Front local en defensa de la gestió pública de l'aigua i contra la judicialització de les municipalitzacions

Una quarantena de representants del món local s'han reunit aquest dilluns a Terrassa per defensar la gestió pública de l'aigua. Municipis com Barcelona, Girona, Sant Cugat del Vallès o Vilafranca del Penedès han reclamat poder decidir des dels ajuntaments i altres ens locals quin tipus de gestió del servei d'aigua és més favorable per als seus ciutadans, i denuncien l'embat judicial que les empreses privades duen a terme per mantenir el servei en les seves mans a partir del que consideren un ofec de l'administració. En aquest sentit, asseguren que treballaran de manera col·lectiva per posar els interessos col·lectius de les localitats i els seus veïns per davant dels beneficis econòmics.

Els representants locals s'han trobat en un punt emblemàtic de la ciutat de Terrassa, el dipòsit d'aigües de Can Boada, que corona una ciutat que l'any 2018 va canviar la gestió privada del servei d'aigua per un de públic, en mans municipals.  "Demanem una normalitat política, que a Catalunya es pugui decidir el futur d'un servei lliure i democràticament", assenyala el president de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Púbica (AMAP), Eloi Badia. En aquest sentit, denuncia "actituds agressives" per part de les empreses privades que assumeixen a dia d'avui les concessions, que han presentat contenciosos i querelles independentment del color polític que governa el municipi que planteja la municipalització del servei.

És el cas que ha exposat la segona tinent d'alcaldia de Barcelona, Janet Sanz, que explica com van trobar dificultats quan van plantejar que la ciutadania pogués votar el model de gestió d'aigua que volia a través d'un reglament de participació. "Agbar ha treballat intensament perquè la ciutat de Barcelona no pugui dur a terme un plantejament de gestió pública en un servei essencial", ha assenyalat.

"Les judicialitzacions tenen un nom, abús de dret", ha advertit la tinent d'alcaldia de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, Lluïsa Melgares. En aquest sentit, ha animat els municipis a seguir fent pinya per combatre les empreses privades i apostar fermament per una gestió pública de l'aigua.

Els participants han fet públic un manifest contra les judicialitzacions derivades de les accions municipals per recuperar el control públic del servei. En el document, exigeixen que es respecti les decisions preses des dels ajuntaments, elegits de manera democràtica per la ciutadania.

"En el cas de municipis petits, amb poc personal i recursos limitats, aquesta actitud hostil dels operadors privats té un efecte intimidatori", assenyalen en el document. Aquesta situació fa que en moltes ocasions s'opta per ajornar les gestions per la despesa econòmica i de temps per als seus treballadors que suposa.

Advertiments de frau de llei del TSJC

D'altra banda, en aquesta pugna entorn a la gestió del servei de l'aigua, cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat, en dues sentències, que el sistema CONGIAC-GIACSA és contrari a dret des del punt de vista de l’aplicació de la normativa en matèria de contractació pública i ha manifestat que vulnera el principi de lliure competència.

El CONGIAC és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa pública GIACSA. Aquesta empresa està formada pel propi Consorci i també per les empreses públiques d’aigua dels ajuntaments que van crear el CONGIAC: Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i Aigües de Vilafranca. Així doncs, el TSJC dictamina que no és legal adjudicar un servei a GIACSA a través del CONGIAC perquè "no es pot considerar un mitjà propi de l’ajuntament", atès que GIACSA ni té mitjans per prestar el servei ni l’ajuntament exerceix el control sobre aquesta empresa com si fos un mitjà propi. La sentència explicitava que aquesta adjudicació directa sense licitació vulnera els principis d’igualtat i de transparència. El CONGIAC i GIACSA –segons es deriva dels arguments esgrimits pel TSJC– únicament actuen com a mecanismes interposats per obviar la concurrència competitiva i fer créixer l’activitat de les empreses públiques a partir d’exercir com a "intermediaris". D’aquesta manera, el tribunal assenyala que es canalitzen els encàrrecs de la gestió dels serveis públics dels municipis de menor població a les empreses accionistes de GIACSA.

En el cas del Consorci CONGIAC, la justícia ha demostrat que no només no és una modalitat de gestió directa del servei sinó que, a més, vulnera la llei.

Segons aquest dictamen, els municipis grans amb empresa pública d’aigua exigeixen als municipis petits el pagament de quantitats que, per llei, no són exigibles. Es pretén convèncer a administracions i ciutadania que s’ha escollit una forma de gestió directa que permet a l’ajuntament tenir més control sobre el servei en benefici dels seus veïns i veïnes, quan en realitat la gestió per part del CONGIAC-GIACSA acaba sent una gestió molt allunyada en la qual ni l’ajuntament ni la ciutadania tenen capacitat de decisió sobre la gestió. En el sistema CONGIAC, els ajuntaments deleguen la seva competència en gestió de l’aigua en favor del Consorci. D’aquesta manera, és aquest qui decideix la millor forma de gestió i qui passa a exercir el control operatiu, tarifari i regulatori del servei.

Aquest sistema d’adjudicació ha estat també qüestionat per la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos ("CCIES"), que l’ha denunciat davant de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). L’associació empresarial estatal considera que aquest sistema suposa una pràctica anticompetitiva.