La Fiscalia del Tribunal Suprem atribueix a Oriol Junqueras la principal responsabilitat per l'organització del referèndum d'autodeterminació de l'1-O, l'acusa del delicte de rebel·lió i malversació demana que sigui condemnat a 25 anys de presó i que se l'inhabiliti també durant un quart de segle. L'acusació pels mateixos delictes recau en l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. L'escrit d'acusació de la Fiscalia sol·licita una condemna de 17 anys de presó per a cadascun d'ells, a més d'una inhabilitació absoluta durant el mateix període. La Fiscalia considera que els promotors del que considera una "rebel·lió" van ser justament Junqueras, Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "en unió d'altres processats fugits", en al·lusió a l'expresident Carles Puigdemont.

Pels consellers destituïts Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, el Ministeri Públic demana penes de 16 anys de preso pels mateixos delictes. Pel que fa als altres tres membres del Govern de Carles Puigdemont, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, la Fiscalia en demana per a cadascun d'ells set anys de presó i 16 d'inhabilitació pels delictes de malversació i desobediència greu, a més d'una multa de 30.000 euros. Per acabar amb els càrrecs polítics, demana una multa també de 30.000 euros per cap i la inhabilitació durant un any i vuit mesos per a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i els antics membres de la mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet. A tots els acusa d'un delicte de desobediència greu. 

Els fiscals del Suprem Fidel Cadena, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza han optat en els seus escrits de qualificació per no escoltar de cap manera les veus de qui ha assenyalat que els fets pels quals han estat processats els dirigents sobiranistes no encaixen amb el que diu el Codi Penal, especialment pel que fa a la rebel·lió. En qualsevol cas, es tracta d'un escrit provisional, de manera que el definitiu, que s'entrarà un cop s'hagi celebrat el judici oral, pot modificar-se en funció de les proves que hagin aparegut. 

En el seu escrit, el Ministeri Públic considera que el procés independentista que va derivar en la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va estar "esquitxat d'actes de força, agressió i violència", una paraula que apareix escrita en 14 ocasions en les 127 pàgines del document. Segons la seva versió, el pla dels dirigents independentistes pretenia "vorejar l'aplicació" tant de la Constitució com de l'Estatut d'Autonomia per arribar a una independència "que van estar a punt d'aconseguir amb els actes delictius que van executar posant així en greu perill l'ordre judicial". I atorga una "crucial" responsabilitat a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per dur a terme "una mobilització popular com a instrument de pressió per obligar l'Estat a capitular davant del naixement d'una nova República".

La Fiscalia de l'Audiència Nacional, per la seva banda, acusa el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero també del delicte de rebel·lió i li demana 11 anys de presó. La mateixa petició recau sobre Pere Soler, director dels Mossos durant el govern de Puigdemont, i César Puig, exsecretari general d'Interior de la Generalitat. Finalment, demana quatre de presó per sedició i cinc d'inhabilitació especial per a ocupació pública com a mosso per a l'intendent del cos policial Teresa Laplana.

El pronunciament dels Ministeri Públic arriba després de donar-se a conèixer aquest dijous que l'Advocacia de l'Estat s'ha desmarcat una mica de la posició dels Fiscals del Suprem i ha decidit demanar condemnes pels delictes de sedició i malversació de cabals públics, descartant el de rebel·lió, que comporta penes de presó més elevades.