Este artículo se publicó hace 4 años.
Els pacients amb dolors crònics, sense accés a la fisioteràpia durant el confinament
Moltes persones amb necessitats bàsiques de recuperació no accedeixen a les clíniques a causa del confinament, que han tancat en la gran majoria. Els professionals denuncien que, tot i ser considerats un servei essencial com a sanitaris, no poden assumir
Maria Rubio
Barcelona-Actualitzat a
Els sanitaris han rebut un suport social indiscutible davant els esforços ingents que estan fent per lluitar contra la crisi del coronavirus. Hi ha un sector, però, que tot i ser també prioritari per als pacients, no s’està veient especialment afavorit ni recolzat en plena pandèmia. Es tracta dels fisioterapeutes, amb una escassa presència a la sanitat pública, que durant aquest període de confinament són considerats un sector essencial, en tant que professionals de la salut, però alhora veuen com els pacients més greus no van a cap clínica a fer la teràpia. Aquesta és una situació que afecta sobretot a aquelles persones que acaben de sortir d’una operació, o que hagin patit un accident de trànsit recentment, així com els malalts crònics, i que veuen interromput el seu tractament.
Així ho explica Carlos Escolà, titular del Centre Mèdic Agramunt (Urgell) i membre del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya: "El reial decret considera totes les branques sanitàries com a essencials, però això és com dir que totes les enginyeries ho són, sense tenir en compte que n’hi ha moltes i de molt diferents". Escolà considera que les mesures decretades pel Departament de Salut per evitar el contagi dificulten enormement els tractaments: "La teràpia dels fisioterapeutes està basada en el contacte manual. El distanciament social limita qualsevol tractament".
Així doncs, aquest fisioterapeuta adverteix que els casos crònics han quedat especialment afectats per la pandèmia, ja que són els que majoritàriament no tenen accés a la teràpia: "Els casos aguts postquirúrgics, que han tingut un accident, o que han patit una embòlia i que necessiten un suport vital estan sent atesos amb els suports que tenim", explica. Ho fan amb teràpies assistides, a distància o a domicili, intentant tenir el mínim contacte.
Per contra, la resta d'afectacions físiques considerades no urgents han quedat relegades a un segon pla i els professionals no tenen mesures de protecció per seguir-les oferint: "La gent que té por a anar a les clíniques o que té patologies cronificades no estan podent ser ateses. És el cas de persones amb mal d'esquena, o que han patit accidents lleus, com una caiguda. Com no tenim recursos de protecció, no podem fer aquests serveis". Aquesta falta d'atenció pot generar afectacions físiques al llarg termini, perjudicar la seva qualitat de vida o generar un greuge psicològic: "Posem el cas que un pacient pateix de lumbàlgia i està en fase aguda o subaguda. Aquesta persona no podrà rebre un servei a domicili".
Teràpies a domicili i per Skype
Aquest és el dia a dia del Nil Rovira, un fisioterapeuta per compte propi que combinava l’atenció a esportistes d’un club de futbol amb el tractament a domicili. A partir de la posada en marxa del confinament, Rovira només s’ha quedat amb els pacients porta a porta: "Treballo amb gent gran, entre els 70 i els 90 anys, sobretot amb gent que acaba de sortir del post operatori. Fins i tot, atenc una persona que fa dues setmanes que va tenir un ictus". Els pacients de Rovira són persones que necessiten aquestes teràpies per recuperar la mobilitat perduda durant intervencions quirúrgiques, però tot i això prova d’evitar el contacte físic: "Els dono directrius de moviment... Si viuen amb algú, els dic com els poden acompanyar i, com a últim recurs, els mobilitzo jo, amb guants". A banda, Rovira treballa amb una muda al matí i una altra a la tarda, guants, mascaretes i rentant-se les mans contínuament.
En Pau Folch, que atén els seus pacients per Skype, es troba en una situació molt similar, i atén malalts crònics a distància: "Sobretot, tracto amb patologies de llarga durada sense diagnòstic clar. És a dir, dolors que duren més de sis mesos, i que en alguns casos s’allarguen fins a cinc i fins i tot 20 anys", explica. Folch, però, creu que la fisioteràpia moderna pot esquivar les traves que el distanciament social posa a les teràpies manuals, la base d’aquesta professió: “També treballo amb exercicis terapèutics i canvis en els hàbits de vida". La dificultat, però, se la torna a trobar amb pacients amb malalties agudes: "Aquells que tenen un component traumatològic, amb teixit més afectat, sortiran pitjor parats d’aquest confinament. Per exemple, si t’has afectat un tendó, o has patit una fractura... Tinc un cas que ha tingut una doble fractura del metacarpià i necessitarà mobilització precoç. Per fer-ho, he guiat el seu germà, que viu amb ella, però segurament perdrà mobilitat".
