El finançament "singular", el dret a l'habitatge i l'amnistia, els temes que apropen PSC, ERC i Comuns

El primer debat de política general (DPG) del Parlament celebrat durant la presidència de Salvador Illa s'ha desenvolupat sense sorpreses i amb la constatació que el nou Govern haurà d'aconseguir avenços significatius en la reforma del finançament i en garantir el dret a l'habitatge si vol aspirar a què el suport dels Comuns i, sobretot, d'ERC vagi més enllà de la investidura.

Uns suports necessaris perquè el Govern monocolor del PSC pugui tirar endavant les seves polítiques sense problemes, ja que les tres formacions sumen 68 diputats, just la xifra que marca la majoria absoluta a la cambra. El debat ha culminat aquest dijous al vespre, després que arrenqués dimarts a la tarda.

La presentació i posterior votació de les propostes de resolució ha servit perquè cada grup marqués perfil polític i per constatar les aliances potencials i les qüestions que generen més discrepàncies. Així, a banda de PSC, republicans i comuns, la CUP també s'ha manifestat a favor d'un abordatge més ambiciós de l'habitatge que comporti la regulació del lloguer de temporada i del d'habitacions -entre d'altres mesures-, a banda de la construcció de milers de pisos socials. La demanda de l'aplicació immediata de l'amnistia "sense més dilacions ni arbitrarietats" ha sumat Junts a aquestes quatre formacions. El partit de Carles Puigdemont, però, ha evidenciat durant el DPG que té la intenció de fer una oposició dura a l'executiu català.

Junts s'ha desmarcat del finançament singular pactat entre ERC i el PSC i només ha votat a favor del "concert econòmic"

La reforma del finançament, que va ser la qüestió que va marcar les negociacions per a la investidura d'Illa i, probablement, serà la que marcarà la primera part de la legislatura, ha aparegut en propostes de resolució de bona part de les formacions. Ara bé, només el PSC, ERC i els Comuns han coincidit a votar-se les respectives propostes que avalen que el Govern negociï un model de finançament "singular" que comporti que Catalunya recapti tots els impostos, en la línia del que es va detallar en l'acord d'investidura entre Esquerra i els socialistes. Junts se n'ha desmarcat i ha optat per votar a favor d'una proposta pròpia, que demanda directament el "concert econòmic" per a Catalunya, i que no ha rebut el suport de la cambra.

Amb tot, cal matisar que ERC ha aprofitat el debat per avisar Illa que "sense concreció" en el finançament singular, "no hi haurà pressupostos" del Govern per a l'any vinent, ni legislatura. Els republicans, per tant, no es conformen amb les promeses del president de la Generalitat i demanden passos clars que permetin avançar cap al model que van acordar a l'agost i que hauria d'arrencar amb la recaptació de l'IRPF del 2025 per part de la Hisenda catalana.

Regular el lloguer de temporada

L'habitatge, amb un accés cada cop més complicat per a una part significativa de la població, va endur-se els principals titulars de la primera sessió del debat, amb el discurs de Salvador Illa i el seu anunci de construir 50.000 pisos socials fins el 2030. La realitat, però, és que la mesura no deixava de formar part dels acords d'investidura signats tant amb ERC com amb els Comuns.

Amb tot, el debat sí que ha permès evidenciar que hi ha una majoria a la cambra partidària d'abordar la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions i que va des del PSC fins a la CUP, passant per ERC i els Comuns, com s'ha vist a partir de l'aprovació d'algunes propostes de resolució. Junts, en canvi, com el PP s'oposa a la regulació i es limita a demanar incentius fiscals als propietaris, en la línia del que defensa el sector immobiliari. Justament en la rèplica als Comuns, Illa va comprometre's a tenir una regulació abans d'acabar l'any, en el que és una mesura demandada des de fa temps per les entitats socials per acabar amb els forats que té la llei estatal de l'habitatge.

També s'ha d'interpretar com un gest cap a ERC, que el PSC hagi votat a favor de la seva proposta per mantenir els objectius de l'Oficina del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). És un altre dels punts que figurava al pacte d'investidura, però que ha trontollat darrerament, després que el Govern hagi manifestat la intenció de reduir el pressupost del pla pilot i hagi cessat el fins fa uns dies director de l'oficina, Sergi Raventós.

La defensa i l'impuls del català o la culminació del traspàs de Rodalies i la millora del servei són altres qüestions que han generat un cert consens en les votacions d'aquest dijous, amb els tres grups de la investidura i, en alguns casos, també Junts i la CUP.

Menor presència del conflicte polític

Si per alguna cosa han servit els primers dos mesos de presidència de Salvador Illa ha estat per evidenciar que l'etapa del Procés queda enrere i que, com a mínim a nivell institucional, el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat ha baixat d'intensitat. Si dimarts va insistir que el seu executiu passarà de la "confrontació" a la "col·laboració" amb el Govern espanyol, en les votacions s'ha posat novament de manifest la divisió independentista.

Més enllà de l'ampli consens que genera reclamar l'aplicació immediata de l'amnistia -que també demanen PSC i Comuns-, no s'ha aprovat cap proposta de resolució que demandi explícitament la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. ERC n'havia presentat una, però només ha rebut el vot dels seus diputats i dels de la CUP, mentre que Junts s'ha abstingut i l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana hi ha votat en contra, com han fet el PSC, PP i Vox.

Model de país divergent

En d'altres qüestions, però, el PSC ha evidenciat que el seu model de país a nivell d'infraestructures i de desenvolupament econòmic s'allunya força del que defensa Comuns i ERC. Així, per exemple, els socialistes han votat a favor d'una moció del PP a favor de l'ampliació del Prat, mentre que republicans, Comuns i també la CUP s'hi han oposat i Junts s'ha abstingut.

A més a més, el PSC tampoc s'ha oposat a una altra proposta del PP que defensava aprovar el pla director urbanístic que faci possible el projecte Hard Rock, malgrat que alhora havia acordat una resolució amb ERC i Comuns -que s'ha aprovat- que demana augmentar la fiscalitat al joc i, per tant, teòricament dificulta que el gran casino del Camp de Tarragona tiri endavant. Equilibris complicats que veurem com evolucionen les properes setmanes en la negociació dels pressupostos del 2025.