Farida Amrani: "Valls utilitzarà Barcelona per donar el salt a la política espanyola"

La candidatura de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona representa una oportunitat per a l'esquerra francesa. Pot semblar una paradoxa, però l'aventura electoral de l'exprimer ministre francès a la capital catalana dóna l'oportunitat de sumar un nou diputat al grup parlamentari de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.

Aquesta funcionària local, de 42 anys, ja va estar a punt de imposar-se davant Valls a les legislatives de juny de l'any passat. Tot i ser pràcticament una desconeguda per la premsa francesa, es va quedar a només 139 vots de diferència de l'exprimer ministre. Aquest va revalidar, llavors, pels pèls el seu escó en el seu feu Évry, on va exercir com a alcalde entre 2001 i 2012. No obstant això, Amrani confia ara a prendre la seva revenja i unir-se al grup parlamentari de la França Insubmisa. Amb només 17 diputats (d'un total de 577), el moviment de Mélenchon ha aconseguit convertir-se en la principal força d'oposició al president Emmanuel Macron, segons els estudis d'opinió.

"No ha fet res per a la població local"

"Durant l'últim any, mai hem deixat de fer campanya", presumeix la candidata de l'Esquerra Insubmisa. Ella mateixa va impulsar al setembre una petició a internet en què exigien la dimissió de Valls: "Vam reunir més de 30.000 signatures en pocs dies. Crec que això el va ajudar a prendre la seva decisió de dimitir, ja que per llei no estava obligat a fer-ho" . Amrani també critica l'activitat pràcticament fantasma de Valls durant els seus últims mesos en l'Assemblea Nacional. Des de principis de maig, només va assistir a dues sessions parlamentàries. "No ha fet res per a la població local", afegeix.

Pràcticament empatat amb el seu rival, Valls va aconseguir ser reelegit com a diputat a la segona volta de les legislatives després d'una tensa nit electoral en què el van acusar de "frau electoral". La seva adversària Amrani va presentar un recurs davant el Consell Constitucional. No obstant això, l'equivalent a França del Tribunal Constitucional el rebutjaria uns mesos més tard, tot i anul·lar 66 vots per irregularitats. Finalment, la diferència entre Valls i la seva rival quedaria en només 73 sufragis.

Partidària de Valls en el passat

La victòria pírrica de Valls en la seva històrica circumscripció va reflectir l'escàs consens que suscita entre els habitants d'Évry. Després haver-la governat durant onze anys, l'exprimer ministre va convertir aquesta ciutat de 54.000 habitants en el seu feu polític. Com passa ara amb Barcelona, ​​es va presentar a l'alcaldia d'aquesta localitat, situada a uns 35 quilòmetres al sud de París, sense haver pràcticament viscut en ella. Allà aterriria l'any 2000 enviat per la direcció del Partit Socialista francès. Després d'haver recorregut els seus carrers, estudiat els problemes locals i inclòs en les seves llistes diferents representants de les minories d'aquesta ciutat multicultural, s'imposaria a les municipals de 2001.

"Posa-me'n alguns blancs"

Segons li recrimina Amrani, "Valls va voler canviar els habitants d'Évry", intentant atraure famílies amb un nivell de renda més elevat que l'habitual població migrant d'aquesta ciutat, en la qual conviuen 70 nacionalitats. La candidata de la França Insubmisa evoca, de fet, un polèmic episodi de 2009. Llavors, li va dir a un col·laborador durant una visita a un mercat: "Bonica imatge d'Évry. Posa-me'n alguns whites, alguns blancos (utilitzant les paraules anglesa i castellana )".

Aquests comicis estaran marcats probablement per uns elevadíssims nivells d'abstenció. "Si van a votar un 25% dels electors, ja ens donarem per satisfets", reconeix Amrani. A més de la baixa participació, un altre obstacle amb el qual es confronta la candidata de la França Insubmisa és la mala imatge donada per Mélenchon a mitjans d'octubre durant els registres policials a la seva llar i la seu de la seva formació, investigada de manera preliminar per la policia judicial per dos presumptes casos de desviament de fons públics. "No crec que ens afecti. D'un total de 230 cases a les que vaig anar a repartir propaganda, només cinc persones em van preguntar per aquest tema", defensa.