Educació Escoles que treballen per obrir la porta de tots els ‘armaris’

"Fins que vaig tenir 15 anys no vaig saber què era que t’agradessin les noies. No m’havien explicat mai què volia dir ser lesbiana, i l’únic que en sabia eren coses dolentes. Quan vaig descobrir que la meva sexualitat no era normativa, va ser un trauma. Un trauma pel qual cap nena no hauria de passar". Qui parla és la Katy Pallàs, que explica la invisibilització que ha patit la seva orientació sexual a les aules: ja fos quan era una nena o quan hi va tornar, anys més tard, com a mestra. L’homofòbia encara acompanya el professorat, que sent que s’ha d’amagar. "De vegades costa que l’entorn ens accepti, i hem d’obviar les nostres parelles de les converses, evitant, per exemple, parlar de què hem fet el cap de setmana", assegura.

"Cal que se’ns visibilitzi amb una etiqueta, per després normalitzar la diversitat"

"Cal que se’ns visibilitzi amb una etiqueta, per després normalitzar la diversitat. Si no ens anomenen, deixem d’existir", assegura. La visibilització és, doncs, una de les eines primordials del col·lectiu que, entre altres coses, fa anys que lluita perquè els formularis i les comunicacions de les escoles siguin més inclusius. Substituir el "pare/mare" per "famílies" va ser un dels primers gestos que l’escola Sant Felip Neri de Barcelona va dur a terme, ja el 2015, per "donar resposta a una tipologia de famílies que no estaven sent ateses com ho haurien de ser. Estàvem obviant tota una realitat", reconeix Anna Regàs, directora del centre.

"Hem apostat pels referents positius, per tractar la diversitat com una opció vàlida, no com l’excepcionalitat"

"Sovint, quan es parla de diversitat, tendim a entendre-la com a diferència. Nosaltres hem apostat pels referents positius, per tractar la diversitat com una opció vàlida, no com l’excepcionalitat que ha de ser integrada en la normalitat", explica Regàs. Així, a l’escola Sant Felip Neri s’ha apostat per un tractament de la diversitat afectivosexual i de gènere fugint de la postura reactiva. I és que l’error que cometen alguns centres, segons opina Pallàs, és parlar de diversitat només quan hi ha diversitat. "Els nens i nenes tenen dret a conèixer totes les opcions i a saber que són vàlides. Les infàncies trans i homosexuals estan transformant el món educatiu, i pensar que si no en parlem no existeixen és una fal·làcia", assegura.

Homofòbia liberal

Una de les primeres coses que va fer l’escola Sant Felip Neri quan va començar a treballar la diversitat va ser passar un qüestionari a l’alumnat i el claustre, elaborat per la FLG, per identificar des d’on partien. "Allà vam veure el pes brutal que té l’homofòbia liberal", recorda la directora. Aquest tipus de discriminació es caracteritza per estar a favor de la diversitat sexoafectiva i de gènere, sempre que no es visibilitzi en excés. És per això que, segons Regàs, no hi ha més centres a la Xarxa d’Escoles Rainbow: "Hi ha qui es posa les mans al cap i pensa que només fem que parlar de sexualitat i que incitem els infants a tenir sexe i a fer-se gais, lesbianes o trans", explica la directora, amb un riure resignat.

La professora explica a classe de l'escola Sant Felip Neri un conte protagonitzat per un osset trans. — Montse Giralt

Tant des de la FLG com des de Sant Felip Neri reconeixen que s’han trobat reticències amb alguns claustres i famílies a l’hora de plantejar un projecte de centre inclusiu. "Però aquesta negació ve del desconeixement i la ignorància. Un infant no es farà LGTBI perquè li expliquis que hi ha gent que és gai. Ser LGTBI no és una decisió, ho seran tant si en parlem com si no. Els escoltem o no. L’únic que podem decidir nosaltres és si els estalviem un patiment innecessari", afirma Pallàs.

Coll explica que parlar sense tabús sobre la sexualitat, generant espais segurs, dona lloc que es mostrin les conseqüències d’aquesta invisibilització. "Hi ha noies lesbianes que no saben com tenir sexe. No tenen referents i no saben a qui preguntar", explica. D’aquesta manera, la vergonya i els prejudicis no venen només dels altres, d’aquella part de la societat que no entén una manera de viure fora de l’heteronormativitat, sinó que la culpa prové d’un mateix. "Si les pel·lícules, les cançons, els currículums o els nostres adults de referència no són diversos, és molt difícil que es vegin a si mateixos com a persones que poden desitjar o ser desitjades. Si la diversitat de cossos, de gènere o d’orientació no es mereix que ens la mostrin sent estimada, com volem que els joves se sentin segurs i lliures?", es pregunta Coll.

El sexe, tanmateix, continua sent un tabú, inclús quan es tracta des de l’heteronormativitat. "Diem als joves que han de tenir por dels embarassos i de les ITS, deixant de banda totes les pràctiques sexuals i orientacions que no impliquen aquests riscos. Enfoquem l’educació sexual des de la por i la culpa, perquè el sexe encara ens fa por als adults", apunta Coll.