Els candidats d'ERC s'enroquen en les seves posicions en el debat decisiu previ al congrés del partit

A quatre dies de la votació per decidir el lideratge d'ERC en el marc del 30è del Congrés Nacional del partit, els tres candidats a la presidència s'han enrocat en les seves propostes en un debat celebrat a la seu nacional a Barcelona. L'esdeveniment, més que un intercanvi d'idees o rèpliques entre rivals, ha servit per reforçar els discursos de cada candidatura, mostrant una manca d'interacció inicial.

Oriol Junqueras, de Militància Decidim, ha fet una crida a "salvar ERC" i ha detallat mesures per impulsar una Catalunya pròspera. Per la seva banda, Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, ha advocat per iniciar una nova etapa amb una direcció renovada que prioritzi un projecte polític sòlid amb la mirada posada en les eleccions municipals de 2027. Helena Solà, de Foc Nou, ha estat especialment crítica amb la gestió de l'anterior executiva, destacant l'ombra de l'estructura B i prometent acabar amb el "vassallatge" al PSC.

El debat, moderat pel vicesecretari de comunicació del partit, Oriol Duran, s'ha estructurat en diversos blocs. Els candidats han exposat els motius pels quals volen presidir ERC, les diferències amb les altres candidatures, com esperen recuperar la confiança de la militància i quina serà la seva primera acció si són escollits.

Junqueras centra el discurs en la militància

Junqueras, el candidat amb més avals, ha posat èmfasi en els reptes que afecten el país, com la pobresa, l'escalada dels preus del lloguer, la qualitat dels serveis públics i la millora de les infraestructures. Segons ell, el partit ha de prioritzar "accions polítiques efectives" i reconnectar amb sectors clau com la pagesia i els treballadors, que considera desatesos els darrers anys.

Aquesta estratègia ha servit a Junqueras per esquivar les crítiques sobre l'estructura B i les preguntes directes sobre el seu vot en la consulta per la investidura de Salvador Illa. Tanmateix, Helena Solà ha llançat un atac frontal, afirmant que "no es pot acusar Illa de ser un delegat de la Moncloa durant la campanya i, després, lliurar-li la clau de la Generalitat". Solà també ha denunciat la manca de coherència del partit i ha assegurat que l'aparcament de la independència és la causa principal de la pèrdua de suports en els darrers anys.

Solà i Godàs exigeixen responsabilitats

L'única dona presidenciable ha defensat que per recuperar la confiança de la militància cal "fer net" i "recuperar l'orgull de pertinença". Ha anunciat que, si guanya, contractarà una auditoria per esclarir els afers interns, mentre Junqueras ha proposat la creació d'una Comissió de la Veritat. La candidata de Foc Nou també ha subratllat la seva oposició total a pactar amb el PSC, que considera incompatible amb els valors del partit.

Godàs, per la seva banda, ha pressionat Junqueras perquè revelés si va donar suport a Illa, alhora que ha promès assumir responsabilitats en qualsevol situació, "sigui bona, dolenta o regular", si lidera el partit. Sobre l'estructura B, ha carregat contra la falta de transparència i ha subratllat la necessitat d'una separació clara entre el Govern i l'organització interna d'ERC.

Junqueras ha intentat desviar l'atenció, afirmant que només es considera responsable del partit "quan tenia plena capacitat", fent referència al període que va passar a la presó. Aquesta mateixa setmana ha transcendit que durant el seu empresonament a Lledoners va rebre més de 500 visites.

Un debat amb menys retrets dels esperats

Tot i els desacords, el debat ha resultat més conciliador del que es preveia. Junqueras ha convidat la resta de candidats a treballar junts per recompondre el partit, mentre Godàs ha proposat col·laborar en la redacció d'una ponència política. Les principals diferències han sorgit en punts com la relació amb el PSC i la necessitat de regeneració interna, amb Solà mantenint una postura inflexible i Godàs apostant per una direcció més pragmàtica.

En definitiva, el debat ha reflectit una ERC dividida, amb visions contraposades però amb un denominador comú: la necessitat de recuperar la confiança de la militància i reconstruir el projecte polític del partit per afrontar els reptes futurs.