els insubmisos es veien abocats a no anar a la mili per abolir-la, nosaltres ens veiem abocats a exercir la desobediència, que mai és una opció a gust, per exercir el dret a autodeterminar-nos. Diguin el que diguin, sense desobediència no es pot exercir el dret a l'autodeterminació.

Joan Coma: "Igual que els insubmisos es veien obligats a no anar a la mili per abolir-la, nosaltres ens veiem abocats a la desobediència per exercir el dret a autodeterminar-nos"

J. C.: O la PAH mateixa, que ha produït un canvi social i cultural cap als desnonaments. Tot i que no s'han aturat tots els desnonaments, la percepció sobre la resistència ha canviat.

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós. M. F.

Entenc que penseu que, a la pràctica, la desobediència més institucional no queda circumscrita al marc de la CUP, més enllà que se li posin altres etiquetes.
M. V.: Sí, claríssimament. El que està passant ara són els primers embats que tindrem amb l'Estat espanyol. Que la gent es prepari perquè aquí hi haurà unes hòsties que pariran terror i això nostre serà allò que va passar aquell dia. Quan es desperti el monstre no estarem parlant de si anem a declarar o no.

Joan Coma: "Això del dia D sobre la independència no existeix, és una fal·làcia. No hi ha un dia que les coses canviïn de cop, hi ha un procés"

M. V.: Per la manera en què s'està formalitzant el relat del procés sembla que arribarà un dia que serem independents i s'ha acabat el rotllo. I ja decidirem després si som d'esquerres o de dretes. No fem l'imbècil! Tots els passos que estem fent avui cap a la República catalana determinen el futur. Ho he dit moltes vegades i ho qüestiono sovint, però volem realment una república catalana en els mateixos termes que hem estat vivint fins ara a l'Estat espanyol, on la classe treballadora és la més damnificada de tot plegat, com a la resta del món? On no pot assumir la totalitat dels seus drets? On les persones no poden viure amb dignitat? Per què? La independència és una oportunitat per generar autodeterminació en moltes altres àmbits, per generar autogestió, sobiranies,...

El regidor de Capgirem Vic Joan Coma. M. F.

Quins creieu que han de ser els passos per avançar cap a l'escenari de ruptura amb l'Estat espanyol que preteneu?
M. V.: Per a mi de passos n'hi ha d'haver diversos, que no s'estan donant, com pot ser començar a treballar amb les bases de què volem que sigui aquesta nova república. El procés constituent és una base ideal perquè permet obrir les portes a totes les persones per participar en què volem que sigui aquesta república. No farem el referèndum i l'endemà ens posarem a discutir com volem que sigui la República. No fotem! Per a nosaltres això són frens voluntaris precisament perquè no hi hagi un gir del poder popular cap allò que fins ara ha ostentat el poder real.

Montse Venturós: "De debò algú pensa que anant a una manifestació un dia a l'any aconseguirem la independència?"

M. V.: Et trobes gent que et diu a 'veure si és l'últim 11 de setembre que baixem a Barcelona'. Però de debò algú es pensa que anant a una manifestació un dia a l'any aconseguirem la independència? Aquest discurs em preocupa... hem baixat cinc anys a Barcelona, però hi ha gent que fa 40 anys que hi baixa, i que també ho fa per l'1 de maig i pel 12 d'octubre. I això hi continuarà sent, perquè el poder real, no només els càrrecs polítics, continuarà existint. I nosaltres partim d'un concepte molt bàsic i clàssic que és la lluita de classes. I això hi continuarà sent i s'hi haurà de fer front.

Trobeu a faltar una estratègia comuna dels partits sobiranistes a l'hora d'afrontar la repressió de l'Estat espanyol?
M. V.: No es pot estar actuant a la vegada perquè hi hagi un procés de ruptura amb l'Estat espanyol i estar acusant i investigant persones que formen part d'aquest procés. I a sobre fas el xivato i te'n vas a Espanya.

