coronavirus
Erasmus a mig gas: la covid redueix la mobilitat internacional
La pandèmia del coronavirus no ha pogut amb les ànsies dels estudiants universitaris de realitzar aquests programes d'intercanvi en altres països del món, però les beques han baixat enguany a gairebé la meitat.
Publicidad
barcelona,
És l'últim curs a la universitat i probablement l'última oportunitat per a viure una experiència acadèmica i vital a l'estranger. Què fer? Molts estudiants inicialment seduïts per la marca Erasmus no viatjaran a cap universitat europea enmig de la pandèmia. Uns altres, en canvi, han decidit arriscar-se i seguir endavant tot i el moment històric que els ha tocat viure.
Publicidad
S'estima una reducció de prop del 40% en la mobilitat internacional als centres universitaris espanyols
A l'últim curs del superior de conservatori, la granadina Mari Carmen Lorente, també de l'ESN, acaba de viatjar a Nàpols: "Sempre he volgut fer Erasmus i aquest era el meu últim any". Malgrat una burocràcia una mica "més complexa", ha decidit arriscar-se: "Era ara o mai, i em vaig llançar". La seva família l'ha recolzat en tot moment, encara que admet: "Estan preocupats per la situació complexa. Van intentar fer-me veure que podia quedar-me a Espanya, però, tot i que no ho van aconseguir, em donen suport en tot". Sobre els estudiants espanyols traslladats a Nàpols, assegura: "Hem vingut amb ganes de viure l'experiència encara que tinguem limitacions".
Com a termòmetre, la seva directora, Coral Martínez Íscar, precisa que en la convocatòria Erasmus+ d'enguany s'han adjudicat 60.337 mobilitats en el sector de l'educació superior, de les quals la majoria (53.195) són per a estudiants, i la resta són per a personal docent i d'administració i serveis. Segons detalla, els destins favorits dels estudiants espanyols han estat Itàlia (21,2%), Regne Unit (10,8%), Alemanya (9,4%), França (9,2%) i Polònia (9,1%). I les comunitats autònomes que més alumnes manen a l'estranger són Madrid, Andalusia i Catalunya, aquesta última amb 7.852 estudiants.
Publicidad
Espanya, la preferida des de 2001
Segons dades de la Comissió Europea en el seu Informe Anual Erasmus+ 2018, publicat a finals de gener de 2020, Espanya continua ocupant el primer lloc en recepció d'estudiants Erasmus+ d'educació superior, amb 51.321 mobilitats, "molt per davant" d'Alemanya, Regne Unit, França o Itàlia, una posició que continua mantenint de manera ininterrompuda des del 2001. Quant a l'enviament d'alumnes, els estudiants espanyols ocupen el tercer lloc, amb 40.226 mobilitats, "just per darrere de França i Alemanya".
Entre els que han acabat quedant-se, Martínez assenyala tres perfils: "Els que no ho veuen clar i renuncien; els que anaven a anar a una universitat que ara no accepta estudiants internacionals, i els que directament pateixen les restriccions imposades a estudiants procedents d'Espanya". Cal destacar que a les fronteres espanyoles no s'imposa cap restricció als estudiants si als països d'origen els deixen venir. A més, Martínez assegura que les universitats catalanes segueixen a l'uníson les directrius de les autoritats sanitàries en aquest terreny, ja que "es podria caure en una cosa molt discrecional".
Publicidad
L'alternativa de les classes en línia
El vicerector de Relacions Internacionals i Alumnes de la UAB, Màrius Martínez, celebra que Europa hagi accelerat una via intermèdia per als qui s'han quedat sense poder fer el seu Erasmus: la possibilitat de matricular-se en assignatures de grans universitats i seguir les classes en línia des de casa seva, una opció que, no obstant això, elimina la immersió al país de destinació. "L'estudiant busca una experiència integral i va a universitats on els recursos són un valor afegit, com els laboratoris", afegeix Martínez, encara que admet que aquests Erasmus en línia també constitueixen una "oportunitat d'exposar-se a entorns acadèmics internacionals". L'estudiant de la UAB Júlia Lillo, que ha estat d'intercanvi al Japó abans de la pandèmia, assegura que les matriculacions en assignatures en centres d'altres països des de la ciutat d'origen "no poden comparar-se amb un intercanvi a l'estranger", si bé "això és millor que abandonar-ho per complet". En qualsevol cas, Lillo aconsella als estudiants que no renunciïn a marxar: "En cap cas crec que renunciar a l'intercanvi sigui la decisió correcta", ja que per a ella és una experiència enriquidora que ajuda a connectar amb una altra cultura.