A la periodista Talia Lavin no li fa por argumentar les seves opinions i explicar amb generositat tot el que sap de l'extrema dreta als Estats Units. El que sí que li fa por és l'onada d'homofòbia i racisme que hi ha al seu país, i la reculada de molts drets fonamentals. Encantada de poder fumar-se una cigarreta prenent un cafè al pati d'una llibreria de Barcelona deixa anar "sóc la Matahari més lletja que has vist", i riu. Assumeix amb orgull ser una dona jueva bisexual i antifeixista. Escriu per a mitjans com el The New Yorker o el The Washington Post, i al seu primer llibre, La cultura del odio (Capità Swing), ha concentrat la major part de les seves investigacions sobre la supremacia blanca. Disposada a submergir-se a la dark web, durant un any es va infiltrar a les comunitats digitals on els antisemites, neonazis i ultradretans exposen les seves idees sobre com hauria de ser el món.

Un dels temes que planteja al llibre és la connexió de la supremacia blanca amb la misogínia.

Una de les coses que la gent no entén a la primera és que tenen una visió molt comprensible del món. Hi ha una estructura i volen un món d'ordre, on les dones siguem inferiors i els homes blancs líders, on només hi hagi persones heterosexuals i on Déu protegeix la raça blanca. I la manera com expliquen que el món és diferent del seu paradís, l'explicació que donen, és que són els jueus els que han creat tot el mal. D'aquesta manera tot està connectat d'una manera molt íntima, no pots treure una sola creença perquè estan totes connectades, totes entrellaçades.

Una altra de les connexions estremidores que presenta és la proximitat de la supremacia blanca amb la violència, les armes i el terrorisme.

Li he donat moltes voltes a això darrerament… ara al meu país, apareixen lleis sobre el tema i el terrorisme alhora, i pots tenir les dues coses, no s'exclouen mútuament. En essència la supremacia és un moviment de genocidi. No hi ha una supremacia blanca suau, i es fa amb una violència que es manifesta a través de les bales però també de les lleis.

Ha triat el cèlebre "No passaran!" per encapçalar el llibre, com va descobrir la Passionaria?

Per a les antifeixistes dels Estats Units, aquest "no passaran!" de la Pasionaria és molt important, també ho és l'Homenatge a Catalunya de George Orwell o Emma Goldman, l'anarquista feminista molt reconeguda i que també hi va ser. Tots dos són el testimoni que els nord-americans, estàvem aquí lluitant contra el feixisme. I és una cosa diferent de quan l'exèrcit va lluitar contra els nazis perquè els que van lluitar contra els feixistes a la Guerra Civil eren persones allunyades del govern, eren anarquistes, socialistes, comunistes. I és un exemple històric molt inspirador.

Explica que la dreta als Estats Units potser no està governant la casa Blanca però sí que maneja el poder local, per la qual cosa es dretanitzen molts estats. Una cosa que presenta paral·lelismes amb el que passa a Espanya…

Als nostres estats hi ha governadors que són d'extrema dreta, que fan mal al moviment LGTBI, que retiren el dret a vot a la comunitat negra, que persegueixen eliminar el dret a l'avortament… I sí, vaig estar llegint sobre Vox i és totalment antifeminista, volen destruir la memòria històrica, estan en contra de la immigració… Hi ha molts paral·lelismes, hi ha moltes similituds.

Després de tot allò que ha esbrinat escrivint aquest llibre, diria que les bases de la supremacia blanca són més fortes que l'aparell de Trump?

Diria que la raó per la qual ell va tenir èxit és perquè va utilitzar els sentiments que ja hi eren, simplement els va llançar més clars i més forts. No hauria tingut èxit si la gent no hagués sentit i volgut això. Va sorgir del racisme i de la misogínia que viu a la sang dels Estats Units com un paràsit.

Ha dit moltes vegades que escriure aquest llibre va ser molt dolorós, però ara, amb la distància del temps que ha passat, està satisfeta amb el resultat?

Veure el meu llibre en un idioma nou li dona una nova vida i és sorprenent. Jo vaig escriure aquest llibre fa dos anys, i ara veig que té més ments que creen paral·lelismes, més comprensió. Així que qualsevol patiment o dolor que vaig sentir mentre ho escrivia ha valgut la pena.

Les seves investigacions van anar més enllà d'Internet i d'allò virtual. L'agost del 2019 va assistir a la conferència Minds IRL, un esdeveniment per a youtubers i fans de dretes.

Això va ser boig. Era una conferència per a youtubers i fanàtics de dretes en un casino. Entre els organitzadors hi havia Andy Ngo, un líder feixista. Jo estava a l'entrada fumant, parlant amb gent, preguntant-los sobre la seva història, i ells no sabien qui era jo, i estaven contents de defensar els seus arguments, de presentar-se com a nacionalistes, de defensar que les persones blanques no es casin amb persones d'altres races, i coses així. Em vaig fer fotos amb ells, les vaig penjar a Twitter i algú va descobrir qui era jo, i aquest algú es va fer amb el micròfon de la conferència i va dir "hi ha una dona grossa i desagradable que està en contra nostre".

