Tot estava a punt perquè ERC experimentés una sensació desconeguda des del 20 de novembre de 1932. Aquell dia, de fa 85 anys, la formació que liderava Francesc Macià va imposar-se, amb una sòlida majoria absoluta, a les úniques eleccions al Parlament de Catalunya que van celebrar-se durant la II República. I semblava –força enquestes ho apuntaven– que els republicans reviurien la victòria aquest 21 de desembre de 2017. Però no ha estat així. Les enquestes han tornat a errar. Tot un clàssic. I Ciutadans, amb 37 diputats i el 25,3% dels vots, ha estat la força més votada, seguida de Junts per Catalunya –la candidatura de Carles Puigdemont–, que ha sumat 34 escons i el 21,7% de les paperetes. ERC només ha estat tercera, una posició que no preveia cap sondeig. Ara bé, el partit presidit per Oriol Junqueras no s'ha enfonsat, ja que amb 32 diputats i més de 920.000 vots (el 21,4% dels emesos) ha obtingut el seu millor resultat en unes eleccions al Parlament des des la recuperació de la Generalitat o, dit d'una altra manera, des d'aquell llunyà 20 de novembre de 1932.

La nit ha estat freda i podríem dir que agredolça per a Esquerra. Que les tres forces independentistes –JxCat, ERC i la CUP– hagin mantingut la majoria d'escons i, pràcticament, hagin clavat el suport del 27S –amb el 47,5% dels vots, tot just han perdut tres dècimes respecte els anteriors comicis– ha estat l'alegria, el consol que serveix per compensar tant la victòria de C's com que la llista de Carles Puigdemont també els hagi passat per davant. L'espai escollit per a la nit electoral d'ERC ha estat l'Estació del Nord de Barcelona, un escenari amb regust de victòria. Bàsicament perquè En Comú Podem hi va viure els seus triomfs a les eleccions al Congrés de desembre de 2015 i de juny de 2016. Però no, la victòria no ha arribat. I l'absència d'Oriol Junqueras, el candidat i líder del partit empresonat a Estremera (Madrid) des del 2 de novembre, s'ha fet present, molt present.

"Aquesta nit l'independentisme ha tornat a guanyar les eleccions i les ha perdut Mariano Rajoy. La República ha guanyat el 155". Passaven pocs minuts de dos quarts de dotze quan la secretaria general del partit, Marta Rovira, ha comparegut davant dels mitjans, envoltada d'una plana major d'ERC amb cares de circumstàncies. No, no hi havia eufòria. Havien passat gairebé tres hores des que el portaveu de la formació, Sergi Sabrià, havia sortit breument a valorar la participació. "Aquestes han estat unes eleccions il·legítimes i convocades d'una manera il·legal, però malgrat això els ciutadans catalans han demostrat que s'estimen les urnes i hi han acudit de manera massiva", ha afirmat.

Després que Sabrià baixés de l'escenari ha arribat el silenci, si més no per part dels representants del partit. El so, més enllà dels habituals comentaris entre periodistes, es limitava al que emetia l'enorme pantalla gegant connectada a TV3. Durant força estona, la principal atracció han estat els entrepans que han servit per sopar als nombrosos periodistes acreditats, molts de mitjans internacionals. A mesura que avançava el recompte, el més lent dels darrers anys, es feia evident que C's s'imposaria i que ERC difícilment aconseguiria superar JxCat. I això explica que ni militants ni simpatitzants republicans optessin per apropar-se en massa a l'Estació del Nord. N'hi ha hagut, però pocs. Lluny dels que es preveien en la que podria haver estat una nit històrica –85 anys justifiquen l'ús de adjectiu– per a Esquerra.

Rovira ha sortit i ha felicitat el partit d'Inés Arrimadas, però "sobretot" JxCat i la CUP –malgrat que l'esquerra independentista ha perdut 140.000 vots i sis dels deu escons que tenia– perquè entre les tres "hem aconseguit recuperar el mandat democràtic de l'1 d'octubre", quan més de dos milions de catalans van decidir "dir sí a la llibertat i a construir un país més just i no a la imposició i la dictadura". La número dos d'ERC, que a causa de l'empresonament d'Oriol Junqueras ha hagut d'assumir bona part del protagonisme de la campanya, ha aprofitat el manteniment de la majoria independentista malgrat les circumstàncies "adverses" per fer tres exigències a Mariano Rajoy: "que retiri l'article 155, que alliberi els presos polítics i que respecti el joc democràtic i s'assegui a una taula a negociar com li hem demanat sempre".

A nivell intern, la prioritat ara és conformar "el govern republicà tan ràpid com sigui possible", segons ha dit Rovira, en un clar missatge a la CUP, a més d'"acabar amb el 155", i treballar perquè "els presos polítics surtin de la presó" i els "exiliats tornin a Catalunya". Amb això ha conclòs i ràpidament s'ha buidat un escenari que aquest cop no ha estat talismà. I el novembre de 1932 cada cop queda més lluny.