En plena crisi sanitària pel coronavirus, que ja ha impactat en l’economia, amb una allau d’ERTO presentats i un increment històric de les xifres d’aturats, la Cambra de Comerç ha elaborat una enquesta interna, en la qual els empresaris i autònoms han detectat problemes greus de finançament. El seu president creu que les mesures del pla de xoc presentades pel Govern central són insuficients i estan mal enfocades. Entrevistem Joan Canadell sobre l'actual situació econòmica. 

Com estan afrontant les empreses la situació de crisi derivada del coronavirus?

Hem rebut inputs de diferents col·lectius a través del canal web que hem obert per comunicar els problemes relacionats amb aquesta situació. Tots ells estan d’acord en què les ajudes que es plantegen són insuficients i moltes empreses i autònoms ens han comunicat o bé que tanquen o que tiren la tovallola definitivament. En una enquesta interna, elaborada sobre més de 400 companyies, la meitat ens ha alertat que necessita finançament extern per suportar aquest sotrac. Fins i tot, un 15% de les firmes que ja tenen préstecs sol·licitats, ens confessen que les entitats bancàries no els hi renoven.

I com reacciona la Cambra quan rep aquestes queixes?

Primer de tot, analitzem. Ens preocupa que un 60% dels autònoms ens diguin que no es poden acollir a les línies d’ajuts que ha presentat l’Administració. Hem endegat una campanya, en la qual un consultor de la Cambra truca a l’associat per escoltar la seva problemàtica. Una vegada hem sentit diversos casos, considerem que la moratòria en el pagament d’impostos hauria de ser com a mínim de dos anys. A més, no té cap sentit la quota d’autònoms quan l’empresari no pot generar activitat. Mentre duri l’estat d’alarma, en el què determinats negocis han d’estar tancats, aquest import s’hauria de condonar. Ens entristeix que quan les microempreses truquen a la porta dels bancs, aquests els hi tanquen. A més, els ERTO, tal com estan plantejats, ocasionen una seguretat jurídica en els empresaris, ja que els serveis d’ocupació estan col·lapsats. Tot plegat resulta esperpèntic.

Llavors, que s’ha de fer per oferir liquiditat a l’economia i que l’Estat pugui seguir recaptant?

Pensem que les mesures arriben tard i són insuficients. Si comparem amb altres països, com França o el Regne Unit, que és un exercici que ha realitzat el nostre servei d’internacional, observem que hi ha polítiques que aquí no s’han practicat. Atesa la situació, els ajuts a pimes i autònoms haurien de ser a fons perdut com si després d’un incendi o un temporal es declarés una zona catastròfica. L’economia està ara mateix així. Ens trobem amb una crisi temporal de liquiditat que se soluciona posant diners al sistema. Per l’Estat, no suposaria cap cost ni despesa afegida. És inadmissible que les firmes segueixin pagant impostos com si no hagués passat res. L’empresari o la societat no han d’assumir els desperfectes d’una mala gestió política.

Amb un dèficit públic tan alt, com s’aterren aquestes propostes?

Com que no és un tema estructural, la partida dels ajuts l’hauria d’assumir l’Estat a fons perduts. Si els diners públics han servit per executar milers de quilòmetres d’AVE, rescats bancaries i indemnitzacions milionàries pel projecte Castor, ara també poden sortir. Si l’administració té un deute del 98% del PIB, que arribi al 110%. L’anàlisi l’ha de fer de com ha arribat fins aquí, no si es pot endeutar una mica més.

A més d’aquests ajuts inicials, com sortim d’aquesta crisi?

Després d’aquesta partida d’entre 60.000 i 100.000 milions d’euros a fons perdut, el nostre objectiu ha de ser que cap empresa tanqui pel coronavirus. L’escenari no pot degenerar en una altra crisi econòmica que es carregui el futur la generació dels nostres fills. Més endavant, l’aposta ha de centrar-se en un moment econòmic basat en la indústria, la innovació o les empreses amb alt valor afegit.

Per part de la Cambra, quines propostes ha adreçat a l’Administració?

Hem entregat dues iniciatives basades en el crèdit fiscal per donar aire al teixit empresarial. La primera és que les companyies que han contret crèdits fiscals amb l’Administració, aquesta els hi torni per dotar-les de liquiditat. La segona seria que Hisenda retornés l’impost de societats recaptat l’any 2018 i que les companyies, especialment les pimes que estan més perjudicades, ho abonin de forma progressiva durant els pròxims exercicis. En el cas dels autònoms, la devolució hauria de ser sobre l’IRPF del 2018. També seria el moment que les diferents administracions paguin de forma immediata els 14.000 milions d’euros que els hi ha avançat els proveïdors.

I quin paper ha de jugar la UE?

L’Estat espanyol podria presentar la proposta d’atorgar diners a fons perdut sense cap restricció de la Unió Europea. El mateix passaria amb el nostre plantejament de crèdits fiscals. Si és necessari per rebre ajuts dels fons comunitaris i sanejar l’economia, és aconsellable que l’Estat espanyol fins i tot sol·liciti una intervenció com van fer Grècia o Portugal.

Què s’haurà de fer a partir del dia u després del confinament?

Partint d’una situació de desconfinament gradual, garantir que les empreses disposin dels elements de seguretat necessaris, com els EPI o els test ràpids, per oferir unes condicions laborals dignes als seus treballadors. En cas de no disposar de material, com està passant ara, potser cal un decret d’excepcionalitat que exoneri les companyies perquè al mercat no hi ha recursos per tenir llocs de treball segurs.

Sectors com la restauració, el turisme o la cultura s’estan veient especialment perjudicats. Necessiten algun pla específic?

És evident que aquest àmbits trigaran més que altres en sortir-se’n. Per tant, calen mesures excepcionals. El mateix li succeirà al comerç. Són sectors que estaran quatre o cinc mesos sense facturació. Aquí encara són més imprescindibles els ajuts a fons perdut. En cas contrari, ens trobarem amb un problema social catastròfic.