Cada any, la campanya de la fruita fa saltar als mitjans la situació dels temporers a Lleida. Les condicions laborals i les dificultats per a accedir a un allotjament són els temes candents, i encara que els agricultors neguen que les persones dormint als carrers de Lleida siguin temporers, les entitats sostenen que falta fiscalització per a controlar als que incompleixen el conveni i no ofereixen lloc on dormir. La precarització de les persones migrades, majoria al camp, i el racisme institucional compliquen una realitat social complexa.

La campanya normalment comença entre finals d'abril i principis de maig, però enguany ho farà més tard a causa d'unes gelades tardanes, que provocaran una reducció del 40% en la producció. "Hi haurà menys feina que treballadors, no podrem contractar-los tots", adverteix Jaume Pedrós, responsable de temporers del sindicat majoritari, Unió de Pagesos. Normalment la campanya mou al voltant de 30.000 treballadors -la xifra oscil·la perquè no hi ha un cens oficial- i enguany amb 22.000 podria ser suficient.

L'Andrés (nom fictici) va arribar de Guinea Equatorial el 2015 i ha treballat diferents anys amb la fruita. Ha tingut experiències millors i pitjors en funció de l'ocupador. Enguany espera poder tornar a treballar: "Si pogués esquivar la fruita, l'esquivaria. Saps que et sotmets a una autoexplotació, però com que no tens un altre remei, ho has de fer", explica a Públic assegut en un banc al costat del riu.

Una campanya anòmala

L'any passat la campanya va estar en el focus mediàtic. L'aparició de diferents brots de Covid-19 va encendre les alarmes, i al juliol el Govern va decretar confinaments perimetrals dels municipis més afectats del Segrià mentre els pagesos demanaven que no se'ls criminalitzés. La major part de contagis es podrien haver produït en centrals frutícoles, espais tancats amb circuits de fred i molts empleats, allotjaments a vegades sobreocupats i el transport entre camps, assenyala Alícia Buil, secretària del sector agroalimentari de la UGT. "Creiem que ens podem trobar en un escenari similar al de l'any passat al camp. A les centrals s'han pres mesures", afirma.

Un any després, les empreses s'han dotat de protocols i el Departament de Salut ha anunciat mesures per a controlar la situació, com cribratges i un major seguiment de les condicions sanitàries. Els pagesos assenyalen que els primers interessats a evitar contagis són ells mateixos. Tot i això, entitats com Fruita amb Justícia Social dubten que es tracti de mesures efectives: "De què serveixen els cribratges si després tornen a dormir en places? Cal aplicar mesures de prevenció", apunta un dels seus portaveus, Llibert Rexach. "El problema de fons és el mateix, no hi ha mecanismes d'acollida per als temporers", afegeix Andrés.

La vigilància epidemiològica es complica en els casos en els quals els temporers no viuen en allotjaments establerts, sosté Pedrós. Alguns dormen en allotjaments particulars dels pagesos, mentre uns altres ho fan en albergs municipals que contracta l'ocupador. Però també hi ha sensellarisme, incloent infrahabitatges i ocupacions de pisos. "La majoria d'agricultors ho fan bé, però el problema és que el cost de la minoria és molt gran", assenyala Rexach. Els que dormen al carrer, segons els pagesos, no treballen a la fruita o, si ho fan, és fora del territori. "La millor manera de tenir la gent és en un allotjament, perquè si dormen al carrer, l'endemà no rendiran", argumenta Pedrós.

No donar allotjament incompleix el conveni, segons el qual cal donar un lloc on dormir als treballadors empadronats a més de 75 quilòmetres. Fruita amb Justícia Social no és l'única que denuncia vulneracions. UGT insisteix en què cada any s'incompleix el conveni: "No hi ha un cens dels allotjaments, no hi ha un control. És molt greu, perquè no és una cosa sobrevinguda", assenyala Buil. El sindicat proposa que en els contractes de treball sigui obligatori certificar on residiran els empleats, perquè Inspecció de Treball tingui "una eina més".

Els sindicats d'agricultors sostenen que les coses es fan bé: "No culpabilitzem els de la fruita perquè la majoria ho fem bé. I els que no, que se'ls sancioni", afirma Sergi Balué, cap sectorial de Fruita Dolça del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). També lamenten que no s'hagin obert les ajudes de la Generalitat per a la construcció d'allotjaments que es van donar fins el 2010. Tot i això, el Govern sí que oferirà una ajuda de 50 euros per treballador i setmana als ocupadors que allotgin temporers. "És surrealista que se'ls premiï per complir el conveni", lamenta Rexach.

Encara que enguany alguns consistoris han obert noves places d'allotjament, la majoria són perquè positius o contactes puguin fer quarantena. És el cas de mòduls prefabricats a Aitona o Alcarràs. A Lleida, l'1 de juny es tornarà a obrir el pavelló 3 de la Fira de la ciutat per a allotjar a persones sense llar. "Denunciem que no s'ha creat ni una plaça més, a part de les de Lleida, per a aquells temporers que no tenen habitatge", afirma Rexach. L'activista titlla de "pervers" que s'hagin creat només per a aquells que ja hagin contret la Covid. "Acollim-los abans i així prevenim que emmalalteixin", afegeix. Fa poques setmanes, l'ajuntament de Lleida i el Govern van signar un acord per a construir un alberg a la ciutat que podrà acollir a unes 120 persones, però no estarà operatiu fins a la pròxima campanya.

El cas de les ETT

Josep Cabré té una explotació de prop de 40 hectàrees a Alpicat (Segrià) i cada any ocupa els mateixos set o vuit treballadors, la majoria de Gàmbia i de Mali, que viuen al poble. Té una casa arreglada per a ells i assenyala que aquesta situació és la majoritària. Nega que els que dormen als carrers a Lleida siguin temporers: "La gent que treballa als camps no va de Lleida a Alpicat a treballar i torna a Lleida a dormir al carrer". Assenyala que, com la majoria, ha establert uns llaços amb els seus treballadors. Malgrat això, explica que "una altra cosa és la gent que va a finques a través d'ETT", empreses de treball temporal.

"Les ETT treballen amb un flux de gent que és més difícil saber si tenen tots els papers. Nosaltres no podem fer de policia, només podem respondre del que fem nosaltres", afirma Pedrós. La contractació a través d'ETT la fan sobretot explotacions molt grans o, en moments puntuals, els pagesos que tenen un pic de treball. Mouen un gran volum de treballadors, que podrien ser gairebé la meitat. "Hi ha un descontrol brutal, i les empreses no es poden desentendre", apunta Buil. Rexach afegeix que, encara que la majoria de sindicats i ajuntaments tenen borses de treball, cada vegada són menys els agricultors que contracten des d'aquí perquè les ETT ofereixen un menor cost. "L'ETT vulnera els drets indirectament, però no explota. Entre un i l'altre, el pagès, no hi ha un control". "La gent ha de saber el que passa al camp, perquè a vegades mengen fruita sense saber què hi ha darrere", conclou l'Andrés.