En un ple atípic i condicionat -almenys a nivell d'atenció mediàtica i social- per la reaparició a Barcelona de Carles Puigdemont després de prop de set anys a l'exili, Salvador Illa ha estat investit president de la Generalitat de Catalunya, gràcies als vots dels diputats del PSC, ERC i Comuns.

El debat s'ha pogut celebrar un cop la setmana passada els socialistes van aconseguir tancar els acords amb els republicans i amb la formació d'esquerres per garantir al seu primer secretari la majoria absoluta necessària d'escons (68) que li assegurava l'elecció i obrir-li la porta a liderar un executiu que la formació feia gairebé 14 anys que no encapçalava. Aquest 8 d'agost marca, inqüestionablement, l'inici d'una nova etapa política a Catalunya i tanca l'era del Procés, sense que això signifiqui el final del conflicte territorial.

Una nova etapa que arrenca amb una aliança d'investidura a tres bandes que recorda els governs tripartits, integrats entre 2003 i 2010 per PSC, Esquerra i l'antiga ICV-EUiA. Una entesa que Illa pretén que sigui duradora i vagi més enllà d'aquesta votació inicial, com ha manifestat en el seu discurs, i de la qual se'n poden esperar "polítiques realistes" i, segons ell, de "progrés", però en cap cas revolucions o profunds canvis estructurals.

Una aliança, però, que només s'allargarà si els socialistes són capaços de complir allò pactat amb Comuns i, sobretot, ERC, amb el nou finançament com a principal fita. I que, a l'altra costa, tindrà una oposició fèrria de Junts, PP, l'extrema dreta espanyolista de Vox, la independentista d'Aliança Catalana i l'anticapitalisme de la CUP.

Deixar enrere el Procés

"Catalunya ha de mirar endavant, no pot perdre el temps i ha de comptar amb tothom", ha proclamat un Illa que durant la campanya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig havia repetit constantment que considerava que el Procés havia significat una "dècada perduda" per al país. Però per mirar endavant considera clau culminar la desjudicialització, i per això ha reclamat "l'aplicació àgil, ràpida i sense subterfugis" de la llei d'amnistia, en la qual de moment els jutges del Tribunal Suprem es resisteixen a incloure Puigdemont, entre d'altres.

En la seva primera intervenció -un discurs d'investidura força breu, de tot just 35 minuts- Illa ha defensat que "només coalicions àmplies de progrés, que apliquin polítiques realistes, solvents i amb mirada llarga per fer front als riscos i als problemes que ens afecten seran eficaces per avançar".

En aquest sentit, ha reivindicat els acords amb republicans i Comuns subratllant que "passen a formar part íntegrament del meu programa de govern" i afegint que aquests dos grups "són i seran els meus interlocutors preferents". I, de fet, en el torn de rèplica a ERC ha refermat que "soc conscient que [el seu] és un 'sí' amb condicions, però a mi m'agrada acabar el viatge amb qui el començo i m'hi esforçaré. Sense tancar-se al diàleg amb la resta de forces, amb l'exclusió, això sí, de les dues extremes dretes.

La gestió, al primer pla

La nova etapa política catalana farà perdre centralitat al conflicte territorial i, de fet, Illa ha defensat que Catalunya ha de ser una "nació oberta, plural i diversa, que s'implica en la construcció d'una Espanya plurinacional i una Europa Federal i que hi influeix i hi participa tant com pot i pels procediments institucionals pertinents i adequats". Si el seu mantra és que el procés dividia, és lògic que plantegi "que ha arribat l'hora que tots i cadascun dels catalans ens tornem a sentir part de la mateixa Catalunya". 

A la pràctica, l'imminent Govern de Salvador Illa vol que la gestió passi a primer pla polític -un fet que ja s'havia intentat en gran part durant la presidència d'Aragonès-, amb la millora dels serveis públics, la potenciació de les infraestructures o l'impuls de la indústria com algunes de les principals banderes que vol aixecar. Al costat de qüestions com un fort creixement de l'habitatge públic, que vol elevar en 50.000 pisos durant el mandat en una de les principals empremtes de l'acord amb els Comuns.

