El conflicte sobre mecanismes organitzatius és el que més trascendeix en aquests moments del procés de confluència per a la formació d'un nou subjecte polític. Un cop més sembla que entre els defensors de l'anomenada 'nova política' les discrepàncies d'ordre administratiu s'imposen per sobre del debat sobre propostes polítiques. Un desacord sobre el mètode d'elecció dels òrgans provisionals de direcció posa en perill la participació de Podem en el nou partit. La pregunta òbvia és si darrera d'aquesta discussió hi ha quelcom més que un problema de reglaments.

Entre la militància dels partits que participen en la confluència política (BComú, Podem, ICV i EUiA) i entre les persones que han participat en el procés participatiu previ a la fundació de la nova organització no sembla que es defensin posicions programàtiques contraposades. Més aviat al contrari.  Llevat de l'àmbit de defensa de la sobirania nacional de Catalunya, en el que s'han posat de manifest "posicions diverses", el que s'aprecia és més aviat un gran consens ideològic. Dins de cadascuna de les forces que haurien d'integrar el nou espai polític el que sí que hi ha és una discusió entre independentistes i partidaris de noves i diferents formes "de relació entre Catalunya i Espanya".

Marc Parés, coordinador de la "ponència zero" per la preparació de l'assemblea fundacional del proper 8 d'abril assenyala la voluntat de "buscar un punt de consens sobre el tema nacional". Afirma que ningú discuteix "la necessitat de superar el règim del 78" i de "caminar cap a un nou escenari", "perquè la situació actual és insotenible". "Ens uneix la defensa de la sobirania nacional de Catalunya",
explica.

 "No neguem l'existència d'una continua mobilització", diu, en relació a les grans convocatòries de signe independentista. "Cal donar sortida" a aquesta demanda, "amb una resposta des del sobiranisme". "Compartim la demanda de sobirania per tal que Catalunya pugui decidir", afirma, però al mateix temps constata l'existència de "dues realitats", que s'han de tenir en compte per "crear una nova hegemonia".

"Ens volem adreçar a una majoria social, la mobilitzada pel procés sobiranista i la que no".

Parés posa l'accent en la necessitat de representar "la majoria social que ha vist empitjorar les seves condicions de vida" com a conseqüència de polítiques que han afavorit l'enriquiment de les elits.

No creu que les discrepàncies que han aparegut amb una de les quatre forces de la confluència, Podem, "puguin tenir res a veure amb la qüestió nacional ni amb el projecte polític" del nou partit. Són conscients, no obstant això, que son diferents les arrels socials de cadascuna de les forces i que tampoc son les mateixes les preocupacions i sensibilitats de les seves bases.

Des de Podem també s'afirma la coincidència programàtica amb la resta d'actors polítics del nou espai, però tenen consciència que entre les seves bases "hi ha gent a la que no preocupa el fet nacional" i que té la vista més posada en "la política estatal".

Joan Giner, diputat de CatSiqueesPot i dirigent de Podem implicat en la construcció del nou espai, explica a Públic  que dins del seu partit "hi ha de tot sobre el tema nacional" però que "estratègicament" el que més els preocupa és com "interpel·lar a les classes populars d'aquest país" per aconseguir l'hegemonia, tenint en compte "que hi ha molta gent a la que no li preocupa" l'aspiració central dels independentistes.

Les bases de Podem han de decidir aquesta setmana, a partir d'aquest dijous, a través d'una consulta interna, en quines condicions organitzatives estan disposats a participar en la construcció del nou partit amb ICV, BComú i EUiA, i encara que no tots constatin la inexistència de discrepències ideològiques substancials, el resultat pot modificar seriosament les perspectives immediates de la nova formació, tant pel que fa a la força militant com a les possibilitats de bastir "una força guanyadora".

De fet, els partits de la confluència ja han demostrat que ho poden ser una "força guanyadora", amb les llistes d'En Comú Podem, a les dues últimes eleccions de diputats al Congrés.

Joan Giner afirma que ara el que està en joc és "una nova forma de fer política", "Una nova metodologia", que "ha d'anar més enllà dels despatxos dels partits, sense deixar de comptar amb ells".

"Superació del capitalisme"

Més de 4.000 persones han participat en els darrers dos mesos en les assemblees territorials i reunions sectorials preparatòries de l'assemblea fundacional del nou subjecte polític català, i en algunes de les mateixes, sobre tot a comarques, s'han produit preses de posició a favor d'avaluar les possibilitats de confluència també amb la CUP per tal d'eixamplar la base del nou partit.

