Exili "No som els primers ni els únics exiliats"

Conversem amb l’activista del CDR d'Esplugues Adrià Carrasco (Esplugues de Llobregat, 1993) i el raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc (Sineu, 1993). Tots dos van arribar a Bèlgica fugint de la justícia i la policia espanyola. El primer, acusat inicialment d'un delicte de terrorisme -descartat des de fa mesos per l'Audiència Nacional- per la seva suposada participació en les accions d’obertura de peatges que els CDR van impulsar durant un temps. El segon, acusat (i sentenciat) d’un delicte d’apologia del terrorisme, per diverses frases incloses a les seves cançons.

Podrà Adrià Carrasco tornar a casa en breu?

En el cas de Carrasco, els esdeveniments s’han accelerat des que l’Audiència Nacional es va inhibir del cas i el va remetre a l’Audiència provincial de Barcelona, on se suposa que s’ha comès el delicte. D’aquí l’han reenviat a Granollers i Vilanova (on es van cometre els fets dels peatges), però encara no l’han assumit i, per tant, ningú l’està investigant. Però tampoc ningú l’ha arxivat.

I Valtònyc, encara té un jutjat on recórrer?

En el cas de Valtònyc, el mallorquí està absolt de tot a Bèlgica, però a l’Estat espanyol la Fiscalia va recórrer i ara està pendent que la justícia belga contesti. De tota manera, la possibilitat jurídica de poder tornar, tanmateix, encara no està clara. Dependrà del que digui el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. Si allà l’absolen, podria tornar a casa i l’Estat espanyol l’hauria d’indemnitzar. Però pot passar d’aquí dos anys, tres, cinc...

El raper Valtònyc a Brussel·les. ANDER ZURIMENDI.

Es troben bé a l’exili?

Es difícil percebre l’estat de les persones en una conversa d’una hora. Tot i així, tant Valtònyc com Adri Carrasco es mostren animats, conversadors i aparentment feliços. Va l’Adri: "D’estat anímic estic molt bé. I ja m’he fet a la idea que visc aquí, a Brussel·les. I és clar que trobo a faltar la gent, però he aprés a estar content allà on estigui, a què no m’afecti tan l’entorn. I ho porto bastant bé". A més a més, fa un afegitó molt revelador: "A part, no som els únics ni som els primers. I l’exili d’ara no té res a veure amb el d’abans. Puc parlar cada dia amb la meva gent, si em ve de gust. Tenim mitjans per comunicar-nos directament. I això fa que no em senti tan lluny d’allà. És més fàcil de portar". Carrasco també ha participat de la lluita contra els Centre Fermeé (els CIEs belgus) i les deportacions de persones migrades. Amb el CDR ho ha provat: "Però és frustrant intentar militar des d’aquí".

Portada el nou disc de Valtònyc.

Estan patint seguiments policials?

Tots dos mostren un cert escepticisme. O una resta d’importància. Adrià Carrasco, per exemple, assegura no haver notat cap seguiment molt clar, tot i que es mostra convençut que saben on és i que el tenen més o menys controlat. Però així com els exconsellers potser son caça major, Carrasco creu que en el seu cas no sap si el veuen com a una amenaça tan gran com per dedicar-hi gaire esforç. "Tot i que el dia de l’incident amb Josep Borrell no els hi va fer gaire gràcia", afegeix. Valtònyc també l’intenta llevar transcendència: "És que t’acabes tornant paranoic. Vaig estar els quatre primers mesos sense poder sortir de casa!". Tot i així, apunta que quan rep visites de perfils mediàtics, com l’Arnaldo Otegi, mira de trobar-se a llocs discrets on no els puguin fer fotos.

Quina relació tenen amb la resta de l’exili?

Tots dos formen part del grup de ciutadans fugits pràcticament en el mateix període de temps, juntament amb Carles Puigdemont, Toni Comin, Meritxell Serret i Lluís Puig (Bèlgica), Anna Gabriel i Marta Rovira (Suïssa) i Clara Ponsatí (Escòcia). "La relació amb els altres catalans és bona, ens intentem ajudar mútuament en el que podem", assegura Carrasco.

Han aconseguit internacionalitzar el seu cas?

En aquest aspecte, sembla que els dos joves han viscut camins lleugerament diferents. Certament, el raper Valtònyc ha adquirit una gran repercussió mediàtica. A l’estat espanyol, perquè no es relaciona amb el Procés. I a més a més, te la singularitat musical. En el cas d’Adrià Carrasco, l’atenció mediàtica ha estat sense dubte menor a la dels altres exiliats a Brussel·les. En part pot respondre a la seva pertinença al CDR (i per tant, fora del mainstream del Procés, que suposen PDeCAT i ERC). O a la seva condició de "civil", en contraposició als polítics electes.

Confien en què Europa els escolti?

Però la seva visió és "molt pessimista" i li resta importància als objectius d’internacionalització del seu cas que pugui assolir en el futur des de Brussel·les. "De fet, jo vaig venir aquí per recomanació del meu advocat, no pas perquè sigui un fanàtic del projecte europeu. De fet, sóc bastant escèptic amb les polítiques de la Unió Europea". Malgrat que Valtònyc tampoc és simpatitzant de l’actual UE neoliberal, sí que destaca que es va exiliar a Brussel·les per denunciar la manca d’expressió a l’Estat. I no li va passar pel cap anar a Suïssa, que també és ciutat diplomàtica? "Era molt car i tenia una manca de xarxa". Mentrestant, assegura, el seu dia a dia és "una internacionalització constant".