Joan Carles I treia 100.000 euros al mes de la seva fortuna secreta a Suïssa entre 2008 i 2012, en els pitjors anys de la crisi

Només l'any 2010, en plena crisi econòmica, el rei Joan Carles I va treure 1,5 milions d'euros de la fortuna secreta que mantenia a Suïssa. El ritme de retirades en efectiu que realitzava el monarca d'aquest compte ocult a la Hisenda espanyola era de 100.000 euros mensuals. Les operacions es van produir com a mínim entre 2008 i 2012, en els pitjors anys de la crisi econòmica.

Els diners retirats eren per a "despeses personals", com viatges o regals, segons revela El Confidencial. Les retirades de caixa contenen la signatura de l'aleshores cap de l'Estat. El monarca hauria usat aquests diners per sufragar despeses no declarades de la família reial.

Aquests moviments bancaris consten en la documentació enviada pel fiscal suís Yves Bertossa a Espanya. És analitzada per un equip de fiscals del Suprem, on està aforat el rei emèrit, per determinar si va cometre delictes fiscals o de blanqueig de capitals a partir de la seva abdicació, el 2014, perquè abans era immune. El compte estava al banc Mirabaud, a nom d'una fundació offshore, Lucum, amb seu a Panamà. Aquest banc té delegació a Espanya, a Barcelona, des de l'any 2009.

La fortuna oculta a Hisenda es va nodrir dos ingressos: un 100 milions de dòlars i un altre d'1,9 milions. L'any 2012 Joan Carles I va transferir els diners que hi quedaven a la seva examiga Corinna Larsen (abans Corinna zu Sayn-Wittgenstein).

Va signar la donació a Corinna

Eren prop de 65 milions de dòlars. Joan Carles I i Corinna Larsen van signar un document on es garantia que era una donació i amb l'objectiu de blindar aquesta fortuna davant de Felip VI i les seves germanes, segons sosté El Español. La Fiscalia del Suprem investiga si els 100 milions de dòlars provenen d'una suposada 'retro comissió' que el monarca hauria percebut per l'adjudicació a empreses espanyoles de la segona fase de la construcció de l'AVE entre Medina i la Meca.

La transferència es va rebre l'any 2008. Aquesta fortuna és investigada pel fiscal suís Yves Bertossa, qui investiga Corinna Larsen i els dos gestors d'aquesta fortuna oculta, Arturo Fasana i Dante Canónica, que van rebre l'encàrrec de crear aquest mecanisme opac del propi Joan Carles I en una reunió mantinguda al Palau de la Zarzuela.