De les 504 discriminacions que es van denunciar a l'Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona el 2021 la tipologia que més n’acumula és el racisme i la xenofòbia, que registra 195 denúncies i suposa un 31% del total. Així ho assegura l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona el 2021. En segon lloc apareix la LGTBIfòbia, que suposa el 25% de les discriminacions registrades (159) i en tercer lloc l’aporofòbia, que implica el 10% dels casos de discriminació (65). En la quarta posició apareix la llengua (59 denúncies) i en la cinquena, les discriminacions per discapacitats (57). El consistori destaca que l’informe no recull la fotografia completa de les discriminacions a causa de la infradenúncia.

L'informe també puntualitza que el 21,8% de les 504 situacions de discriminació registrades durant el 2021 tenen assignat més d’un motiu de discriminació i que el racisme i la xenofòbia és l’eix que més es creua amb altres eixos, especialment amb l’LGTBIfòbia, la religió (en aquest cas, amb la islamofòbia) i l’aporofòbia.

En la distribució per sexes dels denunciants de discriminació, el 52% han estat homes i el 36% són dones. L’11% que falta fins al 100% l’ocupen les denúncies que ha presentat un col·lectiu (5%) i aquelles en què no consta el sexe del denunciant (6%).

Pel que fa a l’edat de les persones discriminades, les franges de 25-39 i 40-64 continuen sent les que més reporten situacions de discriminació viscudes: són el 80% dels casos. La franja d’edat on es percep més infradenúncia és, un any més, la de les persones de més de 65 anys, que recull només el 3,8% dels casos reportats durant el 2021.

Segons l’informe, un 43% de les discriminacions les han exercit persones particulars, un 39% empreses privades, un 22% l’administració pública i un 7% membres de cossos policials.

Pel que fa a la distribució geogràfica de les denúncies per discriminació a la ciutat, el districte de Ciutat Vella encapçala el nombre de situacions reportades i se situa, amb 91 casos per 100.000 habitants, molt per sobre dels districtes que el segueixen: l’Eixample i Sants-Montjuïc, que en tenen 27 i 26, respectivament.

Racisme i xenofòbia

Les discriminacions per racisme i xenofòbia han pujat en els tres informes que ha fet la Oficina de No Discriminació des de la seva creació el 2018. L’informe de 2019 va recollir 148 denúncies per aquesta qüestió, el de 2020, 163, i el de 2021, 195.

Les persones d’origen àrab són les que més en reben, 33, seguides de les persones negres, 22, de les gitanes, 21, i de les que provenen d’Amèrica del Sud, 20.

SOS Racisme Catalunya considera que, principalment, es tracta de situacions que es donen en el dia a dia de les persones, en espais íntims, com la llar, i de relació i trobada, i que, per tant, evidencien un deteriorament important de la convivència, en què malauradament el racisme alimenta altres tensions que cal identificar i en les quals cal treballar per evitar conflictes més greus.

99 casos d’homofòbia, 9 casos de lesbofòbia

En l’apartat de les discriminacions contra el col·lectiu LGTBI destaquen dues dades: que els homes reben moltes més discriminacions per orientació sexual -s’han registrat 99 casos d’homofòbia per 8 casos de lesbofòbia- i que puja la discriminació contra el col·lectiu transexual: es passa de 14 denúncies el 2020 a 41 el 2021.

Augmenta la discriminació en base a la llengua

El 2019 es van registrar a l’Oficina de No Discriminació 45 denúncies de discriminació per l’ús d’una llengua. El 2020 en van ser 47 i el 2021 es van enfilar a 59.

De les 59 situacions, 55 són de casos en què les persones discriminades ho han estat pel fet d’expressar-se en català, i 4 per fer-ho en llengües diferents del català i el castellà.

En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua considera que les dades de l’informe confirmen la tendència a l'alça de les discriminacions que l'entitat detecta darrerament, ho titlla d’un "problema de supremacisme lingüístic espanyolista contra els drets dels catalanoparlants" i acusa el consistori de considerar les discriminacions lingüístiques com unes discriminacions de segona i de presentar una “manca de voluntat política” per fer-hi front.