Gairebé 40.000 bars i botigues d'arreu de l'Estat no aixecaran la persiana aquest dilluns

Més de 21.000 bars i gairebé 17.000 botigues no tornaran a aixecar la persiana aquest dilluns, quan les províncies que han passat a la Fase I de la desescalada comencin a reprendre l'activitat, ni tampoc més endavant: són el gruix de les 91.240 que s'han donat de baixa com a ocupadores en la Seguretat Social entre març i abril, segons indiquen les dades difoses aquest divendres pel Ministeri de Treball.

La magnitud del desastre és en realitat més gran, ja que la dada de 91.240 és el saldo resultant de les altes i les baixes dels dos mesos, que inclou un nombre més gran de tancaments parcialment contrarestat per les escasses inscripcions que s'han anat produint. El registre es refereix a empreses, sense els autònoms societaris, entre els quals s'han perdut 40.000 activitats empresarials més, amb el principal impacte en aquests mateixos sectors.

L'estadística d'empreses inscrites en la Seguretat Social revela com el gruix dels tancaments, amb un augment de gairebé 6.000 sobre els més de 85.000 del mes de març, s'han concentrat en el grup de les de menor grandària, amb gairebé un 98% dels tancaments entre les pimes i, dins d'aquestes, un 83% en les microempreses.

"Això reflecteix la realitat del teixit productiu espanyol, on predominen les empreses de menys de cinquanta treballadors", destaca Luis Aribayos, responsable d'Economia i de Transformació Digital de Cepime, que apunta que en aquest grup "estan tancant més del que els correspondria pel seu pes percentual".

Aquest volum de tancaments també ha concentrat la destrucció d'ocupació entre les plantilles de menor grandària, amb gairebé 470.000 de les 790.000 baixes entre les petites empreses i 136.000 entre les mitjanes, mentre el retrocés es queda en 163.000 (17%).

La distribució de la pèrdua d'empreses tampoc deixa gaires dubtes sobre on s'estan concentrant els danys en l'estructura econòmica d'un país que per sortir d'una crisi en la qual els principals llasts van ser la construcció i la banca va apostar per un sector serveis liderat pel turisme. La fragilitat s'està traduint en un incessant degoteig, o raig, de pèrdua d'entitats.

La confluència d'aquestes decisions amb l'aturada en sec de l'activitat econòmica ha tingut com a resultat que entre la quarta i la cinquena part de les pèrdues d'unitats productives (21.060, 23%) s'hagin concentrat en l'hostaleria, a la qual segueixen a certa distància el comerç (16.982, 18,6%) i la construcció (13.397, 14,68%).

Entre les tres aglutinen una mica més de 56% del total de les baixes, encara que no deixa de cridar l'atenció el tancament de gairebé 5.000 empreses del sector primari, prop de 4.500 vinculades a la indústria i, també, una mica més de 6.000 del sector del transport i l'emmagatzematge.

Per territoris, la major intensitat de la destrucció del teixit empresarial es registra en dues de les comunitats on el sistema econòmic presenta major dependència del turisme, com Andalusia i Canàries. A la primera es registren més de 29.000 baixes, gairebé un terç del total nacional, mentre a la segona superen el 10% de parc local, cosa que no es dona en cap altre territori. "Andalusia i Canàries s'emporten un cop terrible", anota Aribayos.

Al mateix temps, crida l'atenció com a les Illes Balears, una altra de les comunitats més dependents del turisme, es produeix un augment d'una mica més de 600 activitats, lligat a la proximitat de la campanya estiuenca. No obstant això, aquest aparent avanç del teixit empresarial balear emmascara en realitat un clar retrocés enfront de les al voltant de 5.000 societats que es creen cada any a les illes entre febrer i abril dins dels preparatius de la temporada estival.

"El cop el veurem al setembre"

"El cop hagués estat pitjor si no hi hagués hagut mecanismes com el cessament d'activitat i els ERTO, que han pal·liat la situació dels autònoms i les petites empreses", apunta Eduardo Abad, president d'UPTA (Unió de Professionals i Treballadors Autònoms), que afegeix que "això no vol dir que no n'acabin tancant més, però sí que estigui subjectada la caiguda. Sense aquestes mesures estaríem parlant d'una pèrdua del 15%" del teixit empresarial.

Les baixes han afectat el 7,3% del total, amb 91.240 clausures en una xarxa de 1.320.000: una de cada catorze no aixecarà la persiana, i està per veure què passa els propers mesos.

"Hi ha molta incertesa, i falta informació, però molta gent aguantarà l'estiu, a veure com va, abans de prendre decisions", assenyala Aribayos, que coincideix en el diagnòstic amb Abad: "el problema no es dona ara, sinó que començarà el dia que acabi l'estat d'alarma. Aquí començarem a veure la magnitud de desastre, però el cop el veurem al setembre", després d'un estiu en què molts negocis valoraran si es compleixen les seves expectatives i observar quines perspectives s'obren.

"La gent té incerteses, però hi ha decisions que no es prenen de manera urgent", afegeix.

La incertesa, l'IVA i les rebaixes

La intensitat amb què comença a manifestar-se la crisi, els pronòstics ombrívols per a sectors com el turisme degut a les restriccions de mobilitat, la previsible frenada de la demanda per la caiguda de les rendes, els dubtes sobre el futur en rams com la indústria després de les fallades de la cadena global de subministraments i el fet que el col·lapse tingui una dimensió global obren nous debats sobre les receptes per a la recuperació.

Alguns d'ells tenen a veure amb les propostes que s'apliquen en altres països. "Les pimes consideren imprescindibles les ajudes, però temes com la rebaixa de l'IVA al sector turístic a Alemanya es convertiran en un cavall de batalla", apunta Aribayos.

Abad, per la seva banda, assenyala una particularitat de sistema comercial espanyol com són les rebaixes. "Seria un error permetre-les abans del quinze d'agost", sosté, ja que "el petit comerç ha perdut dos mesos, i no sembla normal ni lògic vendre ara a preu de saldo uns estocs comprats amb els costos normals al març".

"Les rebaixes suposarien el tancament del 25% de les botigues", afegeix el dirigent d'UPTA, organització que ja ha plantejat aquesta reivindicació a la ministra d'Indústria i Comerç,