Emergència climàtica La promoció del turisme agreuja l'emergència climàtica a Catalunya

Dels impactes que genera la indústria del turisme sobre la vida de les persones se n’ha parlat molt: habitatge, mobilitat, mercat laboral... El gran volum de turistes que acull Catalunya planteja una altra qüestió: quina és la petjada ecològica de tot plegat? Quina relació té el turisme amb l’emergència climàtica?

Volar menys i més a prop

Una de les infraestructures líders en contaminació és, precisament, la principal porta d’entrada pels visitants: l’aeroport. Viatjar en avió és una de les formes de transport més contaminants, un fet que posa en el punt de mira els destins turístics més exitosos i la mateixa indústria. “Ara fa uns anys, potser sí que hi havia un discurs més construït contra l’excés de creuers, però no contra l’excés d’avions. Tothom agafa avions cada any, en plural. La gent se sent més qüestionada”, explica Daniel Pardo, portaveu de l’ABDT, qui afegeix que ell mateix intenta evitar agafar cap avió.

El negoci dels creuers que taca el Mediterrani

Gran part del turisme a Catalunya també arriba pel mar. El negoci dels creuers al Mediterrani fa anys que té instal·lada la capital a Barcelona, la ciutat d’Europa on atraquen més vaixells de turistes. “Els creuers cremen combustibles més nocius, absolutament prohibits a terra”, explica Pardo. “A més, els creuers també generen un volum molt important d’aigües grises i negres, i la gestió és opaca”, afegeix.

Platges de sorra sentenciades de mort

No només el transport genera una petjada ecològica, també el destí. I un dels atractius turístics destacats a Catalunya són les seves platges, en especial, les de la Costa Brava, víctima de la bombolla immobiliària que feia negoci amb aquells que volien una casa a primera línia del paisatge mediterrani. “La capacitat de la Costa Brava ha quedat superada de fa molts anys”, explica Josep Maria Malalrach, doctor en Biologia i membre de la plataforma SOS Costa Brava. “El que demanem és que no s’empitjori la situació actual, perquè la situació ja és crítica. No podem permetre ni un metre quadrat més. Volem que es demoleixin els edificis abandonats, i que es regeneri i es restauri el medi”.