El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona posa el focus en el negoci de les guerres, la transició ecològica i l'habitatge
La proposta aposta per 50 pel·lícules d'una vintena de països en la seva 21a edició. Projectarà llargmetratges i curtmetratges de ficció, documentals i treballs d'animació al Cinema Maldà entre el 9 i el 13
Públic
Barcelona-Actualitzat a
El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona projectarà mig centenar de pel·lícules procedents de prop d'una vintena de països com Canadà, Grècia, Egipte, Finlàndia, Equador, Estats Units, Kenya, Argentina, Uruguai, Jordània o Xile, a més de nombroses produccions espanyoles i catalanes. La 21a edició arriba amb un alt contingut de crítica i denúncia social, i posa el focus en "temes candents com la crisi de l'habitatge, la precarització del públic, el negoci de les guerres i la falsa transició ecològica", detalla el director Toni Navarro.
La proposta projectarà llargmetratges i curtmetratges de ficció, documentals i treballs d'animació al Cinema Maldà de Barcelona entre el 9 i el 13 de desembre, amb quatre sessions diàries que funcionen amb taquilla inversa. El festival es tancarà amb el lliurament dels premis als millors films exhibits amb diverses categories. Ho farà consolidada com el festival organitzat per la societat civil més antic de tot el país a la seva temàtica.
Algunes produccions comptaran amb la presència dels seus directors a les projeccions, que majoritàriament participaran en els cinefòrums que s'han programat. És el cas de Miguel Faus, que presenta Calladita; o Santiago D. Risco i Jaume Domènech, amb Vimos el fuego i Laietana, 43. El cau de la Bèstia respectivament. També Pau Faus, que ha dirigit Fauna, un film que contrasta la vida d'un vell pastor malalt als afores de Barcelona que conviu amb un laboratori per a l'experimentació animal.
Habitatge, retallades i guerres
Les conseqüències de les retallades en l'àmbit públic centren alguns treballs que es projectaran. Per exemple, Essencials és un documental de Raquel Bonell que denuncia el procés de privatització dels serveis sanitaris. O bé Casa Bloc, rehabilitació d'una idea de Patricia Tamayo i Albert Badi, que explica com el primer edifici d'habitatge social a Espanya no ha servit el seu propòsit inicial fins ara, 90 anys més tard.
El medi ambient també és present al festival des de diferents perspectives. D'una banda, Ropa Sucia de Fèlix Zurita de Higes denuncia les conseqüències del fenomen de la "moda ràpida" que implica un model de producció massiu amb alts costos ambientals. De l'altra, El Cost amagat de Pablo Zareceansky Montserrat recull els impactes de la "transició verda" del nord global a països com Xile i Argentina.
El festival també ha programat pel·lícules on denuncia la situació de diferents víctimes de conflictes bèl·lics. A Vimos el fuego, produïda per Metges sense fronteres, Vitória relata com va haver d'escapar amb els seus fills quan el seu llogaret a Moçambic va ser atacat. I Mi hermano Ali de Paula Palacios explica una increïble història d'amistat protagonitzada per Ali, un jove que va fugir de la guerra a Somàlia.
La proposta també es fa ressò de la bretxa interna que s'està generant amb la insistent posició ultra bel·licista i totalitària de l'actual govern israelià. Projectarà Israelism d'Erin Axelman i Sam Eilertsen, que reflecteix com es veu el conflicte amb Palestina a través de la mirada de dos joves jueus nord-americans desencantats, amb una pel·lícula que explica la participació del prestigiós lingüística i intel·lectual Noam Chomsky.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..