La infiltració d'agents policials en organitzacions independentistes catalanes suposa un nou capítol en la tensió permanent entre el Govern espanyol i el moviment polític, just la setmana en què es commemorarà la Diada nacional de Catalunya -diumenge- i amb ella milers de persones prendran els carrers de Barcelona per reclamar un estat propi. Tot i que ho faran en un clima de divisió interna -els principals dirigents d'ERC, començant pel president del Govern, Pere Aragonès, no assistiran a la manifestació de l'ANC-, la denúncia de la repressió de l'Estat es manté com a cert element aglutinador del moviment, que no deixa de rebre arguments per denunciar-la.

El Ministeri de l'Interior no només ha reconegut implícitament la infiltració d'agents policials a organitzacions juvenils independentistes, sinó que l'ha justificat com a "legítima, idònia i oportuna". L'admissió ha provocat la previsible condemna per part de partits i entitats independentistes, que han tornat a posar el crit al cel contra la "persecució política" i la "guerra bruta" que, segons ell, pateixen per part de l'Estat. Alhora, el reconeixement dels fets també ha servit perquè Junts torni a carregar contra l'aposta d'ERC de negociar amb el govern estatal a través de la taula de diàleg.

Anem per parts. El juny passat, mitjans com la Directa i el diari Ara van revelar que un agent de la Policia Nacional s'havia infiltrat al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) -vinculat a l'Esquerra Independentista, l'espai polític de la CUP-, a més d'altres organitzacions com Resistim el Gòtic -a Ciutat Vella, a Barcelona- o el Casal Popular Lina Òdena. A través de la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon, l'agent va participar en aquests espais entre el juny del 2020 i el maig passat. Paral·lelament, setmanes després van destapar com a agents del mateix cos policial van intentar captar Enric Pérez, un jove independentista, com a confident a Jovent Republicà -les joventuts d'ERC- i Batec. No van assolir el seu objectiu.

Arran d'aquests casos, Òmnium Cultural va presentar un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Nacional, que ha tingut com a resultat la resposta del Ministeri de l'Interior, a través d'un informe de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, datat al 10 d'agost però que va transcendir aquest dilluns. Al document, a més de defensar com a "legítima, idònia i oportuna" la infiltració, es detalla que l'objectiu dels agents policials és la "captació d'informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública als mateixos entorns en què es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals".

Criminalització de l'independentisme

La resposta d'Interior criminalitza l'independentisme, al qual vincula amb l'"extremisme identitari excloent i violent", i per això veu pertinent utilitzar contra ell les tècniques operatives previstes a l'Estratègia Nacional Contra el Terrorisme i a l'Estratègia de Seguretat Nacional. En aquest sentit, exposa que a Catalunya "s'han succeït situacions que, de manera il·lícita, pretenen subvertir l'ordre constitucional i legitimen l'actuació dels serveis d'informació d'intel·ligència".

"La prevenció davant de la comissió de possibles fets delictius té una activitat duradora en el temps, per la qual cosa la seva traçabilitat policial requereix un esforç d'obtenció d'informació constant i sostingut a l'àmbit de la intel·ligència, que no sempre pot ser emprès per tècniques d'investigació tradicionals", exposa el Ministeri que lidera Fernando Grande-Marlaska a l'escrit per justificar la infiltració. El text afegeix que determinats sectors de l'independentisme han basat la seva estratègia en "cridar a participar en accions manifestament il·legals" i en "realitzar actes de sabotatge contra instal·lacions públiques", accions que "posen en risc els béns jurídics recollits a la Constitució".

Aragonès parla de "persecució política"

Una vegada coneguda la resposta d'Interior, s'han succeït les reaccions, entre les quals destaca les del president, Pere Aragonès, per a qui "és preocupant i extremadament greu" la justificació d'Interior d'infiltrar agents policials en organitzacions independentistes. "Els recursos s'han de posar allà on toca i no en altres qüestions que sonen més a persecució política que a res més", ha conclòs. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha reclamat directament una "rectificació" tant al Govern espanyol com al PSC per la infiltració, que considera un fet "gravíssim i insostenible". En aquest sentit, la també secretària general adjunta d'ERC ha avançat que demanaran compareixences parlamentàries sobre aquest tema.

El ministre implicat, Fernando Grande-Marlaska, ha sortit al pas del tema defensant "l'estricte sotmetiment a l'ordenament jurídic" de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i rebutjant que Interior vinculi l'independentisme amb el terrorisme, tal com ha assegurat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, després de donar a conèixer l'informe. Segons el ministre, les funcions de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estan recollides a la Constitució, establint que han de "garantir la seguretat i lliure exercici dels drets i llibertats" de tots els ciutadans.

Junts ho aprofita per atacar ERC

Junts per Catalunya també ha carregat contra la resposta d'Interior i ha lamentat que la justificació provingui del que es considera el "govern més progressista de la història". A través del seu portaveu, Josep Rius, la formació ha aprofitat per criticar una vegada més l'estratègia d'ERC, ja que considera que "es blanqueja un govern apel·lant a una pretesa desjudicialització". "Ens espien mentre dialoguem i ens espien sempre", ha reblat.

La CUP, per part seva, considera que malgrat la seva insistència a considerar-se una "democràcia plena", quan es planteja un "desafiament polític i democràtic" a l'Estat, responen "amb criminalització i repressió", en paraules del diputat al Congrés Albert Botran. Al seu mateix espai polític, el SEPC i l'organització antirepressiva Alerta Solidària han assegurat que la resposta del ministeri d'Interior és una "veritable declaració oficial de guerra contra l'independentisme català". En un comunicat, també han afirmat que "l'Estat recargola la realitat per emparar l'ús de tota mena de mecanismes repressius, inclosos els més lesius per als drets fonamentals i que són només previstos per a la lluita contra el terrorisme, per tal de reprimir l'independentisme".

Finalment, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat que hi ha "una estratègia d'estat per vincular l'independentisme al terrorisme". Segons Antich, aquestes pràctiques del Ministeri d'Interior suposen una "clara vulneració" dels drets fonamentals, emmarcada a la "causa general" contra l'independentisme. Òmnium considera que l'Estat actua amb "total impunitat" i "al marge de la llei" per "reprimir" el moviment.

A l'espera de comprovar l'impacte a mitjà termini del cas, el que sembla evident és que la infiltració rearma d'arguments aquells sectors de l'independentisme més crítics amb la negociació amb un govern, el de Pedro Sánchez, que apareix com a responsable polític d'una pràctica democràticament qüestionable.