Investigadors del Clínic descobreixen perquè els símptomes de l'Alzheimer són més greus en els pacients més joves

Els pacients amb un inici precoç de l'Alzheimer (abans dels 65 anys) acostumen a tenir símptomes més greus de la malaltia. Un estudi liderat per investigadors del Clínic-IDIBAPS han descobert algunes pistes sobre quin podria ser el motiu.

La investigació, publicada a la revista Alzheimer's & Dementia, relaciona la degeneració d'una petita regió del tronc cerebral, el locus coeruleus, amb la gravetat dels símptomes neuropsiquiàtrics en l'Alzheimer. Aquesta relació és especialment rellevant en els pacients més joves, o amb formes d'inici precoç de la malatia.

Depressió, ansietat i els problemes del son algunes del símptomes de les fases inicials de la malaltia

El locus coeruleus és una petita regió del tronc cerebral i una de les primeres àrees afectades per la proteïna Tau; i es veu afectada fins i tot abans que les àrees relacionades amb la memòria. Aquest nucli és el principal productor de noradrenalina al cervell, una substància química relacionada amb l'aparició de símptomes com la depressió, l'ansietat i els problemes del son des de les fases inicials de la malaltia.

Els investigadors van analitzar com degenera aquest nucli al llarg de la malaltia, comparant-lo en persones sanes i aquelles que es troben en una fase molt inicial de la malaltia d'Alzheimer. També va comparar el grau de degeneració d'aquest nucli entre pacients amb inici precoç de la malaltia (abans dels 65 anys) i aquells amb inici tardà.

Els investigadors van observar que el locus coeruleus degenera progressivament a mesura que avança la malaltia. Aquesta degeneració provoca un augment de noradrenalina al líquid cefaloraquidi i la seva degeneració s'associa a una major severitat dels símptomes neuropsiquiàtrics, incloent-hi depressió, ansietat, problemes del son i apatia. També es va observar que els pacients amb inici precoç de la malaltia tenien una afectació més gran del locus coeruleus, el que explica la major gravetat dels símptomes neuropsiquiàtrics en aquest grup en comparació amb els d'inici tardà.

Tècniques de ressonància, claus per diagnosticar la malaltia

L'especialista del Servei de Neurologia i de la Unitat d'Alzheimer del Clínic, la doctora Neus Falgàs, ha apuntat que hi havia evidència de la degeneració del locus coeruleus en estudis postmorten, però mesures aquesta regió en persones vives és complicat a causa de la seva petita mida. Ha afegit però que tècniques de ressonància magnètica sensibles a la neuromelanina poden ser prometedores per aconseguir mesurar-la i determinar com degenera el nucli a mesura que avança la malaltia.

Tècniques de ressonància podrien permetre identificar precoçment i tractar de forma més adequada aquests trastorns

Per dur a terme l'estudi es va utilitzar una seqüència de ressonància magnètica especial, sensible a la neuromelanina, que va permetre mesurar tant la integritat com el volum del locus coeruleus. A més, es va quantificar la noradrenalina al líquid cefaloraquidi i es van avaluar els símptomes neuropsiquiàtrics utilitzant l'escala Neuropsychiatric Inventory.

Falgàs ha puntualitzat que aquesta tècnica de ressonància magnètica només s'utilitza per a investigació. Tot i això, permet estudiar les bases biològiques d'aglluns dels trastorns neuropsiquiàtrics freqüents a l'Alzheimer i, en un futur, podria permetre identificar precoçment i tractar de forma més adequada aquests trastorns, reflexiona.

Aquest estudi, per tant, podria tenir implicacions significatives per al maneig clínic de la malaltia, millorant la qualitat de vida dels pacients a través d'una intervenció més personalitzada i precoç dels símptomes neuropsiquiàtrics.