La Fiscalia demana jutjar per terrorisme els CDR detinguts en el marc de l'operació Judes

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat obrir judici oral contra els 12 membres detinguts dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per pertinença a organització terrorista. A vuit d'ells els atribueix també suposats delictes de tinença, dipòsit i fabricació explosius -malgrat que en cap dels registres efectuats se'n van trobar-, segons ha avançat El Mundo. Les condemnes podrien arribar a un mínim de 17 anys de presó.

El ministeri públic ha traslladat aquesta petició a l'Audiència Nacional després que l'abril passat el jutge instructor, Manuel García Castelló, acordés per segona vegada donar per conclosa la investigació judicial, processant per terrorisme a aquestes 12 membres dels CDR, detinguts en el marc de l'operació Judes. 

En concret, el fiscal demana asseure a la banqueta Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest últim en grau de temptativa. Respecte als altres processaments, assenyala Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista.

La Fiscalia sosté que que pretenien atemptar contra "objectius prèviament seleccionats" i que tenien com a finalitat "aconseguir la independència mitjançant la violència en la seva màxima expressió, forçant la separació de Catalunya de la resta d'Espanya".  

No hi havia prou proves

Les detencions es van produir el 23 de setembre del 2019 perquè presumptament preparaven accions violentes utilitzant substàncies incendiàries i explosius -malgrat que en cap dels registres policials van detectar-se els explosius que la Fiscalia els atribueix- coincidint amb l'aniversari de l'1-O i la imminent publicació de la sentència dels líders del Procés. 

Segons la Fiscalia, els activistes pretenien, entre d'altres accions, assaltar el Parlament i considera que "els investigats haurien superat l'activitat dins dels seus respectius CDR conformant una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí". 

Fins a 500 agents de la Guàrdia Civil van escorcollar 10 cases de set localitats catalanes diferents i van detenir nou persones, set de les quals van anar fins a Madrid acusades de terrorisme. Van entrar a presó preventiva i no van quedar lliures fins uns mesos després, quan l'Audiència Nacional va considerar que no hi havia prou proves per mantenir-los tancats.

Posteriorment, el juny del 2020, l'Audiència Nacional va afegir quatre investigats més al cas. Per a un la causa va quedar arxivada l'any passat.