Els museus reivindiquen la seva funció de servei públic per encarar la desescalada

Per a Joan Miró, un artista "és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l'obligació que això no sigui inútil sinó quelcom que doni un servei als homes". Si més no, així ho va dir quan va acceptar ser honoris causa per la Universitat de Barcelona el 1979. Precisament aquesta vocació de servei públic és allò a què s'aferren els museus i espais d'art de la capital catalana. Se saben contenidors culturals que tenen la capacitat de generar debats, convidar a la reflexió i combatre prejudicis i idees preconcebudes. I és una fita a la qual no volen renunciar tot i les dificultats sembrades pel coronavirus. Segons un estudi realitzat per la Unesco i el Consell Internacional de Museus (ICOM), gairebé el 13% dels equipaments artístics no podran reobrir a causa de l'aturada provocada per la pandèmia.

Barenblit: "Els museus som els llocs culturals a cobert més segurs"

Tot i la dada, i en comparació amb altres equipaments culturals, els museus són els que juguen amb millors cartes per recuperar les rutines prèvies al confinament. "Els museus som els llocs culturals a cobert més segurs. El nostre museu permet una visita relaxada i oberta. L'experiència és per sobre de tot visual. La visita convencional permet la distància social, de manera que el terç de l'aforament a nosaltres ens funciona. Per això crec que els museus ho tenim més fàcil que altres espais culturals ", argumenta Ferran Barenblit, director del Macba.

Per als qui segueixen amb puntualitat litúrgica les propostes artístiques, la setmana del 3 de juny es presenta intensa. Bona part dels museus obriran portes i tenen moltes ganes de fer sentir còmodes i segurs als seus visitants. Al CCCB han dedicat ja moltes hores a readaptar l'exposició sobre la cultura dels videojocs i el sistema de senyalització del centre per acotar l'aforament i garantir les distàncies.

El CCCB té prevista per a aquest estiu una obertura parcial. Tot i així, el centre acollirà algunes de les propostes del Festival Grec i ha organitzat una nova edició del Culturnautes. "És un casal d'estiu per a infants i joves, en aquesta ocasió pensat especialment per als nens del barri. Pensem que és important no deixar els nens a l'estacada, sobretot als del Raval ", afirma la directora del CCCB, Judit Carrera, que advoca per la cultura com una eina per humanitzar el progrés.

Viabilitat dels espais museístics

Els espais que subsisteixen gràcies a l'aliment de les administracions públiques no han vist, al menys fins al moment, retallats els seus recursos. Tampoc pateixen la majoria dels museus i centres d'art privats que s'acostumen a nodrir d'un patronat integrat per empreses fortes i fortunes familiars, que poden sobreviure sense els ingressos obtinguts de la taquilla d'un trimestre. No obstant això, en la lliga de les fundacions sense ànim de lucre, qui ho està passant pitjor és la Fundació Miró, que ja va haver de presentar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per a tota la plantilla abans de l'arribada de la Covid -19. "Penso que fins ara hem tingut converses molt positives amb les administracions, crec que són conscients de la seva responsabilitat per defensar aquest patrimoni públic i espero que això es tradueixi en ajudes. De moment sabem que tenen voluntat, però no tenim res concret. Hem de continuar parlant per trobar una solució a llarg termini, pensant que els visitants no es recuperaran amb rapidesa. I demanem que es valori aquest patrimoni que hem custodiat ", argumenta Marko Daniel, director de la Fundació Miró.

Marko, Fundació Miró: "Nosaltres estem a la muntanya de Montjuïc i ara això és molt positiu"

A la Miró tenen previst obrir al mateix temps que la resta de museus de la capital catalana. "Una de les coses positives que hem viscut en aquesta crisi és que els responsables dels museus parlem molt més. Fa dos anys vam crear un grup de directors de museus i ara, durant el confinament, hem fet una trucada de vídeo llarga cada setmana, i això ens ajuda molt. Penso que tots som un actiu importantíssim per als ciutadans i per a la recuperació de la normalitat, i tots volem oferir uns espais agradables i segurs. Nosaltres estem a la muntanya de Montjuïc i ara això és molt positiu. A més, disposem de patis i jardins i volem concretar una oferta que uneixi naturalesa i art ", sosté el director.

