Economia Rècord de declarants de la Renda per la pandèmia

Com no podia ser d'una altra forma, els efectes de la pandèmia també impactaran en l'actual campanya de la Renda, que finalitzarà el 30 de juny. Per començar, els càlculs de l'Associació de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears preveuen que hi haurà entre 350.000 i 400.000 contribuents més que hauran de fer la declaració perquè han percebut alguns dels ajuts implantats durant la crisi de la Covid-19, com els ERTO, l'Ingrés Mínim Vital (IMV) o el cessament d'activitat dels autònoms. La xifra suposa un rècord de declarants a Catalunya.

Els encarregats de realitzar les declaracions, els gestors administratius, alerten de les anomalies que ja s'han trobat des de l'abril, moment en què es va iniciar la campanya. La membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors Administratius Carme Elena aconsella "comprovar les tramitacions que fa el SEPE". Encara que aquest any, per agilitzar el procés, el servei públic d'ocupació envia les dades directament a Hisenda, el drama del col·lectiu de treballadors que ha patit un ERTO és que en moltes ocasions tindrà una declaració positiva (a pagar) perquè el SEPE gairebé no s'aplica retencions als pagaments. Elena recomana als contribuents que comprovin les dades de la declaració, ja que les cites presencials no s'iniciaran fins al 7 de juny.

Menor recaptació

La incertesa que envolta la campanya d'aquest any ha provocat que a Catalunya es presentessin més de 80.000 declaracions en les primeres 24 hores de termini. La previsió de l'Agència Tributària és rebre més de quatre milions de sol·licituds. Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya de Gestha, el sindicat de tècnics d'Hisenda, comenta que "l'impost de la renda s'adapta a la pandèmia, ja que els ERTO i les ajudes als autònoms s'integren com a rendiments de la feina". Mayo també qüestiona que les persones que han cobrat el IMV hagin de declarar. "És un tipus de contribuent que no solia fer-la i no sembla lògic obligar-lo quan no haurà de pagar res".

Davant d'aquesta perspectiva d'obtenció de menys ingressos, Miguel Ángel Mayo apressa a portar una terme una reforma de la fiscalitat que permeti recuperar la caiguda. En aquest sentit, advoca per apujar els tipus dels trams de l'IRPF o eliminar l'IVA reduït, que per a alguns productes es troba al 4 o al 10%. Respecte a un possible augment de l'Impost de Societats, el tècnic avisa que provocaria un efecte fugida de les empreses cap a l'estranger. Per a Mayo, "els impostos ambientals resulten interessants des d'un punt de vista social, però el seu poder recaptatori és limitat". En una línia similar, defineix els impostos de Patrimoni, Successions i Societats: "són instrumentals, encara que amb poc impacte tributari".

Desigualtat tributària

Mayo admet que hi ha una desigualtat tributària que no es resol per falta de voluntat política. Les disfuncions es produeixen entre les rendes del capital, les obtingudes per béns immobiliaris o inversions, i les de la feina. En el primer cas, la deducció única és del 19%, mentre que la segona és variable. Amb l'objectiu d'evitar les fugues de capitals a llocs en què la tributació és mínima, Miguel Ángel Mayo demana una reforma que redefineixi el concepte de paradís fiscal.

IRPF negatiu

Una anàlisi semblant és la que planteja Paula Salinas en l'IRPF. "Millorar la seva progressivitat no implica apujar els tipus". Per millorar la recaptació, proposa rebaixar el catàleg de deduccions fiscals i reforçar els mecanismes per lluitar contra el frau fiscal. "El problema no només són les rendes no declarades, sinó també les exempcions que afecten les més altes". Salinas afegeix que "les rendes més altes, que acostumen a procedir dels rendiments de capital, tenen més facilitats d'evasió".