Pobresa menstrualUna ILP pionera per a garantir l’accés als productes d’higiene femenina al País Valencià

"El parlament valencià podria ser el primer del món a regular per llei l’accés universal als productes per a la menstruació. Crec que seria un orgull viure en un país tan avançat", ha declarat davant dels mitjans, Maria Pérez, promotora de la ILP Tres Voltes Rebel i secretària general d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), per tal de promoure una norma que trenque tabús al voltant de l’anomenat "període".

Han sigut deu mesos de treball intens, durant els quals s’han organitzat actes i taules informatives a més de 60 pobles del País Valencià i s’ha creat una xarxa de fedataris per aconseguir superar el mínim de 10.000 signatures que estableix la llei valenciana d’iniciatives legislatives populars. "A més, la pandèmia no ens ho ha posat fàcil –ha reconegut el president d’ERPV, Josep Barberà- la gent té molta por a anar a un acte o fins i tot d’acostar-se a una taula i agafar un bolígraf". Amb tot, i gràcies a una pròrroga de dos mesos, finalment dilluns presentaven les 12.863 signatures pel registre de la Junta Electoral, l’organisme encarregat de verificar-les.

Ara, en unes dues setmanes s’hauria de publicar la ILP al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), en un mes i mig arribar a comissió i, finalment, debatre al ple. "Tots els terminis són segons el que diu la llei, però en realitat ningú sap molt bé com anirà, ja que és la primera ILP que aconsegueix superar les signatures requerides des que es va aprovar la nova llei –detalla Barberà,- ens trobem en terreny desconegut".

"És la primera ILP que aconsegueix superar les signatures requerides des que es va aprovar la nova llei, ens trobem en terreny desconegut"

Un dels dubtes d’aquest "terreny desconegut" és la participació de la comissió promotora al ple. Mentre la llei de la ILP impedeix que la Mesa de les Corts puga vetar la llei i que aquesta s’haja de debatre obligatòriament en un plenari, el reglament de la càmera prohibeix que algú que no és diputat puga ocupar la tarima dels oradors. "Realment no sabrem com ho resoldran", admet Barberà, però recorda que "un reglament és molt fàcil de canviar".

Esquerra Republicana, que és extraparlamentària al País Valencià, ha optat per aquesta fórmula per fer arribar les seues propostes a les Corts, encara que també valoren l’impacte social: "ens ha permès obrir un debat amb moltíssima gent sobre un tema que és molt tabú, i posar-lo a l’agenda política, ha estat molt interessant", ha explicat Maria Pérez. L’acció al carrer s’ha combinat amb la institucional. S’han aprovat mocions de suport a la iniciativa a tres municipis –Benicarló, Alberic i Faura- a més d’altres que també s’han adherit a la campanya. A més el Senat va aprovar una moció en la mateixa línia, i s’han reunit amb Compromís i el PSPV –els únics partits de les Corts que van respondre la sol·licitud- i amb la ministra d’Igualtat Irene Montero. "Hem d’agrair l’entusiasme de la ministra i, també, la intervenció del PSOE al Senat, que pràcticament era l’exposició de motius de la nostra proposta", afirma Pérez.

A escala autonòmica, però les coses no estan tan clares. Per ara no tenen el suport clar de cap grup parlamentari, encara que sí a títol individual d’algunes diputades, com Mònica Álvaro, de Compromís. "A escala municipal, els regidors socialistes i del PP o Ciutadans han votat de forma diferent segons l’ajuntament, així que no donem cap via per tancada", ha explicat Barberà.

Una llei contra la pobresa menstrual i l’emergència climàtica

Segons càlculs de l’Organització de Consumidors i Usuaris, cada dona gasta una mitjana de 3,37 euros al mes en productes per a la menstruació, el que suposa –després de 30 anys de període- més de 3.000 euros al llarg de la vida. "Cada dona pagarà el preu d’un màster universitari només pel fet de ser dona, i això que creiem que els càlculs de l’OCU són a la baixa i que podrien ser més diners i tot", ha explicat Elo Chamarro, secretària de la dona d’ERPV. "Al País Valencià hi ha un 20% de dones que pateixen el que anomenem pobresa menstrual i que han d’escollir entre comprar aquests productes o menjar", ha continuat.

A més, els productes d’un sol ús suposen una font important d’emissió de gasos d’efecte hivernacle en la seua fabricació i de residus un cop utilitzats. Per això, la ILP Tres Voltes Rebel proposa el finançament per part de la Generalitat de productes sostenibles i reutilitzables, com la copa menstrual. Una alternativa que "alliberaria les dones de ser un mercat captiu per a unes poques empreses".

A Europa, només Escòcia té un programa similar al que proposa ERPV, i a la resta del món, només Nova Zelanda. Altres països, com Anglaterra o França tenen programes de distribució gratuïta de copes menstruals. A Catalunya, el passat desembre, la Generalitat també va anunciar la distribució de copes menstruals als instituts.