Precisament el proper 10 de juny la Fundació de Miró celebrarà els 45 anys de la seva inauguració, potser no en el seu millor moment, però sí amb moltes ganes de seguir complint el que Joan Miró va deixar escrit en els estatuts de la Fundació.

¿Canvi de paradigma?

Una de les versions més espectaculars de La Dansa de Matisse mesura 260 centímetres de llarg per 389 d'ample. Està penjada en una de les sales de l'esplendorós -i un punt decadent- Hermitage de Sant Petersburg. Quan es contempla a poca distància, la dimensió de la peça i les obres que l'envolten fan que l'hedonisme de l'espectador s'acceleri. Ara bé, els detalls de El Jardí de les Delícies del Bosco s'aprecien molt millor amb les càpsules que es poden consultar a la web d'El Prado. Aquest parell d'exemples serveixen per plantejar que l'anomenada presencialitat i els recursos en línia no són rivals, més aviat un matrimoni de conveniència ben avingut.

Carrera: "Aquesta crisi ha acabat de confirmar que hem d'invertir esforços en el món digital sense perdre el vessant presencial"

Es parla molt d'"un canvi de paradigma" per als museus, fins i tot s'han organitzat diàlegs sobre el tema. Això del canvi de paradigma funciona molt bé per a la cançó dels Manel, però, com sosté Judit Carrera, del CCCB, "la història ens demostra que l'ésser humà va repetint alguns dels seus comportaments que el posen en risc; la idea de progrés polític i social no és una línia recta. Avancem i retrocedim per intentar no perdre. Els espais culturals hem d'aspirar a ser punts de trobada, de contemplació, de celebració, però el món contemporani passa per les xarxes i la digitalització. Aquesta crisi ha acabat de confirmar que hem d'invertir esforços en el món digital sense perdre el vessant presencial".

Per la seva banda, el responsable del Macba té clar que l'eina presencial continuarà. "Les eines digitals, quan han estat meres translacions d'experiències digitals, han estat bé, però crec que el camí és trobar noves vies d'experiències. Per exemple, el debat que vam fer el dia dels museus va funcionar molt bé, i també cal potenciar la capacitat de posar peces en la nostra pantalla oberta", defensa Ferran Barenblit.

A les galeries, mantenir la distància de seguretat no acostuma a ser cap problema, exceptuant quan celebren inauguracions en què se serveix beguda gratis. Algunes de les galeries d'art de Barcelona fa dies que han obert i a gairebé totes el desconfinament les agafa amb els deures fets. La galeria Àngels Barcelona és una d'elles. Com explica el coordinador, Quico Peinado, tenen l'avantatge que sempre han donat molta importància al contingut audiovisual, i les mostres i propostes virtuals ja formen part de la programació habitual de la galeria.

Durant el mes de juny, a Àngels Barcelona prioritzen els podcasts, entre els quals destaquen el projecte de Marcelo Expósito amb edició de so de Rubén Collos 'La pandèmia en germinal: converses sobre un món en quarantena'; i la mostra virtual sobre cinema experimental a càrrec del cineasta Carlos Casas. Uns continguts que defineixen l'objectiu d'aquest espai que treballa amb artistes contemporanis que construeixen una mirada crítica sobre el medi i els diferents llenguatges i codis que dibuixen la societat. Entre d'altres, representen a Joan Fontcuberta, Michael Snow, Lúa Coderch i Oliver Ressler.

"Els de la cultura sempre hem estat focus de resistència. Celebro el museu com un espai de llibertat capaç de contrarestar les lògiques d'un capitalisme que ens ha portat on som. I els museus públics hem de reivindicar-nos com un espai de reflexió, hem de resistir i recordar els valors de la solidaritat i de el coneixement", defensa Ferran Barenblit, que, mig en broma mig seriosament, assegura que, quan llegeix la paraula epidemiòleg, interpreta epistemiòleg. I és que Barenblit no pot evitar pensar que, quan mirem el passat, hem de pensar el futur.