Les devolucions en calent de migrants són legals i no vulneren els Drets Humans, segons ha dictat la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estasburg (França) en un inesperat canvi de criteri.

Malgrat la seva condemna a Espanya el 2017 per l'expulsió automàtica al Marroc de dos joves d'origen subsaharià després de saltar la tanca de Melilla, els magistrats de la Gran Sala del TEDH han dictaminat ara i per unanimitat que no va haver-hi vulneració de la Convenció Europea de Drets Humans.

Segons el text de la sentència, els dos joves migrants, que van demandar a Espanya davant el TEDH, "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat", en accedir "a llocs no autoritzats" i "recorrent per força", tal com va defensar el representant del Govern espanyol en la vista pel recurs a la condemna que va interposar el PP i que va mantenir, després d'arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez, tot i qualificar aquestes pràctiques d'inconstitucionals i de portar al seu programa l'eliminació. 

El dictamen a favor d'Espanya afegeix que els immigrants "van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular al territori espanyol" i revoca d'aquesta forma la sentència condemnatòria de la Sala de 2017 per "l'expulsió col·lectiva sense mesura judicial prèvia".

Segons han resolt els magistrats, no va haver-hi violació de l'Article 4 del Protocol 4 del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix expressament les "expulsions col·lectives d'estrangers", ni tampoc va haver-hi violació de l'Article 13, que reconeix el dret a un recurs judicial efectiu a tota persona "els drets i les llibertats de la qual hagin estat violats", com va entendre que era el cas de tots dos migrants el 2017.

"Suposant que [els demandants] haguessin desitjat fer valer els seus drets en virtut de la Convenció, no van utilitzar els procediments oficials d'entrada existents per aquesta fi", afirma la Gran Sala del TEDH, que insisteix que "no pot responsabilitzar l'Estat demandat per la falta d'un recurs legal a Melilla que els permetés impugnar aquesta expulsió".

El TEDH responsabilitza exclusivament als dos joves retornats que no hagin pogut recórrer la seva expulsió ni haver comptat amb l'assistència d'un advocat ni d'intèrprets ni amb la possibilitat de sol·licitar asil.

Aquesta decisió genera dubtes sobre la continuïtat d'aquestes pràctiques a la frontera sud espanyola malgrat els anuncis del Govern socialista d'acabar amb elles, quelcom que ara queda en l'aire. Podria fins i tot canviar el sentit de la sentència que debat ja el Tribunal Constitucional sobre la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, amb la qual el PP va donar encaix legal a aquestes devolucions a Ceuta i Melilla sota la figura del "rebuig a la frontera".

Recorda el tribunal que els demandants van poder "disposar d'un accés real i efectiu al territori espanyol en el lloc fronterer de Beni-Enzar" —d'accés impossible, almenys el 2014— igual que a les ambaixades i consolats espanyols.

Els demandants, N.D., de Mali, i N.T., de Costa d'Ivori, van arribar al Marroc entre finals de 2012 i començaments de 2013 i van acampar diversos mesos a la muntanya Gurugú fins a saltar la tanca el 13 d'agost de 2014, al costat de gairebé un centenar de persones. Una vegada expulsats, van repetir l'intent l'octubre i desembre de 2014.