"Els confinaments han suposat un esclat de creativitat"

Us referiu a aquest disc com un "salt endavant" i al mateix temps el tituleu ‘Present’. Què vol dir exactament?

Flora Sempere: És que hem anat molt més enllà que en qualsevol altre disc. Ens hem atrevit molt amb els sons, amb les guitarres, els sintetitzadors, filtres, autotune, vocoders... Amb ‘Junteu-vos’ ja havíem fet alguna aproximació, però no com ara.

Andreu Ferre: També hem tractat tot l’aspecte estètic i de disseny de forma global: la caràtula, els vídeos, la roba... Estem treballant amb Mònica Llop com a directora d’art, que ja ens coneixem de fa temps i ens agrada molt, i amb Martí Torras en l’escenografia dels escenaris... És un treball en equip que implica moltíssimes persones i que va molt més enllà del que fèiem fins ara i que també lliga amb el títol, ja que "present" vol dir "ara", però també "regal", que estem celebrant els deu anys del grup. I el contrari de la "presència" és "l’absència", que és un concepte amb el qual també juguem en el disseny.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Hilari Alonso, The Dance Crashers, Mireia Vives, Auxili, Smoking Souls i Buhos. El llistat de col·laboracions amb el disc també forma part del regal d’aniversari?

FS: Sí, sobretot un regal per a nosaltres [Riu]. I és que tots ajuden a tenir un disc tan complet, és un luxe comptar-hi... gent com Pep Gimeno, o com Mireia Vives, que és tot un referent de dona dalt dels escenaris. Per a mi és un referent. Bé, la resta també, és que tots som molt amics...

AF: És que en aquest disc no hem buscat les col·laboracions mediàtiques sinó de la gent amb la qual tenim afinitat, que hem coincidit dalt dels escenaris o que ens coneixem de fa molt de temps. Tenen totes, sobretot, un significat personal.

A ‘Foguera’, una de les cançons del disc, canteu: "Sou les espurnes que ballen el foc/i amb els anys heu fet gran la foguera". Fa referència al País Valencià, però també es podria interpretar en clau de grup? O de la música en valencià?

AF: Sí. És un homenatge a tot el que hem estat, d’on venim i el camí que encara continuem recorrent. Fem una menció a ‘Foc’, una cançó de fa cinc anys i també el nostre públic, que van començar sent espurnes, però ara veus la quantitat de gent que ens ve a veure i són tota una foguera.

Heu fet balanç d’aquests deu anys? Com vau començar? On sou ara? Perquè esteu en un bon moment.

AF: Sí mires enrere i veus quan vam fer la gira d’hivern, que tocàvem només en ateneus i cases okupades, un desastre tècnicament però impagable en la part humana...

FS: Sí, tots anxovats en un monovolum del meu pare, sis persones més els instruments!

AF: I ara anem ja un equip d’una dotzena de persones, amb molt de material propi, festivals... quan penses en tot el que hem aconseguit fa vertigen, però al mateix temps sempre vols més, estàs pensant nous projectes, idees, més enllà... I potser tampoc caldria.

I aquest bon moment del grup és en un context on la música en valencià, o la música valenciana –no sé quina etiqueta preferiu- també està gaudint de molts reconeixements.

AF: Això de les etiquetes... a voltes no m’agraden, però després pense... Que carai! Doncs sí, està bé l’etiqueta per a identificar-nos. I a més estem en un bon moment. La pandèmia, que ha tingut moltes coses roïnes, en l'àmbit creatiu hi ha ajudat molt. Enguany estan eixint discos molt bons, es nota que hem tingut temps per pensar, per crear, per fer brollar la creativitat. Hem estat tancats però no aturats!

FS: A veure, que la part dels concerts ha estat dura, eh? A nosaltres ens va caure una gira sencera i va ser molt dur. I després, amb els concerts que entraven i es cancel·laven quatre voltes... Però almenys hem aprofitat el temps.

És el vostre cas, amb disc nou? S’ha compost en el confinament?

FS: Sí, en bona mesura. I s’ha notat molt. Normalment sempre anàvem amb presses, tempos molt justos. I arribàvem a l’estudi i encara no sabíem molt bé que havíem de fer. I aquesta volta, en canvi, ho teníem tot molt clar. S’ha notat molt que ho teníem molt treballat i quan hem entrat a estudi tot ha anat molt rodat.

AF: Sempre quan acabes un disc penses "merda, hauria d’haver posat això o allò altre". Ara, en canvi, ens ha quedat molt més rodó. No hi ha tants "merda" com en els altres.

Però això de fer discos encara té sentit? Es consumeix la música de la mateixa manera?

AF: No cregues que també ens ho hem preguntat, però jo encara li trobe un valor a fer un disc de 14 cançons com aquest. El ritme dels singles és molt accelerat, al final vas sempre corrents per acabar la cançó. En canvi, el disc té el valor del producte més acabat, fet a un ritme més lent. Reivindique també aquesta forma d’escoltar la música.

Amb ‘I tu, sols tu’ vau compondre un autèntic himne feminista que ha rodat molt. Ara repetiu temàtica en cançons com ‘Paraules silenciades’ o ‘Ho podrem tot’. Us hi esteu especialitzant?

FS: [Riu] Però això de ‘I tu, sols tu’ tampoc ens ho esperàvem! Quan va eixir el disc, la primera cançó en què la gent s’hi va fixar va ser ‘Alegria’. Després va arribar un 25 de novembre [Dia Internacional contra la Violència Masclista] i de sobte la van començar a compartir. Errejón i tot va fer un tuit! I llavors la gent se la va fer seua. Va ser bonic.

AF: Nosaltres tampoc som teòrics feministes ni res d’això, però el nostre entorn està ple de dones molt implicades, molt militants. I això et va amarant. Al final no inventem res, sinó que escrivim sobre coses quotidianes, que vivim cada dia.

FS: Tampoc és una cosa que busquem. Simplement ha vingut un poc així. I al final, hem de reconèixer que en cada crisi, com per exemple l’actual, les dones sempre ens emportem la pitjor part. Jo ho note per exemple als escenaris. Al principi coincidia amb molt poques dones. Després semblava que la cosa començava a arreglar-se, però ha sigut arribar la pandèmia i tot ha fet un salt endarrere. Ara torne a trobar-me amb molt poques companyes. Hem perdut molt.

Parlant d’escenaris. Ara és el torn de les presentacions.

AF: Sí. Tenim pendent trobar una data per Barcelona, perquè l’hem hagut d’ajornar per les restriccions, però al País Valencià tocarem a Sagunt el 18 de febrer, a Torrent el 26 i a Teulada el 5 de març. Tenim moltes ganes que es veja ja, perquè hem preparat un bon espectacle.