Marc Parés, que en conversa telefònica amb Públic, ha insistit en que el nou partit aposta per "la superació del capitalisme", ha marcat distàncies amb la CUP que es declara "anticapitalista però no fa una proposta superadora", perquè segons ell no té una "ambició clara de govern" i es conforma en jugar un paper "fora de les institucions".

"Ens uneixen moltes altres coses" amb la CUP explica Parés, però afegeix que ells el que busquen son respostes a les preocupacions del 90 per cent de la població, mentre que la CUP s'adreça a sectors que considera "minoritaris".

Parés parla d'una "proposta alternativa" al capitalisme, "orientada al bé comú", que posi dempeus "polítiques redistributives, però també predistributives", que "actuï sobre les causes de les desigualtats i no només sobre les conseqüències".

Joan Giner assenyala que la CUP té alcaldes i no creu per tant que no tingui voluntat de governar.  Reconeix l'existència de coincidències programátiques amb la CUP, pero afirma que la lluita per l'hegemonia des de l'independentisme està molt bé" però que hi ha una part important de la societat que a la que no li preocupa el procés i l'observa amb indiferència.

Llistes i secretari general, de consens

Els 52.000 inscrits de Podem votaran entre aquest dijous i el proper dissabte sobre l'acceptació o rebuig de les condicions que la seva direcció planteja per tal de participar en l'assemblea fundacional del nou partit, amb ICV, BComú i EUiA: un sistema proporcional d'elecció de la direcció basat en llistes obertes, la participació de tots els inscrits en Podem i l'aprovació d'un codi ètic comú.

Fonts de la confluència consultades per Públic, insisteixen en que tota la gent de Podem podrà votar, com tothom que ho vulgui fer, entre els dies 1 i 8 d'abril, però cal que s'inscriguin en el registre d'Un País en Comú. Assenyalen, a més, que el que es proposa des de la confluència ja és un sistema de votació de llistes obertes i que les persones que entraran a la direcció "seran les més votades i no un equip sencer que deixa fora un altre".

No obstant això, el que sí preparen els que hi estan d'acord és una llista de consens, així com el nom del secretari general, que amb tota probabilitat serà Xavier Domènech.

Consens per a l'elecció de 30 persones per l'Executiva i 120 pel Consell Nacional.

En aquestes llistes hi hauran persones dels partits en confluència. Es va formular una proposta segons la qual cadascun dels quatre partits podria tenir quatre persones en l'Executiva i els setze restants serien en la seva major part persones independents.

Marc Parés ha explicat a Públic  que tant l'Executiva com el Consell Nacional seran organismes provisionals, transitoris, perquè es troben en un "moment fundacional", i ha confirmat la voluntat que la majoría de membres  de l'Executiva siguin "independents".

Qui pot votar?

El que no es considera possible, segons les fonts de la confluència consultades per Públic, és que els militants dels partits puguin tenir pel fet de ser-ho dret a votar sense inscripció en el nou registre, perquè legalment no és possible fer una migració de dades, que posaria en qüestió la protecció de les mateixes. 

Joan Giner creu que "no hi ha problema amb el tema del cens, perquè es pot resoldre amb un "aplicatiu" des del web de participació de Podem, que permeti accedir a "les cabines de votació" que es troben a un servidor que permet diferents accessos. D'aquesta manera, segons ells, amb "l'acceptació prèvia de les condicions per passar d'un web a un altre" podria votar més gent.

"Si no s'en refien, parlem-ne", diu Giner, "però la seguretat és la mateixa".

Marge de negociació

"Això no s'atura, passi el que passi amb Podem el nou espai es crearà", afirma Marc Parés, que descarta la possibilitat posterior d'entesa a través d'una coalició. "No és un escenari possible".

Giner tampoc vol parlar d'aquesta possibilitat, recolzada per un sector minoritari de Podem. "Cal que el nou subjecte neixi fort". "Ara no ens plantegem cap coalició. Parlem de si obrim un nou espai polític i si hi ha sobirania de cada organització. Tenim voluntat d'arribar a un acord sigui com sigui", assegura. I si a la consulta que  fan a les bases de Podem s'aproven les condicions que defensa la seva direcció, "oferirem negociació", diu. 

El tema del codi ètic no sembla un element bloquejant en aquests moments, perquè  ja han intercanviat dos documents, i si no apareixen discrepàncies substancials sembla que es poden posar d'acord en temes tals com la limitació de sous, la limitació de mandats, la prohibició de l'endeutament del partit, la negativa a la professionalització de la política, la feminització i la democratització de la representació política a través de mecanismes de rendició de comptes.

Els inscrits que finalment votin també hauran de triar el nom del nou partit. Hi ha quatre propostes de moment: En Comú Podem, Catalunya en Comú, En Comú i Comuns.
​