El frau fiscal, una xacra comuna a l'esport d'elit català

L’any 2016 la Fiscalia va denunciar l’expilot de motos Sito Pons amb l’acusació d’haver comès un delicte de frau fiscal i d’haver evadit més de mig milió d’euros l’any 2010. Després d’investigar durant quatre anys el responsable de l’empresa Pons Racing, ara la Fiscalia va molt més enllà i l’acusa d’haver comès sis delictes fiscals entre 2010 i 2014 i d’haver evadit 2,7 milions d’euros. Per tot plegat demana 24 anys de presó i més de 12 milions d’euros de multa. L’escrit d’acusació de la Fiscalia enviat al jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona és especialment contundent i afirma que Pons hauria evitat el pagament de l’IRPF i de l’Impost sobre el Patrimoni a través d’un entramat d’empreses, algunes de les quals amb seu a paradisos fiscals com les Illes Verges o Jersey. Aquestes societats pantalla haurien permès al català gestionar els beneficis obtinguts a través de la seva escuderia.

Sito Pons, que precisament va aparèixer als Papers de Panamà pel seu vincle amb empreses ubicades en paradisos fiscals, afirma haver residit a Mònaco el 2010 i a Londres a partir de 2012, però la Fiscalia l’acusa d’haver simulat la residència a l’estranger i d’haver viscut a Barcelona durant tot el període investigat. És des de la capital catalana i des de Castellbisbal, localitat on té la seu Pons Racing, on Sito Pons hauria executat la major part de la seva activitat professional. La Fiscalia indica que el campió del món de motociclisme en 250cc el 1988 i el 1989 tenia "el desig de no tributar a Espanya" i que no consta que es produïssin consums d’aigua o de gas als seus apartaments de Mònaco i Londres que confirmessin la seva residència allà. De fet, assegura que els únics consums en aquests pisos coincideixen amb els dies en què hi havia competicions amb presència dels equips de Pons Racing a Mònaco o al Regne Unit.

Segons la Fiscalia, no consten consums d'aigua o de gas als apartaments de Pons de Mònaco i Londres, on oficialment residia

Els advocats de l’expilot català (els despatxos Molins, Picaza i Cuatrecasas) asseguren que el català va residir de forma real a Mònaco i Londres, titllen de "desproporció evident" les penes sol·licitades per la Fiscalia i acusen l’organisme de «perseguir de forma injustificada des de fa anys» el responsable de Pons Racing.

El cas de Sito Pons recorda al de Sete Gibernau, un altre nom estel·lar del motociclisme català que també va contractar els serveis d’Iñaki Picaza per defensar-se de les acusacions de frau fiscal. Malgrat que un jutjat el va condemnar en primera instància, un altre el va absoldre pocs dies després i la defensa de Gibernau va guanyar tots els recursos. La sentència va donar per bona la seva residència fiscal a Suïssa principalment perquè l’acusació no va poder demostrar que vivia a Espanya durant la major part de l’any. Un altre expilot campió del món, Àlex Crivillé, va deixar anar fa uns anys una frase que va aixecar polseguera i de la qual es va retractar el dia següent: "L’esportista espanyol que no tributa fora d’Espanya és un burro". El de Seva va ser un altre dels grans noms que van aparèixer als Papers de Panamà per haver gestionat els seus drets d’imatge a través d’una societat offshore fins que va regularitzar la seva situació.

Nombrosos esportistes catalans han fixat la seva residència a Andorra, on tenen millors condicions fiscals

Una part significativa dels pilots catalans que es mantenen en actiu (Maverick Viñales, els germans Espargaró, Àlex Rins, Tito Rabat) han optat per fixar la seva residència a Andorra per disposar de condicions fiscals més favorables als seus interessos deixant de contribuir al seu país d’origen. També ho han fet ciclistes com Marc Soler, pilots d’altres disciplines com Toni Bou o tennistes com Albert Ramos. Aquest camí per evitar el frau fiscal cada cop té més adeptes entre esportistes que durant bona part de l’any competeixen fora de l’estat espanyol i deixa enrere casos com el d’Arantxa Sánchez Vicario, que molt abans dels problemes legals que té actualment va ser condemnada a pagar 3,5 milions d’euros per frau fiscal per haver "simulat la residència a Andorra" entre 1989 i 1993 i no haver fet front a l’IRPF en territori espanyol.