Innovació al servei del reciclatge

Catalunya s'ha de posar les piles si vol arribar als percentatges de reciclatge que demana la Unió Europea. Els objectius comunitaris parlen d'assolir el llindar del 60% el 2030, mentre que, ara per ara, la mitjana catalana de residus reciclats és de l'entorn del 39%. Davant aquesta conjuntura, els experts asseguren que per assolir la fita cal transcendir l'actual model de contenidors ubicats als carrers i oberts les 24 hores. Això passa per innovar en sistemes de recollida porta a porta o contenidors amb control d'accés que permetin aplicar una fiscalitat personalitzada en funció de com els usuaris facin de bé la recollida selectiva.

Per a Frederic Puig, gerent d'Spora Serveis Ambientals, el sistema habitual de contenidors “va servir per arrencar, fer el missatge comunicatiu que s'havia de separar els residus i introduir els colors de les fraccions”, però considera que en aquest moment el model està “estancat” perquè “ho pots fer tant malament com vulguis i ningú sap que has sigut tu”.

Aquest sistema en què el ciutadà no és fiscalitzat per l'ús que fa dels punts de recollida selectiva provoca que aquesta no sigui tant efectiu com podria. “En els contenidors de la via pública hi trobem una mica de tot, al de paper hi trobem entre un 5 i un 6% de residus que no hi haurien de ser. Al vidre el nivell d'impropis és del 2-3%, en matèria orgànica d'un 13-14% i en el contenidor d'envasos n'hi trobem fins un 23-24%”, explica el Director de Planificació Estratègica de l'Agència Catalana de Residus, Francesc Giró.

L'alt percentatge de residus impropis al plàstic és degut al que va fer famós aquella cantarella de les Mamzelles. “Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs”. Aquest fet reforça les paraules de Puig qui explica que, en el model català, “per molt que inverteixis en sensibilització, arriba un moment en que és un forat negre” i afegeix que “cal intervenir en el generador”.

Ver vídeo

En aquesta mateixa línia s'expressa Giró que denota que els sistemes de recollida selectiva que millor funcionen són aquells que “permeten identificar l'usuari, compartir la responsabilitat i resulten més còmodes per a les persones”. Segons el seu criteri a això cal sumar-hi sistemes de fiscalitat que s'adeqüin “al principi europeu conegut com 'qui contamina, paga'”.

Un cop d'ull al món

Amb l'objectiu donar a conèixer models de recollida selectiva d'èxit d'arreu, la Fira de Girona i Spora van organitzar a principis de febrer el congrés Waste in Progrés. “Hem tingut les millors ciutats del món en la matèria i ha permès que diferents ciutats catalanes puguin rebre una formació excel·lent” remarcava la directora de la Fira, Coralí Cunyat. Entre les participants hi havia ciutats com San Fancisco, Cardiff, Parma o Seül que situa els seus índex de recollida per sobre del 80%. El punt en comú de totes les participants, destaca Cunyat, és el fet que totes “gestionaven l'orgànica, tenien implantat un sistema de fiscalitat vinculat al compromís dels usuaris i vinculat a l'ús de noves tecnologies”.

“El congrés el vam pensar perquè a l'Estat no hi havia cap ciutat que tingués un model decent”, rebla Puig. Ell mateix exposa exemples de diferents ciutats amb models innovadors i eficient. És el cas per exemple de la ciutat italiana Parma on al casc històric la fracció resta -coneguda també com a rebuig- “l'han de treure amb una bossa homologada que té un xip. Pagues una variable que compta les vegades que l'has tret al carrer”. En el cas d'Adelaida, a Austràlia, el gerent d'Spora en remarca l'originalitat del sistema de colors: “el vermell per a la resta, pel que pagues més, el taronja pels reciclables i el verd per l'orgànic. Són els colors del semàfor, que comunicativament és molt potent”.

Puig també destaca el cas de la belga Anvers on s'han implantat contenidors amb control d'accés al quals, per accedir-hi “ho fas amb una targeta-moneder carregada amb 10 euros que quan se t'acaben has de tornar a carregar perquè sinó el contenidor no se t'obre”. “El que ens ha quedat clar aquest dies és que no hi ha un model únic, sinó que has d'anar provant perquè alguns funcionen a alguns llocs i no a d'altres”, conclou Cunyat.

Casa per casa

A Catalunya el model alternatiu al sistema majoritari de contenidors amb més implantació és el conegut com a 'recollida domiciliària' o 'porta a porta', en un ampli ventall de variants. En general consisteix en el fet que la gent separa els residus per tipologia a casa seva i els treu davant del portal cada dia perquè li passin a recollir. En l'actualitat són 130 els municipis que implementen aquest model, tot i que cap d'aquests supera el 20.000 habitants i el més gran és Canet de Mar.

