La Fiscalia ha tornat a carregar contra l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari als presos polítics, amb l’argument que s'emmarca en un pla per atorgar-los "de manera generalitzada un règim de semillibertat". En concret, en un nou escrit el Ministeri Fiscal s'oposa a la aplicació del 100.2 a l'exconseller Quim Forn. "En aquest pla, d'atorgar de forma generalitzada un règim de semillibertat a tots els polítics condemnats per la sentència del Tribunal Suprem, és on, sens dubte, es troben les veritables raons de la concessió del règim flexible al penat, i no en raons de tractament", es pot llegir al document, recollit per Europa Press.

El fiscal considera que l'aplicació del 100.2 a un pres en segon grau -l’ordinari de privació de llibertat- "és sempre excepcional, exigeix una interpretació restrictiva, sent requisit imprescindible que el programa de tractament no es pugui executar d'una altra manera i que estigui relacionat amb l'etiologia delictiva". El Ministeri Públic ha valorat que aplicar aquest precepte a cinc dels nou presos polítics després que la consellera de Justícia, Ester Capella, expliqués que previsiblement s'aplicarà a tots recordant que és una anomalia que estiguin a la presó- "posa en evidència que l'excepcionalitat exigida per l'article s'ha convertit en una generalitat".

En el cas de Forn, que des del 20 de febrer pot sortir 12 hores i mitja diàries de dilluns a divendres per treballar a Mediapro, el fiscal recorda que està condemnat a deu anys i mig per un delicte de sedició, per la qual cosa el seu tractament "hauria de tenir per objecte ensenyar a l'intern a respectar la llei, al fet que només es pot aconseguir allò que es desitja utilitzant els mecanismes legals establerts en la normativa que regeix el nostre Estat social i democràtic de Dret".

Considera que permetre anar a una feina a l'exterior, "en una situació equivalent al tercer grau, no produeix cap efecte tractamental, no realitzant la proposta cap raonament de per què les tasques a realitzar poden influir de manera positiva en les mancances tratamentals de l'intern", única justificació legal per a l'aplicació de l'article 100.2. A més, recalca que "no només no hi ha relació entre el delicte comès i la realització d'activitat laboral, sinó que els hàbits laborals no són un dèficit que calgui treballar en l'intern, és a dir, no es tracta de programa de tractament general" , ja que l'exconseller té una trajectòria consolidada en l'àmbit laboral.