Com ja havia anunciat mesos enrere en campanya electoral, Illa considera que Catalunya ha de viure la seva "tercera gran transformació", després de les portades a terme durant els anys 80 en el desplegament de l'autogovern i en la primera dècada de l'actual segle amb els tripartits. Una transformació que sobretot hauria de passar per la millora dels serveis públics, per a la qual necessitarà culminar amb èxit el "nou model de finançament singular", que veu com un "pas endavant substancial i necessari pel nostre autogovern que no posa en risc el principi de solidaritat".

El canvi de model de finançament és, probablement, el principal repte de la legislatura, sobretot tenint en compte que per assolir-ho calen acords amplis i una majoria absoluta al Congrés per reformar la LOFCA i que Catalunya pugui sortir del règim comú de finançament comú. Un fet que aixeca ampolles al PP, però també en part dels barons territorials del PSOE i en algunes de les formacions integrades en el grup de Sumar.

Junts planteja una oposició dura

A nivell més concret, el nou executiu, que d'entrada serà monocolor del PSC sense que pugui descartar-se una entrada a mitjà termini dels Comuns, es fixa tres grans eixos d'actuació: l'institucional, amb "un autogovern efectiu, millor finançament i cooperació lleial amb la resta d'administracions públiques"; els serveis públics; i la nova industrialització verda.

I a partir d'aquí vol afrontar "cinc grans prioritats", que són l'ambiental -lligada a l'emergència climàtica-, la social, l'econòmica -que passa per impulsar les infraestructures i "cosir Catalunya amb transport públic"-, la reforma de l'administració i dels serveis públics i, finalment, la política, que segons ell passa per "obrir una etapa de consensos" i, alhora, "afrontar" els conflictes mal resolts, fet que explica la futura posada en marxa de la Convenció Nacional acordada amb ERC per resoldre el conflicte amb l'Estat.

A més a més, el pacte amb els republicans també comportarà el manteniment d'algunes de les polítiques més emblemàtiques del Govern d'Aragonès, com l'energètica pública, l'oficina del pla pilot de la renda bàsica universal o el Departament d'Igualtat i Feminismes i, de fet, segurament es notarà una continuïtat en nombrosos àmbits. Ara bé, això no significa que ERC li doni un xec en blanc, ja que com ha subratllat el president del seu grup al Parlament, Josep Maria Jové, el seu és un "sí en guàrdia i carregat de nos".

Alhora, ERC ha subratllat que el conflicte territorial es manté –"amb la votació d'avui no es tanca res"-, però també ha reivindicat el pacte per assolir un nou finançament que ha de ser un "model de sobirania fiscal". La reivindicació de l'acord, sobretot en àmbits com l'habitatge, també ha marcat la intervenció de la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, que a més ha promès exigència en el compliment d'allò pactat i exercir d'oposició en els aspectes en què no s'han entès.

En canvi, Junts i PP ja han visibilitzat que, almenys d'entrada, exerciran una oposició contundent al Govern d'Illa. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, per exemple, ha comentat que la voluntat del seu partit és "erigir-se en alternativa" i que no pensen contribuir a la governabilitat: "S'haurà de menjar els Comuns i el comunisme i Esquerra i la seva gestió", li ha deixat anar. Tot plegat sense oblidar les crítiques a ERC per pactar amb els socialistes, cosa que per a Junts ha dinamitat la "unitat política" de l'independentisme.

Rols ben marcats en un inici de legislatura que, malgrat algunes pautes de continuïtat, suposa una nova etapa política a Catalunya, en què l'independentisme ja no tindrà majoria absoluta al Parlament i on el PSC dirigirà la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern espanyol, un fet inèdit des del 2010. Però en què el conflicte polític de fons, amb Puigdemont com a emblema, seguirà sense desaparèixer, malgrat el desgast i desmobilització del moviment independentista.

Investit president, els propers dies Illa haurà de revelar els noms dels consellers del seu executiu, que combinaran perfils independents, amb càrrecs de partit, ja estiguin bregats al Parlament o provinents de l'extens planter municipalista dels socialistes catalans.