La importància de la teràpia manual no és només una realitat a les clíniques, també sobre el paper. Escolà denuncia que el conveni col·lectiu pel qual es regeix el sector, el d’assistència sanitària a lesionats d’accidents de trànsit, els obliga a fer tractaments amb contacte: "Hem reclamat que això s’anul·li perquè és un perill. Com pot ser que no ho hagin tret en ple confinament?". Tot i això, aquest professional sanitari recorda que la gran majoria de clíniques estan tancades: "El dia 16 de març vam poder arribar a un acord per tancar el 90% dels centres. Per molt que siguem un servei essencial, la gent no venia o, fins i tot, les forces de seguretat els retornaven a casa".
Escolà denuncia que els professionals per compte propi, la majoria al sector, s’han trobat en un embut sense sortida: es veuen obligats a obrir, però els clients no hi van. "Com que la norma ens exclou per aplicar ERTOs, hi ha qui per pagar els sou han anat al banc a demanar crèdit, però que fa 15 dies que no ingressen”, explica. D’altres, com el Pau Folch, han hagut d’assumir la quota d’autònoms igualment, tot i no haver cobrat res en els darrers dies: "Estic fent teràpies per Skype gratuïtes per responsabilitat amb els pacients, més curtetes, però no ingresso res". Escolà denuncia que la presència mínima d’aquests professionals a la sanitat pública i la situació del sector prèvia a la pandèmia ja era crítica: "Per una consulta individual, es cobra entre 30 i 40 euros l’hora. En canvi, amb consultes mediades per mútues com Adesla aquests professionals cobren 6 euros l'hora".
Fisioterapeutes contra la Covid-19
Alguns professionals, però, sí que dediquen la seva jonrada a la gestió del coronavirus, com la resta de sanitaris. És el cas dels fisioterapeutes hospitalaris, en especial els respiratoris, que han abocat el 100% dels seus esforços a la recuperació dels malalts amb afectacions respiratòries: "Atenem tots els pacients de la Covid-19 a UCI i a planta. Ja ho fèiem abans: ens dediquem al tractament i prevenció de seqüeles que puguin resultar d’un ingrés a unitats intensives, tant a nivell funcional com del sistema respiratori", explica el fisioterapeuta respiratori de l’hospital de la Vall d’Hebron, Bernat Planes.
Tal com explica Planes, l’allitament a l’UCI perllongat pot generar pèrdua de mobilitat i de força, motiu pel qual el paper dels fisioterapeutes és necessari per a una bona recuperació. Però hi ha un altre element que els fa necessaris: l’impacte que pot tenir la ventilació mecànica en els pacients. "La medicació per sedar els pacients perquè no lluitin contra els respiradors musculars, així com la debilitat del sistema respiratori després d’haver respirat artificialment, fan que sigui necessari una teràpia de recuperació". Es tracta d’exercicis de respiració que poden dur-se a terme tant amb el ventilador com un cop retirat, i que poden condicionar moments tan rellevants com la desconnexió de la ventilació artificial. Aquestes teràpies poden fer més curt el pas dels pacients per l’UCI: "Durant molt de temps hem estat considerats un servei poc essencial en un hospital, no d’atenció continuada. Ara veiem que tots els serveis recolzen més la nostra atenció, ja que és satisfactòria pel pacient".
Més enllà dels peus de llit, l’altre front de lluita és a les residències de gent gran. Allà hi treballa l’Esther Masjoan, fisioterapeuta especialitzada en avis i àvies que treballa a la residència Can Boada de Mataró: "Abans del coronavirus, em dedicava a fer-los caminar, a moure’ls, fèiem pautes d’exercici grupal, a banda de pal·liar patologies que generaven dolor, generades per malalties com l’artrosi".
Ara, però, Masjoan ha hagut d’adaptar tota la seva tasca a la situació actual, sobretot després que un resident morís a causa del coronavirus: "Després d’això, hem hagut d’aïllar els residents per habitacions. Hi ha avis i àvies amb demències que són menys conscients de la situació, i en estar aïllats per habitacions i no poder moure’s, han experimentat una regressió en la mobilitat molt forta, com ara perdent facultats per menjar sols". I no només això, aquesta professional s’està ocupant de tasques que van més enllà de l’ofici per sostenir la situació: "Hi ha molta més feina, més intensa, amb pacients amb molta regressió. Fins i tot jo m’encarrego de les videotrucades amb familiars o de donar àpats. Dintre del caos en el qual estem, som un equip".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..