Montse Venturós: "A una part del govern [de la Generalitat] li molestem severament"

Penseu que una part del govern de la Generalitat no es creu el procés?
M. V.: Si se'l creuen o no és el seu problema, però crec que hi ha una part del govern a qui molestem severament, els fem nosa.

Joan Coma i Montse Venturós van trobar-se amb Públic durant més d'una hora. M. F.

Teniu la sensació que hi ha sectors, sobretot al voltant del PDECat, que busquen dificultar un sí de la CUP als pressupostos per facilitar una hipotètica renúncia al referèndum?
M. V.: Jo l'he tinguda més d'una vegada. Ho estem veient per activa i per passiva. L'altre dia vaig anar a una compareixença al Parlament sobre el banc de l'ADN i en la primera intervenció la responsable del govern va dir que 'a partir de 2017 obrirem fosses si aprovem els pressupostos'. Prou de dir que cada cosa que s'ha de fer en aquest país està supeditada a uns pressupostos! Evidentment que són una eina política i econòmica, però no tot es pot supeditar a ells. No pots supeditar-hi el referèndum. Les enquestes diuen que el 80% de la població dóna suport o veu bé el que plantegem en matèria de fiscalitat. La justícia no és tots iguals, sinó cadascú segons les seves necessitats i cadascú en funció de les seves possibilitats.

Joan Coma: "La pregunta no és si sense pressupostos no hi ha referèndum, sinó sí amb pressupostos n'hi haurà"

En una entrevista a 'Nació Digital', la presidenta de la Diputació de Barcelona i presidenta del Consell Nacional del PDECat, Mercè Conesa, va dir que potser no es podria fer. Ràpidament van sortir en tromba el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras a assegurar que sí que es farà.
M. V.: Com persones molt pròximes al govern poden estar fent aquestes declaracions? De debò creieu això? Perquè si és així, 'apaga y vamónos'.

Sou càrrecs electes des de les municipals del 2015. Veniu de l'activisme, dels moviments. En aquest temps heu descobert les limitacions de la institució?
M. V.: Per a mi sempre ha estat erroni pensar que anàvem a les institucions a canviar res. Entrar a la institució és anar a fer d'escut perquè tot el que havia de venir no pugui traspassar i que l'avenç vingui des del carrer, que és des d'on ha de venir. Es tracta de fer de mur de contenció contra totes aquelles polítiques neoliberals que volen avançar cap al poble. Les hem de poder frenar i revertir en els casos que puguem, però l'avenç real ha de venir des del carrer.

Joan Coma: "A nivell de CUP hi ha d'haver una reflexió seriosa sobre la institució, sobretot en àmbit nacional"

I Joan, quina és la impressió des de l'oposició a Vic?
J. C.: L'experiència ens serveix per reafirmant-nos en la importància del carrer més enllà de la institució. I després que a la institució també hi ha una estratègia de desgast, de percebre que no hi ha res a fer amb l'objectiu que no hi siguem perquè sí que estem fent coses. A Vic sense haver governat ha canviat totalment la manera de fer i la fiscalització que hi ha de la política que s'hi fa. Ara no poden fer el que volen, tot i que segueixen fent molt. A Vic s'ha estressat totalment a l'esquerra i s'ha atabalat la dreta. Ni votem a favor ni en contra per qui vingui, sinó pel què, pel fet. I tenim el context de ser el niu de l'extrema dreta feixista, de Plataforma Vigatana o Plataforma per Catalunya, com es vulgui, i el nostre entorn ha de ser cabdal per fer-hi front. Perquè sinó l'únic que es fa és normalitzar-la amb el hihihaha de les comissions informatives. Nosaltres marquem clarament un cordó sanitari amb el feixisme de la ciutat. Sí que hi ha el problema que la institució t'absorbeix molt i has d'aprendre a mantenir una línia a l'oposició. De fet, som els únics a qui els convergents no han ofert entrar a govern. Crec que a nivell de CUP hi ha d'haver una reflexió seriosa sobre la institució, sobretot en àmbit nacional, i en àmbit municipal veure com compaginem la força que tenim a les institucions amb la força que tenim al carrer. I la reflexió no només l'ha de fer la CUP.