CLAVEGUERES DE L'ESTAT La Fiscalia dirigida pel PP ha intentat encobrir corrupció en una desena de casos
Els fiscals han de promoure l'acció de la Justicia, segons la Constitució espanyola, però durant el temps que porta Mariano Rajoy el govern, i especialment des del 2016, quan el PP va veure els efectes de no tenir majoria absoluta, el Ministeri Públic va posar en marxa actuacions clarament obstruccionistes a molts casos de corrupció política o policial. Massa casos per seguir adduint que es tracta de 'diferències de criteri' amb els jutges. Aquests són els deu casos més cridaners.
Publicidad
MADRID, Actualizado:
"M'indigna que s'estigui pensant que som com una colla de malfactors i que donem ordres cada dia [dient] treu això perquè és amiguet o això no perquè m'ha dit el ministre que no es persegueixi", va dir fa un mes el nou fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, després de l'escàndol de la purga dels fiscals que perseguien per corrupció al president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, del PP.
Publicidad
El fiscal general addueix una i altra vegada que les seves decisions, impartides a través d'ordres en un cos altament jerarquitzat, són el resultat de consultes tècniques amb altres fiscals, però la situació obre moltes sospites perquè durant el mandat de Mariano Rajoy, i especialment a partir del 2016 quan va perdre la majoria absoluta parlamentària, el Ministeri Públic ha posat en marxa actuacions clarament obstruccionistes en no menys d'una desena de casos de corrupció política o policial. Massa coincidències.
Nomenaments de fiscals que "només es poden explicar des d'un interès eminentment polític i ideològic"
Perquè, en contra del que al·lega reiteradament el Govern, la Fiscalia no és en absolut "independent", sinó que l'executiu nomena a dit al seu cap màxim, qui al seu torn designa, segons el seu criteri, els responsables de cada àrea del Ministeri Públic (fiscals de Sala, fiscals en cap, fiscals superiors i tinents fiscals), els quals, al seu torn imparteixen les ordres a tots els altres sobre com han d'actuar en cada cas i procediment. Una estructura jeràrquica gairebé militaritzada.
Publicidad
Moix ha apartat del 'cas 3%' de corrupció a Bermejo i a Grinda, perquè són fiscals no afins al PP
I el darrer capítol d'aquestes decisions ha estat el de l'anunci de Moix d'apartar del 'cas 3%' de corrupció a Catalunya als fiscals Fernando Bermejo i José Grinda, dos dels més independents que actuen en Anticorrupció i que no s'han deixat enganyar pels muntatges policials de la brigada política d'Interior pel que fa als casos de la família Pujol o de les falses acusacions contra l'ex-alcalde de Barcelona Xavier Trias. A més, tots dos estan en el punt de mira del PP des que han investigat casos com el de Gaoping (amb el comissari Villarejo implicat) o el de Sintel (amb Adrián de la Joya implicat), mentre que Maza ha estat involucrat en el muntatge jurídic de Schola Iuris organitzat pel mateix José Manuel Villarejo Pérez.
Publicidad
L'obstruccionisme partidista de Moix és de manual
Des del primer moment, el nomenament de Manuel Moix va ser denunciat com a partidista i injustificat: com a fiscal en cap de Madrid es va oposar al fet que es consideressin com a proves els correus de Blesa en el cas Bankia / Caja Madrid, i es va encarregar del fosc assumpte de l'espionatge entre dirigents del PP de Madrid (entre Francisco Granados i Ignacio González, tots dos presos ara) i va aconseguir que sigui jutjat ara en vista oral sense que hi hagi ni un sol polític del PP imputat.
L'informe policial sobre blanqueig de Villarejo, enterrat a un calaix per la Fiscalia de Madrid
Moix va ser durant deu anys fiscal en cap de Madrid, abans d'ascendir al contenciós administratiu en el 2015, i allà va deixar al capdavant a un home de confiança: José Javier Polo Rodríguez. Doncs bé, quan Anticorrupció va remetre a la Fiscalia de Madrid l'informe d'Afers Interns de la Policia en el qual es detallava l'imperi empresarial aixecat pel comissari Villarejo, i en el qual s'exposaven clars indicis que 40 empreses, per valor de 25 milions d'euros, havien participat en operacions de blanqueig, el fiscal en cap, l'esmentat José Javier Polo, va decidir ficar-lo en un calaix, tancar-lo i llençar la clau.
Publicidad
El fiscal San Román, gran defensor del 'pequeño Nicolás'
Anteriorment Público ja ha examinat les actuacions del fiscal del cas del pequeño Nicolás, Alfonso San Román, i ha denunciat que es comporta pràcticament com un company del jove estafador i suplantador, al qual ja se li demana un total de 25 anys de presó per nombrosos delictes ... i encara falta la qualificació en algunes de les causes contra ell.
A més, San Román va canviar sobtadament d'actitud a partir de 2016: va donar un gir de 180 graus als seus criteris, oposant-se sistemàticament a tots els informes i diligències que ell mateix havia acceptat durant dos anys, negant les seves pròpies afirmacions anteriors i recorrent a argumentacions i al·legacions sense base jurídica, sempre amb la finalitat de descarrilar la investigació. El cúmul de mostres d'això --totes documentadas-- posa de manifest que ha rebut ordres dels seus superiors per adoptar aquestes noves postures, contradient tota la seva actuació anterior.
Publicidad
Del disc dur de Bárcenas a Pablo Iglesias, passant per les gravacions al ministre i el xantatge a la Casa Reial
Per si tot el relatat fins ara no fos suficient, es poden repassar altres quatre actuacions clarament esbiaixades de la Fiscalia en casos de corrupció política o policial que afecten el PP o a la brigada política muntada per l'anterior ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.