El moviment d'última hora per situar-lo com a cap de llista del PSC a les eleccions al Parlament del 14 de febrer, buscarà aprofitar l'enorme projecció mediàtica -i política- que els darrers mesos ha acumulat Salvador Illa com a ministre de Sanitat. Nascut a la Roca del Vallès el 1966, els darrers anys ha estat el fidel escuder de Miquel Iceta que, segons fonts consultades per aquest diari, continuarà al capdavant del PSC i, molt probablement, assumeixi algun ministeri al Govern espanyol.

Coneixedor profund del partit i alineat clarament amb els sectors menys sobiranistes -que a la pràctica de fa temps hi són molt majoritaris-, el relleu d'un Iceta que acumula 21 anys seguits al Parlament busca projectar al PSC per tal que lluiti amb ERC per la victòria a les urnes i no es limiti a competir amb JxCat pel segon lloc, sempre segons les enquestes. 

Illa no és precisament un nouvingut a la política, ja que acumula més de tres dècades de trajectòria institucional. Ha estat regidor i alcalde del seu poble -durant deu anys (1995-2005), abans de fer el salt a la Generalitat com a director general de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia durant el segon tripartit. També va ser alt càrrec de l'Ajuntament de Barcelona en l'etapa final de l'alcaldia de Jordi Hereu i, ja amb el partit a l'oposicio, coordinador del grup municipal del PSC al ple de la capital entre 2011 i 2016.

2016, any clau

Aquell 2016 la carrera política de Salvador Illa va fer un salt endavant clau, sense el qual no hauria arribat ni al Govern espanyol ni a liderar la candidatura socialista a les eleccions catalanes. Després de l'ajustat congrés en què Miquel Iceta va imposar-se a l'opció renovadora que representava l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, el vallesà va ser l'opció de consens per convertir-se en el secretari d'Organització del PSC. En aquell moment només era el primer secretari del partit al Vallès Oriental i un perfecte desconegut a nivell mediàtic. A la pràctica va convertir-se en la persona que controla el dia a dia del partit, també com a ministre gràcies a una greixada xarxa de dirigents de la seva confiança, que l'informen de tot el que passa.

Vehement antisobiranista, els darrers anys ha estat el negociador per excel·lència del PSC. Ho ha fet amb el PSOE per pal·liar les cada cop menors discrepàncies entre els dos partits -fa temps que els socialistes catalans han anat perdent perfil propi-, amb ERC per garantir la investidura de Sánchez ara fa un any, amb els comuns a Barcelona tant per pactar l'entrada al Govern municipal el 2016 com en el més recent acord de l'any passat, o amb JxCat per tancar l'acord per governar conjuntament la Diputació de Barcelona.

En la qüestió nacional, no fa pas tant que s'oposava als indults als presos polítics -Iceta va ser el primer dirigent a posar-los damunt la taula en el ja llunyà 2017- i rebutja totalment el dret a l'autodeterminació de Catalunya. De fet, el 2017 va tocar el crostó a l'alcalde socialista de Blanes que havia avalat el referèndum de l'1 d'octubre. En el cas d'Illa no hi ha hagut en cap moment un flirteig amb una via canadenca per resoldre el conflicte polític català, com sí va fer Iceta.

La pandèmia l'ha acabat de situar en la primeríssima línia política, on ha mostrat un to públic sempre de calma i allunyat de la crispació polític  i ara liderarà una candidatura, un fet que no feia des del llunyà 2003, quan va ser cap de llista del PSC a les eleccions municipals de Parets del Vallès. L'aspiració, sobretot, és captar massivament una part significativa dels centenars de milers de votants que el 2017 van optar per Cs i al febrer canviaran de papereta.