Els catalans aproven per primera vegada la gestió del Govern d'Aragonès

Els catalans aproven la gestió de la Generalitat per primera vegada des que Pere Aragonès la presideix. Ho fan de manera molt ajustada, tot just amb una nota mitjana de 5 sobre 10, però valoren millor la seva feina que la d'un executiu estatal que suspenen, amb un 4,5. A més a més, només els simpatitzants dels tres partits de la dreta o extrema dreta espanyolista -PP, Vox i Ciutadans- tomben la gestió d'Aragonès, amb puntuacions per sota del 5. Els catalans també prioritzen la gestió pública que la privada en àmbits com la sanitat o l'educació i es decanten per mantenir els actuals nivells d'impostos i serveis.

A grans trets aquests són alguns dels principals titulars de l'enquesta Valoració del Govern i de les polítiques públiques. 2023, que ha presentat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). L'estudi és el resultat de més de 2.000 entrevistes realitzades entre finals de setembre i finals de novembre.

La gestió dels ajuntaments és la més ben valorada pels catalans, amb un 5,5, per davant de la de la Generalitat (5), la Comissió Europea (4,8) i el Govern espanyol (4,5). En el cas de l'executiu autonòmic, la nota és sis dècimes superior a la del 2022 i supera també el 4,9 del 2021, de manera que és la més alta de la presidència d'Aragonès i arriba després del primer any de govern en solitari d'ERC.

Una de les dades significatives de l'enquesta és que els simpatitzants del gruix dels partits aprova la gestió de la Generalitat, amb l'excepció dels de la triple dreta i extrema dreta espanyolista, que la suspenen (Vox, 3,7; PP, 3,9; i Cs, 4,2). La nota més alta, amb un 5,9, la posen els votants d'ERC, el partit que lidera la Generalitat; per davant dels del PSC (5,6).

Preferència per la gestió pública

Com passa amb la gestió global, els catalans també milloren la seva valoració de l'actuació del Govern en els diferents àmbits sectorials, amb la promoció de la cultura i la llengua catalana (6,1) al capdamunt, per sobre del transport públic i les infraestructures, la sanitat pública i l'ensenyament públic (els tres obtenen un 5,4). Les relacions Catalunya – Espanya, amb un 4,1, obtenen la pitjor puntuació, però també queden per sota de l'aprovat la lluita contra el canvi climàtic (4,8), l'impuls de l'economia i de les empreses (4,8), la seguretat de la ciutadania (4,6) i la lluita contra la pobresa i l'exclusió (4,6).

Els catalans posen millor nota a l'ensenyament concertat que al públic

A l'hora d'expressar la seva preferència per un model de gestió, els catalans es decanten perquè aquesta sigui pública en àmbits tan essencials com l'educació i la sanitat. En el primer cas, hi ha un 39% d'enquestats que consideren que l'educació funciona millor si és de gestió pública -un 26% prefereix la privada-; mentre que en la sanitat un 45% es decanta per la pública i un 31% la gestió privada.

En els dos casos les preferències venen clarament marcades per la ideologia, amb els simpatitzants dels partits d'esquerra i centreesquerra (CUP, En Comú Podem, ERC i PSC) partidaris de la gestió pública, mentre que els de centredreta o dreta ho són de la gestió privada o tenen opinions més dividides -cas de Junts-. Curiosament, però, els catalans posen una millor puntuació a l'ensenyament concertat (7,7) que al públic (7,1),

També obtenen una alta valoració ciutadana els Mossos d'Esquadra (7,2), els hospitals públics (7,0), els tràmits en línia de la Generalitat (6,9) o els centres d'atenció primària (6,7), mentre que la valoració més baixa és per l'administració de justícia (5,7).

On hi ha forces diferències és en la valoració del diversos tipus de transport públic, amb puntuacions notablement elevades en l'AVE, Avant i trens de llarga distància (7,9), els Ferrocarrils de la Generalitat (7,5) o el Metro (7,3) i molt més baixa en Rodalies Renfe (5,2). Només els simpatitzants de PSC, Vox i PP aproven els Rodalies.

Mantenir els impostos

Finalment, l'estudi del CEO també dedica un apartat als impostos i mostra com la majoria de catalans (52%) prefereix mantenir l'actual nivell impositiu i de serveis públics. Ara bé, hi ha més partidaris d'apujar impostos i millorar serveis (30%) que no pas d'abaixar els tributs a costa dels serveis (14%).

A grans trets, els ciutadans més partidaris d'apujar impostos i millorar serveis són els que s'ubiquen més a l'esquerra, és a dir, els que simpatitzen amb la CUP o En Comú Podem, mentre que els principals defensors d'abaixar-los són els de Vox i PP. El de societats és l'impost amb un major volum de persones favorables a apujar-lo (29%), mentre que amb el de successions succeeix el contrari i és el que reuneix un nivell més gran de ciutadans que el voldrien rebaixar (53%).