Contingut patrocinat
"Hem de perdre la por a llegir els gèneres que se'ns ha dit que són per a intel·lectuals"
La Roser Regolf és periodista i la creadora de 'Les ulleres de llegir', un compte on parla de llibres. Amb ella parlem del fenomen Bookstagram o Booktok, la iniciativa que neix per recomanar llibres a través d'Instagram i TikTok, dins del cicle 'Gent Viral' de 'Públic', amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona-Actualitzat a
Com neix 'Les ulleres de llegir'?
A mi sempre m'ha agradat molt llegir, sobretot vaig començar a llegir ja de ben petita, però en l'adolescència vaig tenir un temps de parada que després vaig reprendre a la universitat. I aquells anys notava que m'agradava molt llegir però em costava molt compartir les opinions que tenia de les lectures, o parlar dels llibres que estava llegint, ja sigui perquè el meu cercle d'amistats no eren lectors o no llegien tant com jo. I vaig pensar que això que em costava trobar a la vida real ho podia traslladar a internet o a les xarxes. Seguia algun compte que compartia llibres però eren sobretot en castellà o en anglès. I vaig pensar: la meva llengua és lo català, fem-ho en català, no? Va néixer sobretot com un diari de lectures.
Què és el que els ofereixes a les persones que et segueixen?
Són ressenyes dels llibres que llegeixo, però sempre vull deixar clar que no soc professional de la literatura, ni soc crítica literària.El que ofereixo són les meves opinions personals sobre aquell llibre com una lectora més, com algú altre que se pot dedicar al món de la ciència o a un altre camp, i són les meves opinions sobre les lectures i el que a mi me fan sentir.
Què és el que t'agrada llegir?
M'agrada llegir una mica de tot, però sobretot m'ho passo molt bé amb la novel·la contemporània, amb la novel·la negra i amb els clàssics. També llegeixo algun relat i algun il·lustrat o algun còmic, de tant en tant.
Durant la pandèmia vas llegir 'El Quixot' en digital per manca d'exemplars a casa. Què va passar?
Ara tinc molts llibres però durant la pandèmia no en tenia tants, potser tenia deu exemplars a casa, deu llibres que havia anat acumulant i pel que sigui no els havia llegit. Crec que vaig acabar Joc de Trons i em vaig trobar en un moment, com li va passar a tothom, que les biblioteques i les llibreries estaven tancades i vaig veure un repte a Instagram que era de llegir El Quixot. El vaig acabar per tossuderia meua de dir, has començat, fins que no acabes, no pares. Però vaig patir una mica perquè a més tenia una edició com en castell antic i va ser una mica dur.
Quina rebuda tenen les teves ressenyes?
"No he tingut mai a 4.000 persones a una sala on jo hagi de parlar davant d'ells"
Molt bona. Quan vaig començar era com un diari personal. No tenia la intenció d'arribar a ningú, molt menos a les 4.000 persones que crec que som ara, que són moltes persones. Al món d'internet, 4.000 persones poden semblar molt poc, perquè hi ha gent que té milions de seguidors però jo, quan realment me focalitzo en les xifres, penso que no he tingut mai a 4.000 persones a una sala on jo hagi de parlar davant d'ells. Per això, la rebuda, per a mi, és boníssima. No hem de jutjar ningú per les seves lectures ni pel que opinen d'un llibre, sempre des del respecte i des del compromís. Però al final cadascú té uns gustos diferents i ens poden agradar llibres diferents.
Aquest tipus de comptes els segueixen només persones que ja llegeixen molt o també poden ajudar a fomentar la lectura?
Crec que una mica de tot. Sí que hi ha gent molt compromesa, que veus que els seus perfils són com lo meu, que només parlen de llibres i que ja són superlectors. Però després hi ha altres persones que potser han llegit un llibre o potser els ha agradat una certa saga, t'han començat a seguir per un determinat llibre que has publicat, i a partir d'allí potser també es reenganxen, perquè al final és una qüestió de gustos. Si jo trobo algú que li agraden los mateixos llibres que a mi, potser gràcies a això trobo un altre llibre que també m'enganxa.
Fomenta l'ús de la llengua al fer-ho en català?
"Que el català estigui present a les xarxes és una forma més de cuidar-lo"
I tant. Jo vaig començar en català pel simple fet que és la llengua amb la qual penso, amb la qual parlo i amb la qual m'expresso millor. Però en lo temps que està present a les xarxes, a Instagram, a Tiktok i on sigui, el català no és una cosa banal i encara més en un dialecte com el de les Terres de l'Ebre, com pot ser el meu, sinó que és una forma més de cuidar la llengua i la nostra identitat.
Al teu compte destaques moltes autores dones.
Vaig començar unint-me a un repte d'Instagram en castellà que es deia Leo Autoras Octubre, que fomentava això, llegir autores dones. I a partir d'aquí me'n vaig adonar que la majoria del que havia llegit en un passat eren d'autors homes. I doncs vaig ser una mica més conscient intentant llegir més autores dones. Després ja me'n vaig oblidar i vaig llegir lo que a mi m'apetia. Però fa uns mesos me'n vaig adonar que quasi tot el que llegeixo ara són dones, i sense ser-ne conscient. Crec que des de fa uns anys cap aquí hi ha moltes més autores dones i la veritat és un plaer escoltar la nostra veu a la literatura.
Llegim prou?
Segons amb qui parles. Si a algú li preguntes si jo llegeixo prou, diran que soc una exagerada i que 50 llibres a l'any, que és una animalada, que és impossible. Després hi ha una altra persona que es llegeix un llibre a l'any i algú altre li dirà, això és poquíssim, però mira, millor que el que llegeix zero. A mi em diuen molt "no sé com ho fas perquè jo no tinc temps per llegir". Tinc la mateixa vida que les altres persones. També treballo, tinc amics, estic estudiant... És qüestió de prioritats. Al final, mentre no sigui una obligació, tot el que llegeixes, endavant.
Cadascú ha de trobar el gènere que més li agrada perquè cap gènere és millor que un altre. Sí que a vegades passa que hi ha persones que creuen que llegir clàssics o llegir assaig els fa millors, i qui llegeix fantasia o novel·les romàntiques, pensen que per això no cal que llegisquis res. No, tot és vàlid. Cadascú ha de trobar el gènere que li agrada i també perdre la por als gèneres que se mos ha dit que poden ser molt per a intel·lectuals.
*Aquí puedes leer la entrevista a Roser Regolf en castellano.