Alaji Yenya Fofana estava dins de la nau del barri del Gorg, a Badalona, quan va començar l'incendi que ha posat de manifest, una vegada més, l'exclusió laboral, residencial i, en essència, social, a la qual estan abocades les persones migrades a l'Estat. Unes 150 persones vivien en aquesta nau abandonada per la falta d'accés a un habitatge. Quatre d'elles, almenys, han mort com a conseqüència del foc, que va deixar també més de vint ferits. "Era l'exemple màxim de marginalització", assenyala Carles Sagués, activista de la plataforma Sant Roc Som Badalona.

La situació dels que dormien a l'espai era molt variada: convivien persones sense papers, d'altres amb contracte laboral, famílies amb menors i persones amb estatus de refugiat. Però totes compartien una cosa: la falta d'accés a un habitatge digne. Ara, la seva situació és incerta. Segons els mateixos supervivents, una setmana després de l'incendi molts d'ells estan dormint al carrer. L'Ajuntament va crear un punt de coordinació per a atendre els afectats, i encara que uns cinquanta es van allotjar en un alberg de manera temporal, molts han rebutjat l'ajuda a causa de la seva situació irregular i la por d'acostar-se a les autoritats.

L'Iba va viure un temps a la nau quan va arribar a Catalunya. "Aquest no és lloc per a viure", critica. A l'edifici no hi havia aigua des de feia mesos, i l'havien d'anar a recollir a més de 500 metres. La llum era intermitent; a vegades n'hi havia, i a vegades no. Il·luminaven els espais amb espelmes, cosa que podria haver ocasionat l'incendi, encara que les causes encara estan per determinar. A l'Iba li dol el maltracte que pateixen les persones migrades per no tenir papers: "Aquí hi vivia gent que es buscava la vida per a menjar. Si no tens documents, no t'ajuden".

La majoria dels que vivien a l'assentament eren persones migrades d'origen subsaharià, del Senegal, de Mali, del Congo... Iba s'hi refereix com els seus "paisans". També Juvencio Salvador, originari de Guinea Equatorial i veí del barri del costat, Pep Ventura. Venia sovint a veure els seus amics. "Ningú vol viure així", lamenta. "Que no manipulin: aquí hi vivia gent treballadora", afegeix. Salvador destaca que molts es veien obligats a viure en aquestes condicions al no tenir documentació, la qual cosa els dificulta l'accés al mercat laboral. Però també hi havia "pares de família" amb feina i que no es podien permetre un lloguer. "Aquesta és la nostra situació en arribar a Europa: si vius sense documents és com si no visquessis", sentencia.

Yenya havia viscut de manera intermitent en aquest assentament des de 2009. Quan treballava com a ajudant de cuina o carnisser podia permetre's viure en pisos compartits. Però ara no tenia feina i havia tornat a la nau. La xifra de persones que s'hi allotjava havia anat oscil·lant perquè molts es trobaven en una situació similar a la seva. "És molt difícil trobar pis", apunta.

L'activista Carles Sagués destaca que "el mercat immobiliari està molts graons per sobre del laboral" i l'accés a l'habitatge per la via privada és, moltes vegades, impossible per a famílies d'ingressos reduïts. "I per la via pública hi ha una llista d'espera d'anys", lamenta. El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, apunta que les persones que viuen en naus o altres tipus d'instal·lacions deshabitades "estan fugint del carrer o evitant arribar-hi". La causa: "El dret a l'habitatge està totalment vulnerat".

Una realitat més enllà de Badalona

Els infrahabitatges i l'ocupació de zones industrials abandonades és una realitat que s'estén per tot el país. A Catalunya hi ha 37 naus ocupades en una situació similar a la del Gorg, segons ha comptabilitzat Interior. A més, només a Barcelona hi ha 77 assentaments on viuen 397 persones, incloent qualsevol tipus d'infrahabitatge, ja sigui en construccions industrials o solars desocupats, segons l'Ajuntament. Tot i això, cap és tan nombrós com el de Badalona, i Busquets explica a això es deu al fet que no hi ha gaires espais buits de la magnitud de la nau incendiada.

El perfil majoritari de resident en aquests assentaments de la capital és d'un home d'entre 30 i 45 anys. La meitat són persones migrades. Predomina l'ètnia gitana i la nacionalitat de països de l'Est d'Europa, encara que també hi ha persones de països africans. A través de l'Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), Barcelona atén les persones en aquesta situació de manera "pionera", segons destaquen fonts del consistori, permetent, entre altres, el seu empadronament.

Accedir al padró és clau per a facilitar l'arrelament i posterior regularització i per a l'accés a serveis bàsics com la sanitat. Busquets remarca que els municipis han de facilitar-ho a tothom, encara que no tinguin domicili fix: "Una persona que viu al carrer té dret al padró i a ser reconegut com a habitant d'aquesta població, i molts municipis no ho estan complint". Un d'ells és Badalona, assenyala.

En ciutats de l'àrea metropolitana com Sabadell, Terrassa i Mataró també hi ha naus abandonades ocupades per persones sense llar. En la primera hi ha unes 150 persones dormint en infrahabitatges, algunes d'elles en zones industrials en desús. A Terrassa, el consistori ha fet actuacions en algunes naus i assegura que treballen perquè les persones que les habiten es puguin empadronar i entrar així en el circuit municipal de serveis socials. A Girona hi ha una quinzena de persones dormint en unes instal·lacions industrials sense ús durant més de 10 anys. Busquets assenyala que viure en espais així és una cara més del sensellarisme. "La diferència és que estan a resguard, però la problemàtica és la mateixa: no tenen habitatge".

Una llei impossible

En l'origen de la precarietat a la qual s'enfronten les persones migrades hi ha una discriminació molt difícil de sortejar. "El problema és la Llei d'estrangeria, que no dóna cap oportunitat als nois i els està matant. És una llei impossible". Mansur és del Sindicat Manter de Barcelona i va viure durant 10 anys a la nau de Badalona. Des que pertany al Sindicat va poder marxar i ara viu a Barcelona. Explica com el centenar de persones que dormien aquí simplement "buscaven un lloc on estar". Mansur demana una reflexió sobre per què tantes persones es veuen obligades a migrar. "No tenim recursos als nostres països perquè tots els ha tret Occident", assenyala.

A més dels obstacles vinculats a una situació administrativa irregular, les persones que vivien a la nau de Badalona han hagut de fer front a l'estigmatització. L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol (PP), va encendre els ànims dels supervivents i altres veïns en declarar que les persones que s'hi allotjaven es dedicaven a la venda de drogues i eren conflictives. "Si hi hagués hagut droga, no haguessin viscut així. No tenim diners", va manifestar una dona als voltants de la nau.

Busquets critica que missatges com els d'Albiol són "terribles" i confia que es tracti d'un desconeixement de la realitat: "Es vol culpabilitzar aquestes persones en comptes de responsabilitzar-se de la situació". Entitats com SOS Racisme i Papers per Tothom van lamentar les declaracions "racistes" de l'alcalde, a qui van titllar de "còmplice necessari" dels fets per "promoure discursos de l'odi i xenofòbia cap a part de la població" i desviar el focus d'atenció cap a una suposada delinqüència.

Papers per Tothom va reivindicar, a més, que hi ha solucions, que passen per garantir un habitatge digne, papers i permís de treball per a tothom. Busquets crida a superar una "estigmatització de la pobresa tremenda". "Ningú vol viure en una nau així. Estan així perquè no tenen una altra: no és una opció de vida, sinó més aviat una obligació de vida", recorda.