ERC recupera centralitat i protagonisme polític amb els nous acords entre Estat i Generalitat

L'atapeïda agenda negociadora entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat ha fet un pas significatiu aquest dilluns a Barcelona, amb les reunions encadenades de les comissions Bilateral i la Mixta de Transferències. Més enllà d'evidenciar el nou cicle polític que viu Catalunya -la Comissió Bilateral feia tres anys que no es reunia i la de Transferències no es convocava des del llunyà 2010-, els acords que s'hi han tancat i, sobretot, l'escenificació prèvia serveixen perquè ERC recuperi una certa centralitat política, un fet transcendent com a actor clau per a l'estabilitat dels governs espanyol i autonòmic. 

A l'espera que hi hagi avenços significatius en el nou model de finançament -divendres culminarà la Comissió Mixta d'Afers Econòmica i Fiscals, on s'abordarà la qüestió, si bé no s'hi esperen encara passos determinants-, ERC ha tingut un paper protagonista en els principals anuncis de les negociacions entre els dos executius. Si la setmana passada la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, va participar juntament amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la compareixença per anunciar les claus de l'empresa mixta que gestionarà Rodalies a partir de l'any vinent, en aquesta ocasió els focus han recaigut en Oriol Junqueras.

El president d'ERC s'ha encarregat de comunicar l'acord amb el Govern estatal per condonar el 22% del deute que arrossega la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que equival a 17.104 milions. El pacte s'ha de materialitzar en el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquesta setmana, on la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha avançat que preveu oferir la condonació a la resta d'autonomies, una opció que també pot provocar divisions entre els barons territorials del PP.

ERC ha pogut anunciar la condonació del deute del FLA o la creació de l'empresa mixta que gestionarà Rodalies

Encara que Junqueras ha subratllat que el pacte sobre el deute amb el FLA "no modifica res" i, per tant, Esquerra no pensa negociar els pressupostos catalans i espanyols d'aquest 2025, sí que és evident que assistim a un cert apropament dels republicans amb els socialistes, que pot interessar a les dues parts. I que s'estan fent passos en el compliment dels acords d'investidura amb els republicans. Sense anar més lluny, dissabte Junqueras i el president del Govern, Salvador Illa, van mantenir la primera reunió oficial des que el primer va recuperar el lideratge del partit, el passat desembre.

ERC fa valdre la seva posició

Òbviament, aquesta cessió de protagonisme als republicans no és casual, sinó que respon a la necessitat que tenen els socialistes de cuidar les relacions amb qui potencialment és el seu principal soci a Catalunya i, alhora, és un actor clau al Congrés per tirar endavant les polítiques de Pedro Sánchez. En front les turbulències que marquen les negociacions entre Junts i el PSOE -a Catalunya, el partit de Carles Puigdemont no negocia les qüestions clau amb el Govern d'Illa-, ERC està aconseguint apuntar-se acords transcendents per a Catalunya, com el traspàs de Rodalies o la mateixa condonació del deute del FLA. Amb el gran objectiu, el nou finançament, a l'horitzó.

Després de la intensa batalla fratricida que va viure la formació en els mesos previs al seu congrés, les darreres setmanes Junqueras ha pogut començar a consolidar el seu equip al capdavant d'ERC. Paral·lelament, a poc a poc ha passat d'un discurs molt dur contra els socialistes, sota la premissa que no hi negociarien res fins que complissin els acords pendents, a encadenar anuncis transcendents que li permeten fer valdre la seva posició -tant al Parlament com al Congrés- per aconseguir millores significatives per als catalans. Unes millores en què, en canvi, el paper de Junts està sent nul o absolutament residual.

El discurs de Junqueras sobre els socialistes ha canviat de to les últimes setmanes

El "no" d'ERC a negociar tant els pressupostos catalans com els estatals no responia a la voluntat d'estripar les cartes, sinó a una certa necessitat de marcar perfil després del seu tens congrés. I, sobretot, de poder abordar les converses per als comptes de l'any vinent en una posició de major fortalesa, fonamentalment gràcies a la culminació -o a passos endavant significatius- en carpetes tan important com el traspàs de Rodalies o el nou finançament. Les qüestions, en definitiva, que marcaven l'acord d'investidura de Salvador Illa.

De la mateixa manera, el PSC va evitar les crítiques públiques als republicans quan aquests van comunicar el seu "no" a negociar els pressupostos, conscients que els necessiten si volen tenir una legislatura mínimament fructífera. En aquest sentit, el Govern d'Illa aspira a curt termini que ERC -i els Comuns- li facilitin aprovar al Parlament ampliacions de crèdit per valor de 4.000 milions que li permetin estirar les capacitats dels pressupostos prorrogats.

A l'espera del finançament

Lògicament els socialistes també intenten treure rèdit de l'actual escenari polític i, per exemple, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha aprofitat els acords de les comissions bilaterals d'aquest dilluns per reivindicar que "la política de col·laboració dona millors resultats que la política de confrontació". Una frase que evidencia el final de l'era del Procés. Una col·laboració que és molt més fàcil quan la mateixa formació forma part dels dos governs.

Així mateix, tampoc es pot menystenir la voluntat de les dues formacions de visualitzar-se com a opcions progressistes que pacten polítiques per millorar la vida de la gent, especialment en un context d'auge global de l'extrema dreta -com s'ha tornat a veure en les eleccions alemanyes de diumenge-. Això també permet a ERC distanciar-se clarament de Junts, que malgrat no pactar res amb Aliança Catalana sí que veu com té creixents fuites de votants cap a l'extrema dreta independentista i està optant per endurir el seu discurs en immigració, seguretat o ocupacions d'habitatge, apropant-se al seu relat.

El finançament singular és el que determinarà fins a on arriba la col·laboració d'ERC amb els governs català i estatal

Pel que fa als acords tancats aquest dilluns, destaca l'impuls del consorci d'inversions, l'augment d'efectius dels Mossos d'Esquadra -amb un topall màxim que passarà de 22.000 agents a 25.000 el 2030-, més jutges a Catalunya o el traspàs d'algunes de les transferències pendents, com les beques. El consorci acordat gestionarà l’execució de les inversions pendents de l'Estat a Catalunya, un pacte segellat entre el PSC i ERC per a la investidura d’Illa, i estarà format per representants dels dos Governs. Àmbits importants però que poden quedar en poca cosa si no s'aconsegueixen avançar en el finançament singular, la qüestió que determinarà fins on arriba la col·laboració dels republicans amb els socialistes, tant a Barcelona com a Madrid.