La direcció general de Memòria Democràtica del Govern crearà un cens i un mapa sobre milers d'objectes personals, d'higiene, sanitaris o bèl·lics que s'han anat recopilant des que la Generalitat obre i recupera les fosses de la Guerra Civil espanyola. De moment, a Catalunya s'ha recollit en més d'una seixantena de llocs d'enterrament.

La voluntat de la proposta és poder contar les històries personals, les circumstàncies de cada víctima, reportar records i informació als seus familiars, i oferir noves vies de recerca als historiadors. L'espoli d'aquests objectes ja està penat, però el Govern també introduirà un règim sancionador específic en la nova llei de memòria democràtica que enllesteix el Parlament.

Després d'excavar les fosses de Bovera (Garrigues), ara es treballa en una localització de Flix (Ribera d'Ebre), on ja s'han recuperat els cossos de 25 individus, i hi ha indicis per pensar que la xifra augmentarà. La localització podria coincidir amb algun hospital del front, més petit que els de campanya, ubicat al principi del conflicte a la zona.

Entre les troballes, destaquen molts objectes personals com penjolls, insígnies o anells. També hi ha molts materials d'higiene personal com espills, vials de profilàctics, utillatge, alguna dentadura. Com a Flix, a Bovera, a Masdenverge (Montsià), al mas de Santa Magdalena de Móra d'Ebre, fa anys que es recullen materials que aporten molta informació sobre cada víctima.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha apuntat que "aquesta cultura dels materials" és imprescindible per reforçar les polítiques de memòria, el dret a la reparació i la justícia, i el dret a conèixer "la veritat". "Coneixerem altres vessants de la Batalla de l'Ebre, de la guerra civil i s'escriurà, per exemple, la història de la sanitat republicana", ha augurat.

Ja són molts els historiadors arreu del món que han començat a estudiar els objectes de les col·leccions i dels museus per "reescriure la història" a partir d'ells. "Ens permeten conèixer els gustos, els costums, els hàbits i els rituals, la vida de cada dia d'aquestes persones", ha assenyalat.

El procés per tenir un cens i un mapa

Els objectes trobats en les fosses es poleixen, es restauren si fa falta, i es traslladen al laboratori amb les restes humanes. Si s'aconsegueix identificar les restes i trobar els seus familiars, s'entreguen els objectes amb les restes. Si no passa, es guarden i classifiquen. L'arqueòloga Elna Clua, una de les encarregades de gestionar i processar tots aquests objectes, detalla que es recullen per categories, destriant entre els més personals i quotidians, els relacionats amb la vida al front o el material mèdic.

El departament té la voluntat de treballar i configurar ara aquest cens i aquest mapa, com s'ha fet ja amb els desapareguts i la localització de les fosses. Aragonès destaca que seria "molt útil" tant pels historiadors com per la societat, per conèixer més sobre "l'evolució del conflicte bèl·lic".