coronavirus
Europa s'encalla en la recerca d'una resposta comuna a la crisi econòmica del coronavirus
Els ministres de Finances dels Vint s'embranquen fins ben entrada la nit en una baralla dialèctica sobre com reconstruir l'economia a mitjà termini amb els coronabons sobre la taula, però molt lluny de fer-se realitat.
Publicidad
brussel·les,
Abans de les quatre de la tarda, quan va començar la reunió dels ministres d'Economia de la Unió Europea, l'acord semblava factible. Almenys sobre la primera línia de foc per fer front als problemes a curt termini. En línies generals el pla consisteix en una "triple xarxa de seguretat" europea que proporcionarà liquiditat a governs, empreses i treballadors a través de préstecs i avals que arribarien als 500.000 milions d'euros en total per a tota la Unió Europea.
Publicidad
Els coronabons són objecte de disputa: mentre que italians i espanyols segueixen demanant-los, Holanda no en vol ni sentir parlar
El principal nexe d'unió entre les solucions a llarg i a curt és el dels coronabons. Els italians segueixen reclamant-los, mentre que rebutgen de ple la possibilitat d'usar el fons de rescat el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), pensat per donar liquiditat als governs. Sembla que el nord sembla estar disposat a rebaixar les condicions d'un hipotètic préstec per fer front a la crisi del coronavirus, però a Itàlia no se'n fien. Per què? No volen sentir ni parlar de troika ni d'homes de negre que controlin un possible programa de reformes. Espanya segueix donant suport a la creació dels coronabons, però com una solució no urgent, i sense la rotunditat dels italians.
El pla a curt termini, en canvi, sí que sembla gaudir d'un consens bastant ampli. Consistiria en tres vèrtexs. El primer és la creació d'una "línia de liquiditat per a la pandèmia" a càrrec dels fons del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el fons de rescat creat durant la crisi financera, per un total de 240.000 milions d'euros. La idea, que ja estava avançada en l'anterior reunió de l'Eurogrup fa dues setmanes, consisteix a oferir préstecs de fins al 2% del PIB, que en el cas d'Espanya podrien arribar als 24.000 milions d'euros. Tot i que la ministra Nadia Calviño ha descartat que Espanya estigui en necessitat de demanar ajuda de cap tipus al MEDE, la sola creació de l'instrument podria funcionar com a "xarxa de seguretat" que calmaria els mercats.
Publicidad
El pla a curt termini sí que sembla gaudir d'un consens bastant ampli: consisteix en una "triple xarxa de seguretat" que donarà liquiditat a governs, empreses i treballadors
Els altres dos components d'aquesta xarxa de seguretat semblen menys conflictius a priori. El segon vèrtex seria la creació d'un fons europeu d'avals que seria gestionat pel Banc Europeu d'Inversions, per atorgar préstecs directes a empreses que ho estiguin passant malament per un valor de fins a 200.000 milions d'euros. Per a això, el fons necessitaria de 25.000 milions d'euros en avals que les capitals comprometrien en proporció amb la mida de la seva economia. És a dir, Alemanya i França serien els que més diners posarien.
Publicidad
Si s'aprova el pla a curt termini, els caps d'Estat i de Govern dels 27 tornarien a reunir-se en l'enèsima cimera telemàtica de les últimes setmanes per donar el seu vistiplau a les mesures. Això, si l'Eurogrup aconsegueix tancar el difícil encaix que és acomodar els interessos de tots. Fa dues setmanes els líders ja van tornar la pilota als seus ministres de Finances davant la impossibilitat d'arribar a cap acord.