El Govern del PP i Vox a l'Aragó rebla l'ofensiva contra el català als Països Catalans

Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, i els consegüents pactes postelectorals, van deixar un panorama preocupant per a la llengua catalana en moltes comunitats, amb la dreta i la ultradreta en diversos executius. En són un clar exemple el País Valencià i les Illes Balears, amb mesures com l'eliminació del català com a requisit per accedir a la funció pública o canvis en l'ensenyament.

L'Aragó tampoc no se salva d'aquesta ofensiva dels governs del PP i Vox contra el català. El nou govern autonòmic neix del pacte entre les dues forces de dretes amb el popular Jorge Azcón com a president, i amb la vicepresidència per a l'extrema dreta amb Alejandro Nolasco.

El pacte entre el PP i Vox es basa en 80 mesures, amb un pes molt important per a la ideologia. Aposta per la supressió d'ajudes a entitats "de caràcter ideològic" i també suprimir "organismes ideològics". Més concretament, vol eliminar les "ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística", i que es destinaran a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les fires artesanals.

Un dels altres objectius més destacats del nou executiu és suprimir la Direcció General de Política Lingüística i traslladar les funcions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni. També volen revisar la Llei de llengües i modalitats pròpies, amb voluntat "prevenir interpretacions interessades que perverteixin el veritable esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants".

A més, el programa també contempla vetllar per la història i la cultura aragonesa "enfront de les manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista". L'acord programàtic entre tots dos socis inclou la derogació de la llei de memòria democràtica aragonesa i es marca l'objectiu de reforçar la inspecció educativa per "treure la ideologia de les aules".

Des de l'extrema dreta, Nolasco justificat la protecció de les varietats dialectals de l'aragonès oriental. Tot assegurant que en són "ferms defensors de la necessitat de protegir-les" com a part del patrimoni immaterial d'Aragó, adverteix que també són "ferms oponents" que la llengua s'utilitzi com un vehicle de desunió o que es copiïn models com el català, basc o el gallec.

"Només persegueixen fer passos cap a la seva construcció nacional, la separació i la ruptura amb la unitat nacional", considera el vicepresident de l'Aragó. "Per si queden dubtes, a Aragó no parlem català", ha arribat a etzibar.

El candidat del PP, Jorge Azcón, va superar el debat d'investidura a les Corts el dia 10 d'agost i és el nou president de l'Aragó, agafant el relleu del socialista Javier Lambán. Va ser escollit per majoria absoluta, gràcies als 28 vots dels populars, els 7 de Vox i el parlamentari del Partit Aragonès (PAR). Com ja ha passat al País Valencià, la formació d'extrema dreta entra al govern amb dues conselleries: la vicepresidència primera, amb Desenvolupament territorial, despoblació i justícia, i amb la cartera d'Agricultura i ramaderia. 

El president electe de l'Aragó, Jorge Azcón, saluda el president sortint, Javier Lambán, després del debat d'investidura. — Corts d'Aragó

Preocupació a la Franja i a les entitats

L'acord entre PP i Vox a la comunitat s'ha rebut amb preocupació a la Franja i entre les entitats per la llengua. Segons va avançar TV3, creix el temor que les iniciatives siguin un pas previ a més mesures contra el català a l'escola, com podria ser eliminar l'opció de què s'imparteixi de forma voluntària com fins ara. En cas que es produeixi, es podria fer una tercera Declaració de Mequinensa, un nou front comú per la llengua entre els ajuntaments de la Franja, les Diputacions Provincials i les entitats culturals.

"Actuarem en conseqüència", va assegurar a la televisió pública l'alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán. El batlle reivindica que la zona és "absolutament bilingüe" i no hi ha "cap problema" amb els dos idiomes oficials. Demana "no anar cap endarrere, sinó cap endavant".

Les entitats que vetllen per la llengua catalana i la seva difusió també han criticat les noves mesures de l'executiu, sense descartar mobilitzacions. El president del Centre d'Estudis Ribagorçans, Enric Marquès, va reconèixer també a TV3 que "és un xoc". "Ens volen aniquilar. Això no els interessa", va dir criticant el canvi de les subvencions a les ONG per la llengua cap a "fires, mercats medievals o festetes dels pobles".

El País Valencià i les Illes Balears

Després dels comicis del 28-M, el PP va aconseguir també la presidència dels governs autonòmics de les Illes i del País Valencià, en el segon cas amb Vox a l'executiu. L'executiu valencià estarà presidit per Carlos Mazón (PP) i amb el torero Vicente Barrera (Vox) de vicepresident i conseller de Cultura. "Garantirem la lliure elecció de la llengua d'ensenyament entre les dues oficials en totes les etapes educatives", ha advertit el nou executiu. Això pot suposar la segregació escolar per motius de llengua, mentre ara s'exigia un mínim del 25% de les classes en valencià a tots els centres.

El valencià deixarà de ser vehicular a tot el territori, a través d'una modificació de la llei perquè en puguin quedar exempts els alumnes de les vuit comarques castellanoparlants. A més, el coneixement de la llengua pròpia deixarà de ser un requisit per treballar a l'administració i el nou Consell té intenció d'eliminar totes les subvencions a les entitats que defensin els Països Catalans o la unitat de la llengua catalana.

El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón — Rober Solsona / Europa Press

En el cas de les Illes, el nou govern autonòmic està integrat en solitari pel PP i el presideix Marga Prohens, però la popular va ser investida gràcies a un pacte amb Vox. Una part dels 110 punts programàtics tenen el català a la diana.

L'element més destacat per l'extrema dreta és el de fixar la "llibertat d'elecció" dels pares de la llengua d'escolarització dels seus fills, el que a la pràctica comportarà liquidar el model d'immersió lingüística a les Illes, que fixa un mínim de 50% de classes en català. El català tampoc serà un requisit per poder aspirar a una plaça de feina a l'administració i s'eliminarà l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüística per crear una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística.