L'independentisme català ha tancat aquest divendres la campanya electoral per a les eleccions europees de diumenge, amb el cap més centrat al Parlament -que es constitueix dilluns-, i les negociacions per a la investidura del nou president, que a Europa. La participació independentista es limita -com és habitual- a ERC i Junts, ja que la CUP no acostuma a participar a les eleccions europees. Els missatges relacionats amb la política catalana s'han anat obrint pas, sepultant el discurs relatiu a les polítiques europees -que van tenir pes a la primera part de la campanya-, a mesura que ens aproximàvem a la cita electoral. A conseqüència que la jornada de constitució del nou Parlament s'hagi fixat just per a l'endemà dels comicis europeus.

Els objectius claus de les eleccions

De fet, ERC i Junts tenen dos objectius claus en aquestes eleccions europees. D'una banda, mantenir la pugna per l'hegemonia de l'independentisme. En el cas de Junts, intentarà certificar el lideratge independentista que els resultats de les eleccions catalanes del 12 de maig van donar al partit de Carles Puigdemont. A Esquerra, els republicans intentaran rescabalar-se de la desfeta que van patir en els últims comicis, però també a les municipals i a les generals. Almenys constatar que s'ha taponat la fuga de vots.

Com a segon objectiu, els partits independentistes buscaran agafar impuls amb vista a les dures negociacions per posar en marxa la nova legislatura catalana a partir d'aquest dilluns. Per exemple, per justificar una possible Mesa del Parlament sobiranista. A més, ERC buscarà recuperar forces que li permetin una posició negociadora de sortida molt més exigent, per exemple amb el PSC que vol fer president de la Generalitat Salvador Illa. I un bon resultat de Junts incrementaria les exigències dels postconvergents per a una sessió d'investidura de Puigdemont.

Uns resultats que sobrevolaran la política catalana

Tot i això, tant ERC com Junts insisteixen a desvincular els resultats d'aquest diumenge a les eleccions europees respecte a la seva posició en les negociacions per a la legislatura catalana. Tant per a la Mesa del Parlament aquest dilluns com per a la posterior investidura. I asseguren que mantindran la posició surti el resultat que surti. Comín ha tancat aquest divendres la campanya assegurant que els comicis europeus "no són una segona volta de les catalanes", però ha advertit als seus votants que, si als independentistes no els va bé a les urnes, els "adversaris" l'utilitzaran de cara a les converses posteriors. Així, un altre cop, ha tornat a fer una crida a sortir a votar per "blindar" el vot de Junts del 12-M.

En aquest sentit, el candidat de Junts ha demanat el vot per diumenge per evitar "l'ús" que la resta de partits faran dels resultats de cara a les negociacions per a la presidència de la Generalitat, i també de la Mesa. "Com que les negociacions per a la investidura començaran després de les europees, poc o molt, tothom utilitzarà els resultats en el seu interès", ha alertat.

També el president d'ERC, Oriol Junqueras, centra les crítiques en relació a la constitució del Parlament i la sentència del Tribunal Constitucional sobre els vots dels diputats exiliats: "Aquesta extrema dreta que s'aprofita de les injustícies (...) també es expressa a través del Tribunal Constitucional que vol prohibir el vot dels nostres exiliats", ha dit. Sobre l'amnistia, Junqueras ha acusat el Tribunal Suprem de voler "mantenir sentències injustes" en contra "de la llei i del poder legislatiu".

El resultat de fa cinc anys, excepcional

Tots dos partits admeten que serà difícil repetir els resultats de fa cinc anys, que van ser molt positius per als independentistes. En aquella cita electoral, la coincidència amb les eleccions municipals, i el fet que els dos cap de llista, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, estiguessin a l'exili ia la presó respectivament, i amb el procés i les conseqüències de l'1 d'octubre de 2017 en ple apogeu, va marcar de manera evident els resultats. Junts va aconseguir la victòria a Catalunya fregant el milió de vots i dos eurodiputats, que amb el Brexit es van convertir en tres. I ERC va aconseguir més de 730.000 vots a Catalunya i tres eurodiputats sumant els vots dels socis d'Ara Repúbliques. La repetició de la coalició i el bon moment electoral de bascos i gallecs poden contrarestar una caiguda d'ERC. En el cas de Junts, la reculada electoral s'entreveu molt probable.

ERC i Junts mantenen a Europa posicions divergents respecte a les polítiques europees, d'esquerres i dretes, per exemple en aspectes com ara els acords comercials internacionals, la gestió migratòria o aspectes mediambientals. Però alhora mantenen una certa unitat respecte a les demandes nacionals de Catalunya com l'oficialitat del català a la UE, o el reconeixement al dret d'autodeterminació. Tot i que també pugnen pel lideratge d'aquestes demandes al si d'Europa i internacionalment.

Comín i Riba, candidats hereus del procés

Els dos partits mantenen al capdavant de les candidatures membres de l'actual Europarlament amb un perfil marcat encara per la repressió judicial del procés. En el cas d'Esquerra, els republicans repeteixen l'experiència de la coalició Ara Repúbliques entre les nacions sense estat de l'Estat espanyol, juntament amb els bascos d'EHBildu amb Pernando Barrena al capdavant, o els gallecs del BNG liderats per Ana Miranda, entre altres partits. El cap de llista és Diana Riba, que va substituir fa cinc anys Oriol Junqueras quan el president d'ERC no va poder recollir l'acta d'eurodiputat per trobar-se a la presó a causa del referèndum de l'1-0. En el cas de Junts, Toni Comín, que ha exercit de número dos de Carles Puigdemont al Parlament Europeu, ha recollit el testimoni de l'expresident de la Generalitat. Comín viu a Brussel·les des del 2017 perseguit per la justícia espanyola com a exconseller de Salut.

Tancament de campanya amb accent en la lluita ecologista

En l'àmbit europeu, el cap de llista de Junts s'ha traslladat a Pessillà de la Ribera, a la Catalunya Nord, en l'últim dia de campanya, des d'on ha posat l'accent en el medi ambient i la transició energètica. Comín ha alertat que la Unió Europea "encara no va prou ràpida" en matèria d'acció climàtica, tot i ser el principal actor en aquest àmbit a escala global, i ha avisat que, davant les protestes de sectors com l'agrícola, cal explicar que "els costos de no actuar seran més grans que els costos de fer-ho". "No podem ignorar la ciència, i la ciència està sent molt clara, ens diu que la naturalesa no espera", ha dit.

Per part seva, ERC es reivindica com un "soci fiable i respectable" a Brussel·les que ha aconseguit "recuperar la màxima influència" en les institucions europees amb el Govern de Pere Aragonès "trencant l'aïllament per la repressió" de l'Estat. I el darrer dia de campanya ha reclamat "adequar els mínims" de contaminació de l'aire a la UE en línia amb el que demana l'Organització Mundial de la Salut. La candidata d'ERC, Diana Riba, ha reivindicat la revisió de la directiva de qualitat de l'aire que dóna nous drets als afectats de zones contaminades, però ha admès que es va quedar "curta" en els seus objectius i va defensar revisar-la de nou en la nova legislatura per imposar límits més estrictes. Així s'ha expressat Riba en unes declaracions després de saltar en paracaigudes amb el candidat de la llista d'ERC el 9-J, el popular meteoròleg de TV3, Tomàs Molina, en un dels últims actes electorals de la campanya.

Just a l'inici de la campanya, Riba i Molina van fer ràfting al Pallars Sobirà per parlar de l'escassetat d'aigua, i aquest divendres han fet paracaigudisme a Sallent per parlar sobre la qualitat de l'aire. Molina va recordar que la contaminació provoca unes 300.000 morts prematures a Europa i malalties com ara el càncer de pulmó i l'asma.