TREBALL
Els autònoms volen més protecció social en la reforma de les cotitzacions
La patronal Pimec i el sindicat UGT de Catalunya reclamen que en el càlcul de les quotes que han de pagar els empleats es prioritzi el rendiment net de l'activitat per sobre de la facturació i que els canvis s'acordin per consens, tot i que exigeixen posposar-los per la crisi econòmica
Publicidad
barcelona,
En el pitjor moment possible. Així defineix el col·lectiu d'empleats per compte propi la proposta del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per reformar el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), que preveu un increment de les quotes a la Seguretat Social. Malgrat que es tracta del primer pas per emprendre el canvi total en el sistema, la proposta del Govern estatal implica crear 13 trams de cotització vinculats als ingressos reals. Com a conseqüència de la crisi, l'Executiu ha retardat fins l'any que ve la posada en marxa del nou mètode de càlcul. Per a la patronal Pimec, la pròrroga és insuficient pel "context econòmic i el nou model s'hauria d'abordar en una època de recuperació".
Publicidad
El repte de la protecció social
A més del punt de vista fiscal, l'entitat reclama que la reforma de l'RETA contempli millores en l'esquema de protecció social de les persones autònomes. "Qualsevol canvi ha de ser consensuat amb totes les organitzacions més representatives del col·lectiu de la feina autònoma i a aquest efecte, que les propostes que tingui el Ministeri les faci arribar a aquestes organitzacions", apunta Bach. A banda, demana que es "posposi fins que la conjuntura econòmica permeti el desplegament de la normativa".
"Necessitem un sistema més modern que elimini les desigualtats entre les persones que infracotitzen i d'altres que sobrecotitzen"
Des de la CTAC es lamenta que els autònoms sempre siguin un "col·lectiu oblidat" i que, tot i que va rebre una mica d'aire amb les mesures ordinàries i extraordinàries per al cessament de l'activitat després del primer estat d'alarma, no es té en compte les seves especificitats . Zapatero recorda que els treballadors es van veure exonerats de pagar les quotes mensuals i fins i tot van rebre una prestació mitjana de 760 euros davant la caiguda de l'activitat, però ara en el disseny de les ajudes de 2.000 euros impulsades per la Generalitat de Catalunya s'ha efectuat un repartiment desigual.
Publicidad
Un nou disseny de les ajudes
Zapatero assenyala que el mateix Govern va haver d'ampliar la quantia dels ajuts prevista inicialment davant l'allau de peticions registrades. La presidenta de CTAC també valora que alguns ajuntaments hagin implantat mesures com les reduccions de taxes, impostos o bonificacions municipals. Però considera que no són suficients per la destinació d'aquestes subvencions. "Hem demanat al ministre Escrivá que les reorienti perquè moltes d'elles van dirigides a persones que han contret deutes i no tenen en compte els professionals que s'han quedat sense ingressos" per les restriccions per la pandèmia de la Covid-19.
Un exemple d'aquesta tendència és l'increment dels falsos autònoms en el sector del transport, on el sindicat UGT i la CTAC han comprovat com ha crescut el nombre de vehicles lleugers sense retolació, de manera que aquests efectuen el servei sense identificar-se.
Publicidad
Un 80% de treballadors acumula problemes de tresoreria
Quatre de cada deu empleats cobra menys del salari mínim i la majoria no percep ajudes pel cessament de l'activitat
A Catalunya hi ha comptabilitzats 549.800 treballadors per compte propi, segons les dades de febrer de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). D'aquests, segons els estudis realitzats per la patronal Pimec, un 80% té problemes de tresoreria i un 86% preveu que aquestes dificultats financeres les arrossegarà com a mínim durant el primer semestre d'aquest any. Davant d'aquestes xifres, l'entitat proposa reformar i ampliar la cobertura social del col·lectiu, sobretot tenint en compte que un 40% dels empleats percep un sou inferior a el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situat en els 13.300 euros anuals. A més, només quatre de cada 10 acaba cobrant les ajudes vinculades al cessament de l'activitat.
El president de Pimec, Antoni Cañete, valora positivament les ajudes de la Generalitat i del Govern de l'Estat, però avisa dels riscos que suposen, ja que "no ens podem permetre perdre el teixit productiu català". Així, Cañete alerta que de les persones sol·licitants dels ajuts, la meitat ha obtingut al llarg de 2020 uns ingressos nets inferiors a 5.000 euros. Per això, urgeix la Generalitat a què instauri un pla de xoc per a "preservar el nostre teixit de treballadors autònoms amb mesures estructurals de suport, finançament, inversió i acompanyament d'aquest col·lectiu especialment afectat per la crisi sanitària".
D'altra banda, el president de Pimec reitera la importància que les mesures de suport "siguin sostingudes, urgents, però especialment coordinades" entre tots els departaments, i al mateix temps, que es tingui una visió global i estratègica de les ajudes atorgades per la Generalitat de Catalunya com a mesura de transparència, però sobretot, de millora en la presa de decisions.
Pel que fa a el perfil dels beneficiaris dels ajuts, l'entitat assenyala que el 54,39% han estat per persones majors de 45 anys i un 82,2% corresponen al sector serveis, especialment als àmbits més afectats per les restriccions de la pandèmia com el comerç, la restauració i els serveis personals. La línia d'ajuda de 2.000 euros de la Generalitat ha arribat finalment a 187.392 autònoms catalans, als quals s'han destinat 374,78 milions d'euros, 94,7 més dels previstos en la convocatòria inicial. En total, la mesura de suport a l'col·lectiu ha arribat a un 34% del nombre de treballadors per compte propi registrats a Catalunya.