Els joves migrats sols: afrontar l’adultesa amb un futur a la deriva

"Aquí cadascú es preocupa per alguna cosa: pels papers, per què farà quan faci els 18, per trobar pis…" En Tarik és un jove de 18 anys, del Marroc. Fa un any que està a Catalunya, i viu amb altres joves que han migrat sols a un dels centres d’acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat. En principi, en fer els 18 hagués hagut de marxar-ne, però com molts d’altres joves en la seva situació, no tenia on anar, tampoc tenia un permís de treball que li permetés obtenir ingressos, i s’hi va poder quedar. Actualment, un 40% dels joves migrats sols atesos per la DGAIA són majors d’edat que han pogut quedar-se al recurs on vivien en fer 18 anys. "Si et portes bé, et deixen quedar-te", afirma el jove. Tot i així, preveu marxar-ne d’aquí uns mesos, quan trobi feina.

Un grup de joves, en un pis tutelat. ACN

Desemparament en fer els 18 anys

L’increment dels joves que han arribat a Catalunya els últims anys, la majoria, nois d’entre 16 i 17 anys i del Marroc, ha fet que la Generalitat augmentés les places d’acollida. Tot i això, les entitats i professionals que treballen amb ells alerten de la situació de desemparament en què es troben en fer 18 anys. No disposar de permís de treball els impedeix construir una vida digna i autònoma. Per obtenir-lo, cal que tinguin una oferta de feina d’un any a jornada completa, una meta inassolible per la majoria de joves d’aquesta edat. "Un contracte per alguns mesos pot ser que el trobis, però per un any ningú vol", afirma en Tarik. No tenir feina ni ingressos els pot acabar fent perdre, també, el permís de residència i trobar-se en situació d’irregularitat sobrevinguda.

Arrels alerta de l’augment de joves sense llar a Barcelona, la meitat dels quals són extutelats

Mostafà Shaimi, professor de la Universitat de Girona i membre de l’Espai Antiracista de la ciutat, explica que "molts pocs joves acaben tenint accés a la vida laboral, que és el termòmetre que una persona ha assolit l’emancipació". El fet que hi hagi molts joves ja majors d’edat en centres significa "una anomalia" que demostra que l’Administració no els pot oferir alternatives, especialment a nivell d’habitatge, assenyala.

La realitat, però, fa que molts d’aquests joves acabin recorrent a entitats o col·lectius que els poden donar suport. És al que es dedica l’Associació Exmenas. "Busquem alternatives pels nois i noies, com recursos, estudis… També els ajudem a renovar els papers, i els fem acompanyament", explica l’Aouatif, que fa dos anys que hi participa. Aouatif admet que s’han habilitat recursos per a ells, però explica que cada dia rep trucades de nois que han quedat al carrer. "Jo, sincerament, no crec que vulguin marxar del sistema. Ells volen tenir un lloc on viure", diu.

Sensellarisme i malestar veïnal

En el seu últim informe sobre les persones sense llar a Barcelona, la Fundació Arrels alerta de l’augment "preocupant" de persones d’entre 16 i 25 anys vivint al carrer. El 95% són persones migrades i, la meitat, extutelades per la Generalitat. En els últims anys han registrat un increment del 63% en aquesta franja d'edat. "El sistema de protecció està fallant", apunta el director de l’entitat, Ferran Busquets. "El dia del teu aniversari, el regal és anar al carrer", afirma. Busquets recorda que un jove de 18 anys, sigui d’on sigui, difícilment es pot mantenir per ell mateix, i això s’accentua per la manca de xarxa d’aquests joves, sense família a Catalunya. "Són persones que estan arrelant aquí i s’hi quedaran. Si no ho vigilem, seran adults que hauran viscut tota la vida al carrer. Això fins ara no ho teníem", adverteix.

Educadors socials apunten cap a les mancances del sistema d’acollida

La investigadora en migracions del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) Blanca Garcés afegeix que el fet que joves migrants, extutelats o no, es trobin al carrer al passar a la majoria d’edat evidencia que pateixen una "greu exclusió social". Garcés alerta que això "és un problema de drets" que no s’estan garantint, i que pot crear un problema social. "L’exclusió greu d’avui és l’origen del conflicte de demà", adverteix, i apunta que això té un impacte en l’entorn, com s’ha vist en episodis com l’atac a un pis ocupat per joves migrants a Premià de Mar el mes passat o els diferents atacs a centres de la DGAIA a Castelldefels i el Masnou, entre d’altres. "L’organització de veïns que es posen a fer de policies als seus barris i assetgen pisos ocupats és una situació molt greu, delictiva. No és només una qüestió de racisme, és un problema de fons que estem provocant".

Passos endavant

Assegurar el permís de treball i residència seria clau per millorar la situació del col·lectiu

Els últims mesos hi ha hagut alguns passos per part de l’Executiu estatal, que és qui té les competències en matèria d’estrangeria, que podrien facilitar l’accés al món laboral d’aquests joves. Si tenen permís de residència, entre els 16 i els 18 anys podran treballar sense haver de fer cap tràmit extra, com fins ara. Al complir la majoria d’edat, però, en principi el perdran. A més, els que tenen entre 18 i 21 anys han pogut obtenir permís de treball per la campanya de la fruita. L’educadora social Neus Arnal explica que són mesures "utilitaristes, amb data d’expiració i molt marcades per les necessitats del moment". Tot i així, apunta: "Ens va demostrar que es pot fer, i que si no es fa, és per falta de voluntat política".