Aleshores, una dona que m'havia dit molt orgullosa que la raça blanca no s'hauria de barrejar amb altres races, va voler que esborrés el tuit que havia fet amb la seva foto i jo li vaig dir "no, sóc periodista, t'he avisat que t'havia de fer una foto", i en un moment hi va haver un grup de gent que em va envoltar i em va insultar, i en vaig sortir no corrent, però sí caminant ràpid.

Després d'aquesta immersió a les xarxes supremacistes, defensaria la censura per frenar els seus discursos a xarxes i a Internet?

És una pregunta complicada. No sóc absolutista de la llibertat d'expressió. Quan permets que els nazis i els supremacistes blancs tinguin llibertat d'expressió, jo em pregunto per a què utilitzen aquesta llibertat d'expressió, i ho fan per atacar els seus enemics: dones, persones de color, persones d'esquerres, el que intenten és treure'ls de la vida pública i que tinguin por, així que la pregunta no és tant si estic a favor de la censura sinó a qui voldria censurar.

La llibertat d'expressió dels nazis és més important que els drets de les dones i de les persones homosexuals de parlar amb la seva veu?, així que si jo veig algú que diu "matem tots els jueus", o com diu aquesta onada d'homofòbia i racisme que hi ha als Estats Units "matin tots els gais", "matin tots els negres", el que jo vull és que callin la boca i que se'ls tregui a puntades de peu d'Internet i que visquin al seu petit lloc horrible i aïllat.

No m'avergonyeixo de la meva opinió, tant els liberals com els centristes i els d'extrema dreta em diuen que tinc por al debat, a parlar de diferents idees, però jo tinc dret a viure com una dona jueva queer, no? I no em fa por el debat, però crec en la censura fins a cert punt. Crec que els que volen eliminar certes persones pel seu color de pell o la seva elecció de gènere no haurien de tenir llibertat d'expressió.

Des del seu punt de vista, com podem frenar aquesta onada d'homofòbia i de racisme?

Crec que cadascuna tenim un rol diferent per crear un món millor i potser el meu és descriure el problema, potser altres persones tenen més talent per resoldre'l. Però el que repeteixo una vegada i una altra és que el racisme i l'extrema dreta tenen tant èxit perquè usen emocions i històries. Fan que les persones tinguin un propòsit, que se sentin importants, els hi donen un objectiu i una comunitat. Així que la nostra millor aposta és utilitzar les mateixes armes, hem de crear el nostre propi edèn, no basat ni construït sobre la crueltat i que abraci la llibertat real, d'estimar qui vulguis, i adoris el Déu que vulguis.

Aquests són alguns dels temes que tracta al seu bloc 'Swords and sandwiches', per què es diu així?

El bloc tracta sobre l'extrema dreta, que seria l'espasa, la meva investigació més gran va ser sobre la cultura de l'abús infantil de l'extrema dreta cristiana als Estats Units. Però també escric sobre entrepans, vaig llegir sobre el pernil ibèric i perquè es pengen els pernils. Vaig llegir que aquesta tradició sorgeix a finals de la Inquisició i era una manera de dir, aquí hi viu un cristià, no un musulmà, no un jueu. I això em va sorprendre moltíssim i em va fer pensar que la història fosca de la sang i de l'odi és a tot arreu, així que les espases i l'entrepà no estan tan separats com podem creure.

De què tractarà el llibre següent?

Crec que en realitat no hi ha llops solitaris. Aquests atacs de la supremacia blanca se solen descriure com l'acció d'un llop solitari, però no és així. I volia investigar les comunitats a què pertanyen aquests suposats llops solitaris, així que part del llibre serà sobre la cristiandat i les religions a les diferents regions geogràfiques dels Estats Units.

Com veu la situació política i social als Estats Units?

Un desastre, com aquí… fa molta por. És com que de tot el que n'alerto i escric passa d'una manera molt ràpida. Els amables liberals del centre ens volen fer creure que estem bé, però a Texas surten lleis que volen destruir el dret a l'avortament, que volen perseguir els pares i mares dels nens trans. Fa només uns dies el Partit Republicà de Texas va aprovar una nova agenda per declarar antinatural la vida homosexual.

La pandèmia podria haver estat una oportunitat per millorar, però pel que explica aquests moviments ultradretans s'han fet més forts i circulen més teories conspiracionistes…

No em sorprèn que florís la conspiració durant la pandèmia, cal tornar a l'arrel de les emocions. Què ofereix la conspiració, què ofereix l'odi? Primer de tot, i el més important per a moltes persones, és claredat. Si vols et llegeixo un fragment d'un speech que he escrit sobre el tema.

És clar, endavant, si us plau.

"Què és el que atrau a la gent del feixisme? Són coses que tots sentim, elements universals de l'experiència humana: la solitud, el desig de tenir un propòsit, el desig de sentir-nos forts, l'anhel de pertànyer a alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, de servir una causa justa, de veure el món amb més claredat. De passar del caos a un lloc on el bé i el mal són clars i la missió d'expulsar el mal encara és més clara. Qui de nosaltres no s'ha quedat despert a la nit sentint-se sol i sense rumb, preguntant-se quina direcció havia de prendre? Qui de nosaltres no s'ha sentit presa de la confusió i el desig de servir una causa honorable? Aquestes són les respostes que els feixistes se senten inclinats a donar".