Les darreres jugades de la justícia espanyola per buscar l'escac i mat de la política sobiranista catalana han obligat les forces contràries a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola a fer també els seus moviments d'emergència. L'últim ha arribat aquest matí per part del Partit Demòcrata (PDeCAT). La coordinadora general del partit, Marta Pascal, ha demanat una "gran llista de país" per fer front a la suspensió de l'autogovern per part de l'Estat. La posada en escena d'aquest gran ens polític podria significar una repetició amb petites modificacions de la coalició de Junts pel Sí. Tot i això, les plaques tectòniques que conformaven aquest equilibri estan en moviment.

El propi president Carles Puigdemont ha donat suport aquest dissabte a través de twitter a la iniciativa en favor d'una llista unitària de "tots els demòcrates", per la llibertat dels presos i la República.

Mentre el PDeCat posa com a principals objectius de la campanya la "llibertat per al país", l'amnistia dels presos polítics, la defensa de les institucions i del nou estat; altres actors ho consideren insuficient, tenint en compte que el passat 27 de setembre va ser proclamada la República Catalana pel Parlament. Des de Demòcrates reiteren que la seva formació només concorrerà als comicis del pròxim 21 de desembre en coalició amb altres formacions en cas que la llista estigui integrada per tots els partits que optin per defensar la república. Això no obstant, la militància de Demòcrates encara està decidint per via telemàtica si és favorable a ser-hi tenint les seves sigles en una papereta o no. Una cop es ratifiqui la decisió es buscarà la millor fórmula perquè aquest consens es materialitzi.

República, el concepte tabú

Després de la proclamació de la República la setmana passada, el terme republicà ha retrocedit. La pilota torna a estar a la teulada d'Espanya i la construcció del nou país ha quedat en segon pla. El detonant ha estat l'empresonament sense fiança de vuit consellers del govern de Carles Puigdemont, que ha desmuntat els arguments que havien utilitzat fins ara els partits independentistes. Mentre que fa uns dies la convocatòria d'eleccions per part del president del govern espanyol Mariano Rajoy semblava desvinculada del camí que havien de traçar els partits sobiranistes, ara, el fet de tornar a votar sembla l'escenari més normal després de les últimes accions de l'executiu espanyol.

El president Carles Puigdemont es troba a Bèlgica esperant que es pugui celebrar "un judici amb condicions" i països com Suïssa ja han posat sobre la taula una oferta d'asil en cas que el fins ara president de la Generalitat -ja amb una ordre de detenció europea de detenció contra ell- ho sol·liciti.

Alhora, la dimissió de consellers com Santi Vila just abans que esclatés aquesta nova onada de foc creuat entre les dues administracions ha fet trontollar l'arena política. Vila va afirmar que "mai va donar instruccions als seus departaments sobre preparar la independència" creuant una de les línies vermelles dels últims anys del seu partit com és la consecució d'un nou Estat. Vila es va postul·lar posteriorment com a candidat del seu partit, el PDeCAT, i fins i tot va deixar entreveure que podria presentar-se pel seu compte, afirmant que tenia "l'equip necessari". El fet que hagi estat l'únic dels consellers que han declarat davant l'Audiència Nacional que no es troba en presó incondicional -n'ha sortit aquest divendres, sota fiança- pot fer trontollar, quan no embarrancar definitivament, qualsevol opció de noves aventures.

Més enllà de l'amnistia

La tònica general a Esquerra Republicana no sembla anar tampoc en la línia de les demandes de la formació de Pascal. Els republicans, a l'espera de fixar una posició en els pròxims dies, s'inclinen per una opció que aglutini tot el bloc contrari a l'article 155, i dins del partit no es contempla integrar cap coalició si no és amb aquesta condició. A través d'una carta, el president d'ERC, Oriol Junqueras expressava que de cara al 21 D cada formació havia d'escollir "la millor fórmula" per tal que "cap demòcrata es quedés a casa". Igualment però, demanava una "unitat d'acció i estratègia compartida" que permetés als partits generar ponts d'unió.

En aquest sentit, es tractaria d'una posició similar a la que expressa la formació democristiana. Aquest escenari doncs, interpel·la a forces com la CUP o l'espai dels Comuns per poder donar consistència als valors republicans. Malgrat que la proposta del PDeCAT també aposta per fer un front comú de concentració, no conté en el seu corpus la posada en marxa de la república de manera explícita, i pot generar un allunyament de posicions.

El nou espai polític dels Comuns, Catalunya en Comú, tot i estar interpel·lat al diàleg per diverses bandes per sumar forces, tampoc sembla estar predisposat a encarar les properes eleccions com un pols de força a dues bandes. Fonts del partit apunten que, de la mateixa manera que està clar que Xavier Domènech serà el seu candidat, l'executiva no ha posat sobre la taula la possibilitat de presentar-se a les urnes el proper mes de desembre de manera col·legiada. La CUP per altra banda ha de clarificar la seva opció aquest cap de setmana, però per ara tan sols ha fet públic que el dia 21 hi serà.

ANC i Òmnium es desmarquen de la llista comuna

Un dels elements claus a tenir en compte a l'hora de configurar el mapa de la pròxima crida a les urnes són les entitats sobiranistes que integren part de la societat civil. Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'han erigit en els últims temps com la cadena de transmissió entre els terrenys de la política institucional i el sector social mobilitzat a favor de la independència del territori català. A més, l'empresonament dels seus presidents, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ha fet augmentar la seva rellevància en la societat.

Les dues entitats han fet públic aquest divendres a la tarda un missatge que advoca per la "unitat d'acció" de les candidatures sobiranistes, però deixant clar que la decisió sobre com fer-ho recau en cada una de les formacions polítiques. Això no obstant, està prevista la convocatòria d'una reunió en els pròxims dies amb la presència de totes les famílies polítiques favorables al dret a decidir. Així com dies enrere l'ANC demanava una llista comuna en la qual els Jordis ocupessin un "lloc simbòlic", avui s'han desmarcat de la decisió i han posat l'assumpte en mans dels partits.

Falta per veure, a més, les conseqüències del darrer moviment de Puigdemont, que aquest divendres ha manifestat des de Brussel·les la seva intenció de ser candidat el 27D si té "garanties".