De la guerra a Ucraïna a les protestes de les dones a l'Iran: el World Press Photo aterra a Barcelona

L'exposició del World Press Photo torna al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La guerra a Ucraïna, les seqüeles de la presa del poder dels talibans a Afganistan, les protestes pels drets de les dones a l'Iran, el canvi climàtic i històries de migracions climàtiques, polítiques i socials són alguns dels temes principals de l'edició del 2023. Des d'aquest divendres i fins al 17 de desembre es podran veure les 119 fotografies que inclou aquesta dinovena edició.

La mostra reuneix les fotografies i les produccions multimèdia guanyadores del concurs World Press Photo 2023, incloent-hi totes les guanyadores regionals, de les quals el concurs destaca quatre guanyadores globals. Entre aquestes hi trobem la millor foto de l’any, que va ser per a l'obra Mariupol Maternity Hospital Airstrike (Atac aeri a l’hospital de maternitat de Mariupol), del fotògraf ucraïnès Evgeniy Maloletka per a Associated Press.

En la instantània s'hi pot observar una dona embarassada ferida evacuada d'una maternitat després d’un atac aeri rus en aquesta localitat ucraïnesa. La comissària Martha Echevarria ha explicat que van decidir no fer-la servir per materials promocionals per raons ètiques: “És una fotografia que resumeix els crims de guerra contra els civils, i mostra aquestes injustícies que van ser negades al principi de la guerra”.

La responsable destaca que el jurat està cada vegada més interessat a trobar noves formes de parlar dels mateixos problemes, posant per exemple el cas de les migracions. A més, la mostra “va més enllà de les notícies que veiem a través dels mitjans tradicionals i les maneres estàndards d’explicar certs problemes”. Echevarria assenyala que en molts casos les fotografies també presenten solucions: “Quan es parla de canvi climàtic s’explica què fan les comunitats i les poblacions per tractar aquests reptes”, posa d'exemple.

El World Press Photo 2023 ha comptat enguany amb la participació de 3.752 fotògrafs de 127 països. Dels 24 guanyadors regionals, 16 són de les regions on van captar les seves imatges, i provenen de fins a 23 països. En el marc de l'exposició i en col·laboració amb altres entitats, la Fundació Photographic organitza activitats paral·leles de reflexió amb autors i autores que han estat guardonats.

Morenatti entre els premiats

Entre els guardonats de l'edició s'hi troba Emilio Morenatti, nascut a Saragossa però establert a Barcelona. El fotoperiodista va tenir una menció d'honor per War Wounds, un reportatge molt personal sobre civils amputats a la guerra a Ucraïna. “Jo vaig perdre una cama a Afganistan i em sento amb la missió de transmetre esperança quan trobo algú que em recorda aquells moments", ha destacat.

El madrileny César Dezfuli també va rebre el guardó en la categoria de Format Obert de la regió Europa per Passengers, un projecte iniciat el 2016 que relata les històries personals de migrants que travessen el Mediterrani central. El fotògraf es va voler centrar en les històries personals dels passatgers d’un vaixell on hi havia 118 persones.

A la mostra també es pot veure el Reportatge Gràfic de l’Any que va ser per al fotògraf danès Mads Nissen per The Price of Peace in Afghanistan (El preu de la pau a l’Afganistan), per a Politiken/Panos Pictures; el premi al Projecte a Llarg Termini, que va ser per a la fotògrafa armènia Anush Babajanyan amb Battered Waters (Aigües maltractades) per a VII Agency/National Geographic Society; i el guardó al Format Obert que va ser per al fotògraf egipci Mohamed Mahdy per Here, the Doors Don’t Know Me (Aquí, les portes no em reconeixen).