El Govern espanyol frena el topall als lloguers a Catalunya

Quatre mesos després que el Senat aprovés definitivament la llei d'habitatge, la limitació dels preus dels lloguers continua sense fer-se efectiva a l'única comunitat que vol aplicar la norma, Catalunya. Aquest dimecres es van reunir a Madrid la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, durant gairebé quatre hores per tractar diferents qüestions, com ara l'aplicació de la llei de habitatge.

En total, 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població de Catalunya, viuen en àrees de preus tensionats

La Generalitat de Catalunya ja va presentar el 22 d'agost davant del Ministeri de Transports tota la documentació necessària per declarar les àrees de preus tensionats, en què es pot aplicar el topall als preus dels lloguers. Catalunya ha assenyalat 140 municipis complets, entre els quals hi ha tota la ciutat de Barcelona. En total, 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població de Catalunya, viuen en àrees de preus tensionats, segons la Generalitat.

La llei preveu que, en aquests municipis, els nous contractes d'arrendament que se signin no podran superar els preus del contracte anterior. En cas que el propietari sigui un gran tenidor (cinc o més habitatges), els preus dels nous contractes han de superar el que marca l'índex de referència del preu de lloguer. El problema és que aquest índex encara no està llest. I aquí arriben les friccions i les diferents interpretacions per part de totes dues administracions.

Ni zones tensionades ni índex de preus

En un comunicat, el Ministeri assegura que la Generalitat "encara no ha remès tota la documentació necessària" per declarar zones de preu tensionat. Segons ha recordat la ministra a la consellera, han d'enviar, juntament amb la declaració de zones tensionades, un pla específic amb les mesures necessàries per corregir els desequilibris i un calendari d'aplicació. Per tant, les zones tensionades encara segueixen en l'aire.

És "un índex actualitzat, plenament vigent i que es podria aplicar de manera immediata", assegura la Generalitat

Ja al començament de l'estiu, el Govern va demanar al Ministeri homologar el seu índex, ja que compta amb dades precises obtingudes del dipòsit de fiances a l'Institut Català del Sòl (Incasòl). És "un índex actualitzat, plenament vigent i que es podria aplicar de manera immediata", assegura la Generalitat. L'ús d'aquest índex acceleraria l'aplicació de la llei i, als ulls de la Generalitat, no generaria desigualtats, ja que cap altre territori vol o pot limitar els preus de les rendes.

Però el Ministeri assegura que la llei és clara sobre aquest punt, que afecta només els grans tenidors. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) és l'encarregat d'elaborar l'índex de referència homogeneïtzat a tot l'Estat. El problema és que el termini límit perquè estigui llest és el desembre del 2024.

"L'Estat vol un índex homogeni mentre nosaltres reclamem que s'apliqui el català. En qualsevol cas, el compromís és disposar d'aquest índex estatal i publicar-lo de manera ràpida"

"L'Estat vol un índex homogeni mentre nosaltres reclamem que s'apliqui el català. En qualsevol cas, el compromís és disposar d'aquest índex estatal i publicar-lo de manera ràpida", ha assegurat Capella. La consellera ha insistit que "qui té l'obligació principal d'aplicar una llei que va anunciar a so de bombo i platerets és l'Estat" i que la Generalitat fa tota la feina necessària per aplicar-la de la manera més ràpida possible.

Una llei amb més friccions que acords

La llei d'habitatge i, especialment, la limitació dels preus del lloguer han estat un element de fricció política durant tota la legislatura. El PSOE va mostrar grans reticències per tirar endavant una norma que rebaixés per llei uns lloguers que s'han disparat els darrers anys. Era el que demanaven Unides Podem, ERC, EH Bildu i el moviment pel dret a l'habitatge. Però no hi va haver acord fins a l'abril passat.

Ara només pot pujar un 2% el 2023 i un 3% el 2024. A partir del 2025 s'haurà d'elaborar un índex nou, sempre inferior a l'IPC

Tot i que la llei va comptar amb els vots a favor d'ERC, la portaveu dels quals va arribar a presentar-la al Congrés, el Parlament de Catalunya ha acordat recórrer-la davant el Tribunal Constitucional per invasió de competències. Una decisió que ha comptat amb el vistiplau d'ERC i de Junts, cosa que ha sorprès la ministra de Transports, i així els ho ha traslladat en la trobada d'aquest divendres.

Crítiques del Sindicat de Llogateres

"Quin sentit té bloquejar la regulació de preus a l'única comunitat autònoma que vol fer-la servir?"

Aquest xoc entre Govern espanyol i Generalitat a compte de la llei d'habitatge ha rebut les crítiques del Sindicat de Llogateres de Catalunya, que acusa Madrid de "bloquejar" la limitació de preus. "Quin sentit té bloquejar la regulació de preus a l'única comunitat autònoma que vol fer-la servir?", es pregunta el col·lectiu. "Com pot ser que hàgim d'esperar un índex estatal, si a Catalunya ja tenim un índex plenament vigent i que ja s'ha provat i funcionat correctament?", afegeix.

Els activistes consideren aquest desacord un "incompliment flagrant" dels acords entre el PSOE i la resta de partits que van aprovar la llei d'habitatge. Exigeixen a aquestes formacions que no acordin la investidura de Pedro Sánchez si no rectifica i facilita que els límits de lloguer estiguin vigents.

Segons el portal immobiliari Idealista, els lloguers van marcar un altre rècord a l'agost, amb una pujada general de més del 9% respecte de l'any passat. Les Illes Balears (amb 16,5 euros per metre quadrat) és la regió amb el preu més car, per sobre de la Comunitat de Madrid (15,9 euros/m2) i Catalunya (15,6 euros/m2). Per ciutats, Barcelona continua sent la capital amb els lloguers més cars amb un preu de 19,4 euros/m2.