En aquest municipi altmaresmenc el 2005 s'hi va implantar la recollida porta a porta de quatre fraccions (envasos, paper/cartró, orgànic i rebuig). “El mateix 2005 vam passar del 15 al 60% de recollida selectiva. El 2010 va augmentar fins al 64% i el 2015 fins al 72%” exposa el tècnic de medi ambient canetenc, Eduard Moreno. Segons Giró, a Catalunya els municipis que fan porta porta “tenen un índex de recollida selectiva entre el 60 i el 75%. Els que no en fan van d'entre el 10 i el 15% fins a com a molt el 50%”.

Moreno parla de les conseqüències positives que ha tingut la implementació d'aquest sistema a Canet. A banda de l'impacte ambiental remarca que a nivell econòmic el porta a porta “és escandalosament millor” i remarca que el superàvit dels costos directes del servei -tot i que amb l'aplicació de les formules de càlcul de costos indirectes ha de sumar sempre 0- ha passat “de 40 mil euros de benefici el 2005 a mig milió d'euros el darrer curs”. Ell mateix afegeix que “fins i tot és millor a nivell d'ocupació, en el porta a porta inverteixes en les persones que van a recollir i no en tecnologies”.

Així ho recolza també Frederic Puig que considera que “el model actual ha aconseguit automatitzar molt el servei de recollida, però això no vol dir que el porta a porta sigui més car”. Un dels factors que fa que això s'equilibri és el canon que la Generalitat aplica per cada tona de residus catalogats com a resta que els municipis porten a l'abocador o la incineradora. En l'actualitat ronda els 20 euros per tona, però des de l'Agència Catalana de Residus plantegen incrementar-lo progressivament fins a 90 o 100 euros al 2020 per tal d'incentivar la recollida selectiva. “Aquests diners suposen uns ingressos d'entre 25 i 30 milions d'euros anuals que l'agència retorna els municipis en funció dels resultats, en quantitat i qualitat, de la recollida selectiva, especialment la de matèria orgànica”, explica Francesc Giró.

Un dels trets característics dels porta a porta és que sovint mantenen uns contenidors d'emergència al carrer per possibles imprevistos. A Canet, però van decidir anar un pas més enllà. “El 2015 vam retirar les dues àrees d'emergència que ens quedàvem, per això vam pujar del 60 al 70%. Són la fuga de la gent que no vol fer selectiva, allà recollíem el 30% del rebuig de tot Canet” explica Moreno. Per compensar-ho van habilitar un sistema d'emergència a la deixalleria on un treballador anota qui i perquè fa aportacions extraordinàries de fracció resta.

Un pas més enllà

“El nostre model no té res d'especial, la diferència és que fem el pagament per generació”. Qui parla és Joan Puig tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Argentona, al Maresme. En aquest municipi fan la recollida porta a porta de totes les fraccions a excepció del vidre. Més enllà d'això han aplicat “la filosofia de qui més brossa genera més ha de pagar” relata Puig. Ell mateix explica com el 2010 van decidir “gravar la fracció resta amb una bossa estandarditzada amb el logo de l'ajuntament que té un preu més elevat que el normal”. En el preu d'aquesta bossa, que és de 65 cèntims, s'hi carreguen part dels costos de recollida i tractament.

Amb aquest model, el darrer mes, Argentona ha arribat a quotes de recollida selectiva del 80%, el doble de la mitjana catalana. La població maresmenca és, juntament amb Rasquera i Miravet, un dels tres pobles catalans que apliquen un sistema d'aquestes característiques.

En defensa d'aquest model, Puig remarca com “amb l'aigua, la llum i el gas pagues una variable de consum, però en canvi amb les escombraries ho pots fer tant malament com vulguis que no passa res”.

Abans de tenir el pagament per generació “ens trobàvem que la gent barrejava el rebuig amb l'orgànica perquè no volia esperar als dies de recollida d'aquesta. Això amb les taxes es va acabar”, diu Puig. El 2012 van introduir un canvi consistent en donar a cada habitatge “el nombre de bosses mínim per passar l'any, perquè separar com toca vol dir que el rebuig és molt poc i no fa pudor. A excepció dels bolquers que es recullen diàriament sense cost” explica el tècnic argentoní. Els habitatges de fins a dues persones reben 10 bosses, les d'entre tres i quatre en reben 20 i les de més de cinc persones, 25 bosses. “Quan la gent les acaba pot anar als comerços on tenen les bosses taxades. On jo visc som cinc i me'n sobra la meitat”, explica Puig.